Metges sense Fronteres, sobre les residències: "Es va abandonar la gent gran amb Covid"

"Abandonament" de la gent gran a les residències i patiment evitable durant la mort. Així de contundent s'ha mostrat aquest dimarts l'ONG Metges sense Fronteres en un informe molt dur i crític sobre la gestió de les residències durant la pandèmia de la Covid-19 i amb el títol "Poc, tard i malament. El desemparament inacceptable de la gent gran durant la covid-19 a Espanya".

Un dèficit estructural de recursos i supervisió sanitària, sumat a errors del sistema, va fer que molts usuaris morissin sols; descoordinació entre l'administració i les empreses gestores de residències; "gravíssima" falta de protocols per a cures pal·liatives, o incapacitat per a una resposta immediata orientada a salvar vides.

Aquestes són algunes de les conclusions que ha constatat Metges sense Fronteres, després de donar suport a mig miler de residències, unes 200 a Catalunya, durant els moments més complicats de la crisi sanitària.

L'informe destaca que gairebé a la meitat dels contagiats se'ls va negar l'assistència hospitalària.

I és que en els mesos més durs de contagis, fins al 20 de juny, el 69% de les persones mortes per coronavirus a l'Estat eren usuaris de residències de gent gran. L'ONG sosté que la mortalitat patida en aquests centres "no hauria de tornar a passar mai més".

Segons l'organització, els centres han evidenciat un dèficit estructural de recursos i de supervisió sanitària, amb cap pla de contingència, tal com explica la responsable de la resposta a les residències de Metges sense Fronteres, Ximena Di Lollo:

"Aquesta combinació va fer inviable respondre a l'epidèmia. No disposaven de recursos sanitaris i assistencials, cosa que va tenir un impacte directe en la salut dels residents"

Sense plans de contingència

L'ONG alerta de la necessitat urgent de plans de contingència que assegurin una resposta immediata en el control de la infecció, per protegir pacients tan vulnerables davant la Covid-19 com la gent gran.

Per a aquests plans es necessiten recursos financers, humans i materials que enforteixin el sistema de salut, tant d'atenció primària com hospitalària.

"Les persones grans han d'estar al centre de la resposta de la Covid, incloent-hi l'assistència als centres d'atenció primària i les derivacions hospitalàries", diu Di Lollo

Durant la intervenció de Metges sense Fronteres a les residències, van constatar que no es van prioritzar derivacions hospitalàries ni els circuits preferents, ni altres recursos disponibles, perquè les persones malaltes fossin traslladades a altres centres o hospitals.

A banda, la falta de formació en l'ús dels EPI, els equips de protecció per al personal, ha estat una de les "grans fallades" de la resposta, agreujada pel fet que els equips no sempre estaven adaptats a les necessitats de les residències. A més, constaten que van arribar tard i eren insuficients.

Cura digna

La possibilitat que hi haguessin casos asimptomàtics i la poca credibilitat dels tests va portar a mesures molt estrictes d'aïllament dels residents, de vegades de forma indiscriminada, asseguren, i a la restricció o denegació de visites, comiats o mobilitat dins del centre. Un fet que ha comportat conseqüències físiques i psicosocials "greus" per a unes persones grans que no tenien cap tipus de suport emocional.

Alguns testimonis recollits constaten aquest fet, com el de la directora d'una de les residències:

"Tenia por que l'Eugènia es deixés morir i vaig treure-la cada dia una estona, i va començar a menjar i a sentir-se millor. Quan van venir els de l'atenció primària em van dir que era una inconscient i estava posant en perill a tothom. Un cop a l'habitació, va deixar de menjar un altre cop i va morir al cap de pocs dies. No dic que no anés a morir igualment, però tinc clar que no va voler passar per tot això"

Recomanacions

Entre les propostes, de cara al futur més immediat, l'ONG reclama a les autoritats prioritzar la derivació hospitalària dels casos més greus i plans de contingència concrets per prevenir i enfortir el sistema sanitari.

Entre les recomanacions que l'ONG manifesta hi ha la necessitat d'un protocol de cures pal·liatives per al final de vida i l'acomiadament, així com les visites de familiars, en moments com aquests, amb els equips de protecció adequats.

També, que les residències tinguin un responsable de prevenció i control d'infeccions, amb formació en aquest àmbit, i que es garanteixin equips de protecció adaptats a les necessitats de les residències.