Metralladores, llançagranades i armilles: quin material militar s'ha enviat a Ucraïna

El degoteig de mesures contra Rússia per la invasió d'Ucraïna és constant minut a minut en diferents fronts: l'ajuda humanitària, les sancions econòmiques i l'abastiment d'armament als ucraïnesos per fer front a l'atac.

La Unió Europea prenia una decisió històrica de destinar 450 milions d'euros a comprar armes i Alemanya també anunciava l'enviament d'armes a Ucraïna, en un gir històric que trencava la seva política de no armar països en guerra. Mentre els Estats Units aprovaven un tercer paquet d'ajuda militar, diversos països europeus augmenten l'enviament d'armes i equipaments.

Alemanya ha aprovat l'enviament de 400 llançagranades anticarros del seu arsenal que són als Països Baixos, i també la petició d'Estònia de fer arribar a Ucraïna antics obusos GDR de fabricació alemanya comprats a Finlàndia, que al seu torn els havia comprat a Alemanya després de la caiguda del mur de Berlín.

Berlín també ha anunciat que armarà l'exèrcit ucraïnès amb 1.000 coets anticarros i 500 míssils terra-aire Stinger, per augmentar la seva capacitat defensiva. També enviarà 14 vehicles blindats i 10.000 tones de carburant, ha explicat una font governamental, que ha remarcat que "s'estan estudiant altres mesures de suport actualment".

Els Països Baixos, proporcionaran 200 míssils terra-aire Stinger i 50 sistemes anticarros Panzerfaust 3, amb 400 coets, segons una carta presentada pel govern al Parlament.

Bèlgica ha decidit subministrar a Ucraïna 3.000 metralladores i 200 llançagranades antitancs, a més de les 2.000 metralladores d'ahir i gairebé 3.800 tones de combustible.

Dinamarca proporcionarà a l'exèrcit ucraïnès 2.700 armes antitancs. La decisió va ser aprovada per majoria al Parlament segons va anunciar aquest diumenge la primera ministra danesa, Mette Frederiksen.

Suècia ha aprovat un lliurament directe d'armes a Ucraïna, segons la primera ministra, Magdalena Andersson, que inclou 5.000 llançagranades antitancs, 5.000 armilles antibales, 5.000 cascos i 135.000 racions de camp.  

Espanya també ha enviat aquest diumenge 20 tones de material de defensa a Ucraïna que inclouen 5.000 cascs, armilles antibales i detectors de mines i material contra la guerra bacteriològica i nuclear.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha avançat aquest dilluns que Espanya enviarà tropes a la frontera dels països aliats de l'OTAN amb Rússia. Sense concretar quants efectius, Robles ha assegurat que l'aposta de l'OTAN en el conflicte entre Rússia i Ucraïna és "reforçar les fronteres de tots els països aliats" i ha garantit que "Espanya hi serà sense cap dubte".

Itàlia ha aprovat enviar 110 milions d'euros en ajudes al govern ucraïnès "per fer front a l'ofensiva militar russa", segons un comunicat del govern.  

Més enllà d'Europa, el govern dels Estats Units ha aprovat un paquet addicional de 350 milions de dòlars, uns 310 milions d'euros, que es destinaran a la defensa d'Ucraïna. Aquesta és la tercera autorització per enviar armes a Ucraïna de fet "sense precedents", segons el secretari d'Estat, Antony Blinken. Durant el 2021, els Estats Units van destinar més de 1.000 milions de dòlars a donar suport a la seguretat ucraïnesa.

L'exèrcit ucraïnès, juntament amb el Banc d'Ucraïna, ha creat una pàgina web per rebre donacions d'arreu del món per contribuir a la defensa dels soldats que lluiten contra la invasió russa.

Asseguren que accepten "pagaments de qualsevol targeta de qualsevol banc del món".

Mesures ecoestratègiques

El suport a Ucraïna per debilitar l'embat rus s'ha traduït en diverses mesures internacionals. Després que diferents països unilateralment anessin tancant el seu espai aeri als avions russos, finalment la decisió s'ha pres a tota la Unió Europea. També s'hi han afegit el Regne Unit i el Canadà.

La Unió Europea també ha vetat l'emissió a la UE dels mitjans russos RT i Sputnik, finançats pel Kremlin, una mesura a la qual també s'ha afegit el Canadà, aquest diumenge.

Google ha desactivat algunes eines de Google Maps a Ucraïna. En concret, les que permeten tenir informació en directe sobre l'estat del trànsit i l'ocupació actual en establiments com botigues o restaurants. La companyia ha informat que ho fa per la seguretat dels ciutadans ucraïnesos, un cop consultades les autoritats del país.

Google també ha prohibit el pagament d'anuncis russos a les webs i aplicacions així com a YouTube, de la mateixa manera que ha fet Facebook i Meta.

La prohibició d'operar d'alguns bancs russos ha fet que els clients russos no puguin fer servir les seves targetes, ni tampoc les aplicacions de GooglePay o ApplePay. Diverses filials europees de Sberbank Russia, propietat majoritària del govern rus, estan apunt de la fallida.

A nivell més socioeconòmic, Turquia ha tancat el trànsit pel Bòsfor i els Dardanels als vaixells russos, segons el ministre d'Afers Exteriors, Mevlüt Çavusoglu.

Noruega retirarà tots els actius russos que té al fons sobirà de seu país, i que pugen a uns 1,3 bilions de dòlars, i és el més gran del món. Inclouen bons del govern i accions de prop de 50 empreses, que tenien un valor de 2.830 milions de dòlars a finals del 2021. El Fons del Petroli de Noruega està congelant les seves inversions a Rússia.

La multinacional petroliera britànica BP es desfarà de les accions que té de Rosneft, la petroliera estatal russa, la mesura més agressiva d'una empresa estrangera. BP controlava fins ara gairebé un 20% de les accions d'aquesta companyia, cosa que representa un cost de fins a 25.000 milions de dòlars. El conseller delegat de BP, que abandonarà immediatament el seient que ocupava al consell de direcció de Rosneft, ha dit que, després de 30 anys, l'atac a Ucraïna suposa un canvi fonamental i "no poden continuar associats a una empresa que és propietat de l'estat rus". El banc global HSBC i l'empresa de lloguer d'avions més gran del món, AerCap, s'han afegit a la llista creixent d'empreses occidentals que busquen sortir de Rússia.

Ajuda humanitària

L'altre front de mesures són les humanitàries, tant per als ciutadans que marxen del país com els que hi continuen i ja comencen a patir la falta d'aliment i material sanitari.

A més dels centenars d'iniciatives ciutadanes i d'ONGs, els governs també estan enviant ajuda mèdica i humanitària a la població ucraïnesa. La Unió Europea va anunciar la compra de 50 milions d'euros per a subministrament mèdic per enviar a Ucraïna.

Alemanya ja ha enviat a Ucraïna un hospital de campanya.

França ha enviat 33 tones d'ajuda humanitària a Polònia i 30 tones més aniran a Moldàvia, a les fronteres amb Ucraïna que acullen els refugiats. El ministre d'Interior francès, Gérald Darmanin, també ha anunciat un enviament de medicaments per a dimecres.

Espanya també hi fa arribar medicaments i material mèdic --mascaretes, guants i equips de protecció sanitària--, entre les 20 tones enviades aquest diumenge.