Metsola encarrega un informe per avaluar el cost de fer oficial el català a la UE

El Parlament Europeu avaluarà l'impacte tècnic, logístic i econòmic de fer oficial l'ús del català, el gallec i l'euskera als plens. La presidenta de la cambra, Roberta Metsola, ha encarregat aquest dilluns un informe que determinarà el cost de la traducció i si hi ha personal qualificat.

En concret, la mesa de l'Eurocambra ha demanat l'informe al grup de treball de llengua dels ciutadans i serveis lingüístics, que farà la seva primera reunió de la legislatura al desembre.

El grup inclou, entre altres eurodiputats, Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSOE), que alhora són dos dels catorze vicepresidents de la cambra comunitària. I està presidit pel liberal eslovac Martin Hojsik.

L'informe pot abordar, per exemple, el cost dels intèrprets, les conseqüències polítiques si altres països amb minories lingüístiques volguessin fer el mateix o el cas del gaèlic, que va assolir l'estatus d'oficial el 2007 però no es va posar en pràctica fins al 2022 perquè faltava personal traductor.

A més de l'anàlisi, el grup presentarà una proposta de decisió sobre la qual haurà de votar la mesa del Parlament Europeu.

Metsola no ha posat data per acabar l'informe ni hi ha cap calendari previst, però fonts europees recollides per l'agència EFE assenyalen que pot arribar a trigar mesos.

Més d'un any en tramitació

El reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea figurava en un dels acords a què van arribar Junts i el PSOE perquè els independentistes catalans votessin a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, el mes d'agost de l'any passat.

Abans, en una reunió de la taula de diàleg el mes de juliol, la Generalitat i el govern espanyol van acordar l'impuls de la llengua catalana al Parlament Europeu.

Durant la presidència espanyola de la UE, l'oficialitat de català, basc i gallec es va tractar tres vegades, però no es va arribar a votar per falta de garanties que tirés endavant.

Ara, el nou pas de l'Eurocambra arriba després que el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, escrivís una tercera carta a Metsola per demanar-li que permeti l'ús de les tres llengües cooficials.

El procés al Parlament Europeu és, però, independent de la sol·licitud que aquestes tres llengües siguin oficials a tota la Unió Europea. Perquè sigui així, s'ha de debatre i votar al Consell de la UE, i això encara no ha passat.