Mesos de negociacions per protegir Felip VI dels escàndols del rei emèrit

Durant tot el procés que ha acabat amb l'anunci del rei emèrit que marxa d'Espanya, La Moncloa ha anat amb peus de plom. A mesura que se succeïa el degoteig d'escàndols de Joan Carles I, l'executiu de Pedro Sánchez intensificava els contactes amb La Zarzuela per trobar una sortida d'un assumpte que ha posat de relleu diferències entre els socis de govern. L'objectiu: protegir la figura de Felip VI.

El 9 de juliol va ser el primer senyal que alguna cosa havia canviat. Pedro Sánchez compareixia al Palau de La Moncloa després de reunir-se amb el primer ministre italià, Giussepe Conte. Una roda de premsa de caràcter internacional però on el president espanyol va sorprendre a tots els assistents. Van ser menys de 10 segons de resposta de Sánchez:

"És evident que som testimoni, el conjunt de la societat espanyola, d'informacions inquietants que ens pertorben a tothom".

El govern espanyol abandonava el discurs oficial defensat fins aquell moment de no intromissió i de respectar les investigacions judicials amb la ja habitual frase de "tothom és igual davant la llei".

Era evident que les paraules de Sánchez prèviament havien estat pactades amb la Casa del Rei. Han estat dies de contactes, de treball conjunt entre Moncloa i Zarzuela per trobar una sortida jurídica, aixecar tallafocs perquè els escàndols de Joan Carles I no afectin Felip VI.

Comunicació constant Moncloa-Zarzuela

Una comunicació gairebé constant entre la vicepresidenta Carmen Calvo i el cap gabinet del president espanyol, Iván Redondo, amb el cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, i el màxim responsable de protocol, Alfredo Martínez.

El president de l'executiu espanyol volia que la sortida fos al més aviat possible, incòmode amb el degoteig constant d'informacions que estaven centrant l'actualitat política i evidenciant les discrepàncies amb el seus socis de govern.

El vicepresident Pablo Iglesias a través de les xarxes socials apuntava que "a la societat espanyola creix un debat sobre la utilitat de la monarquia" i afegia: "Resulta difícil ignorar que la monarquia és una institució hereditària en què la legitimitat descansa precisament en la filiació."

El líder morat  marcava perfil propi com també ho han fet altres membres de l'executiu d'Unides Podem. La ministra d'Igualtat, Irene Montero assenyalava també que "és molt difícil separar el cas de corrupció de la família Borbó" o el titular de consum, Alberto Garzón subratllava que "s'equivoquen els qui creuen que protegir tot el que fa la monarquia és protegir Espanya".

Però Sánchez tenia clar quin era el camí. Calia distanciar-se del rei emèrit i instar La Zarzuela a prendre una decisió. Des de la taula de la sala de de premsa del Consell de Ministres, la portaveu María Jesús Montero animava la Casa del Rei a moure fitxa:

"El govern celebra totes les mesures passades i totes les mesures futures que es puguin impulsar per incrementar la transparència".

La pilota ja era a la teulada de Felip VI, tot i que els ritmes de la Casa del Rei sovint són aliens a les urgències polítiques o als debats mediàtics.

Públicament, Sánchez ha evitat pressionar encara més Zarzuela. Des de Suècia afirmava: "No tinc res a afegir, ja vaig ser prou clar fa uns dies."

El missatge, però, ja havia arribat a l'actual cap de l'estat abans del mes d'agost.