Més tropes nord-americanes a Europa: el pla que Biden ha anunciat a la cimera de l'OTAN

El president nord-americà, Joe Biden, ha anunciat aquest dimecres a la cimera de l'OTAN de Madrid que els Estats Units ampliaran la presència militar a Europa, enviant reforços a Polònia, Romania, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i les repúbliques bàltiques.

Biden ha recordat que ja tenen 100.000 efectius desplegats al continent europeu, per afrontar el que ha qualificat d'"amenaça russa":

"Junts, els aliats ens assegurarem que l'OTAN està preparada per afrontar les amenaces des de totes les direccions i al llarg de tots els dominis terra, aire i mar."

A part dels dos destructors que s'establiran a la base espanyola de Rota ja anunciats dimarts, Biden ha avançat que els EUA establiran una seu militar permanent a Polònia, milloraran la seva "capacitat per actuar en tot el flanc oriental" del continent europeu i enfortiran el desplegament rotatori als països bàltics.

El president també ha promès que enviaran avions de combat F-35 al Regne Unit i estacionaran "defenses aèries addicionals" a Alemanya i Itàlia.

En general, els països de l'OTAN han ampliat les tropes al flanc oriental en els últims mesos per l'agressió russa a Ucraïna. Segons les darreres dades de l'organització, l'OTAN té ara mateix 40.000 soldats sota comandament aliat, 100.000 soldats dels EUA, 130 avions en alerta màxima i 140 vaixells. Gran part d'aquests efectius són a Polònia i els països bàltics, que comparteixen frontera amb Rússia.
 

Cimera transformadora

La cimera de l'OTAN ha arrencat aquest dimecres al matí a Madrid per abordar el futur de la guerra a Ucraïna, l'ampliació de l'aliança i el reforç de l'organització davant la Rússia de Vladímir Putin. El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, considera que l'Aliança afronta la crisi de seguretat més greu des de la Segona Guerra Mundial, i ha assegurat que aquesta serà una "cimera transformadora que actualitzarà els desafiaments de l'Aliança fins al 2030".

"Aquesta cimera prendrà decisions importants per enfortir l'OTAN en un món més competitiu i perillós, on règims autoritaris com Rússia o la Xina desafien obertament les regles en què es basa l'ordre mundial."

De fet, en aquesta cimera, Rússia ha passat de ser un soci estratègic a convertir-se en una amenaça directa per a l'Aliança, ha dit Stoltenberg, mentre que la Xina se situa entre les amenaces però no com a enemic.

Invasió de Rússia a Ucraïna

El primer tema que s'ha tractat, i que dona una dimensió històrica a aquesta trobada, ha estat la invasió russa d'Ucraïna i les seves conseqüències. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per videoconferència, a l'inici de la sessió davant dels caps d'estat i de govern dels 30 països membres de l'OTAN, ha demanat "més suport amb armes i diners" en la seva lluita contra la invasió russa, ara que el conflicte s'allarga i entra en el cinquè mes d'enfrontaments.

"Necessitem 5.000 milions de dòlars al mes", ha recordat Zelenski als mandataris de la cimera, i ha afegit que els objectius d'Ucraïna "són exactament els mateixos" que els de l'Aliança.

"Ens interessa que no hi hagi zones grises i territoris de guerra total on només quedin runes, i l'OTAN també hi està interessada."

També ha tornat a defensar la possibilitat que Ucraïna entri a l'OTAN. "Ucraïna està pagant per defensar Europa i la civilització, i necessitem garanties de seguretat", ha dit abans de recordar que, al contrari de l'OTAN, Ucraïna "no té deu anys" per decidir la seva estratègia.

El preu turc per a l'ingrés de Finlàndia i Suècia

Durant la jornada, els líders convidaran formalment Suècia i Finlàndia a entrar a l'Aliança, l'endemà que Turquia aixequés el seu veto i es desbloquegés el procés. El president espanyol, Pedro Sánchez, en el seu discurs d'obertura com a país amfitrió, se n'ha felicitat.

"És temps d'enfortir l'Aliança. Aprofito l'oportunitat per felicitar els presidents de Turquia, Suècia i Finlàndia per l'acord a què van arribar ahir, i que permetrà l'accés de dues democràcies importants."

Els dos països nòrdics han fet concessions a Ankara. Turquia ha anunciat que reclamarà l'extradició de 33 activistes kurds que Suècia i Finlàndia s'han compromès a accelerar, així com que el partit kurd del PKK es consideri una organització terrorista proscrita. A més, s'aixecarà qualsevol embargament d'armes a Turquia.

Tot i que no hi ha calendari per completar el procés d'adhesió, Stoltenberg espera que s'acceleri i ha anunciat que el protocol es formarà la setmana que ve a Brussel·les:

"Això no s'havia fet mai tan ràpid. Crec que gairebé no es pot trobar cap altre procés d'adhesió que s'hagi fet en tan poques setmanes, entre la sol·licitud a finals de maig i la invitació que passarà ara."

Finalment, la decisió ha de ser ratificada pels parlaments dels 30 països socis.