Mèxic blinda el dret a l'avortament: "Criminalitzar-lo és violència i discriminació"

Mèxic ha blindat el dret de les dones a interrompre l'embaràs a tot el país, sense excepcions. També la protecció de tot el personal mèdic que practiqui avortaments voluntaris.

L'any 2021, el Suprem ja va despenalitzar l'avortament a tot el país, però només en 11 dels 32 estats mexicans s'han aprovat mesures perquè es pugui interrompre l'embaràs voluntàriament a la sanitat pública de forma segura i gratuïta, sense excepcions i sense el risc de rebre represàlies, en el cas del personal mèdic. Fins ara, que, després de dos anys, una entitat feminista que defensa els drets reproductius de les persones gestants ha guanyat el litigi.

La decisió l'hauran de respectar tots els jutges i institucions del país.

S'haurà de retirar el delicte del Codi Penal

Aquest dimecres, el Tribunal Suprem ha decretat que "el delicte d'avortament al Codi Penal federal és inconstitucional" perquè "és contrari al dret a decidir de les dones i de les persones amb capacitat de gestació". I afegeix que negar-los aquest dret seria discriminació de gènere, segons explica en un comunicat:

"La criminalització de l'avortament és un acte de violència i discriminació per raó de gènere, ja que perpetua l'estereotip que les dones i les persones gestants només poden exercir lliurement la seva sexualitat per procrear i reforça el rol de gènere que imposa la maternitat com a destí obligatori."

La cort suprema considera que negar el dret a l'avortament a les persones gestants viola els seus drets i llibertats bàsics:

"Les disposicions penals que criminalitzen de manera absoluta el dret a decidir sobre la interrupció de l'embaràs són contràries als drets a la dignitat humana, a l'autonomia reproductiva i el lliure desenvolupament de la personalitat, al dret a la salut i al dret a la igualtat i no discriminació."

En la sentència, l'alt tribunal mexicà també considera inconstitucionals les normes que establien excepcions als càstigs per avortament --com en els casos d'avortament involuntari, per violació o per risc de la salut de la mare--, perquè "concebien l'avortament com un delicte, i la dona, com a responsable penal, encara que no se la castigués".

La cort suprema mexicana afegeix que totes les persones gestants han de tenir dret a avortar "a les institucions federals de salut" del país i decreta que es deroguin totes les normes que criminalitzen l'avortament voluntari a Mèxic.

Contrasta amb la pèrdua de drets als Estats Units

La decisió del Tribunal Suprem mexicà contrasta amb la que va prendre fa un any el Tribunal Suprem dels Estats Units quan va retirar a les nord-americanes el dret a avortar.

El 24 de juny del 2022, el Suprem nord-americà va anul·lar la històrica sentència Roe contra Wade de l'any 1973, que reconeixia el dret constitucional de la dona a avortar i legalitzava l'avortament a tot el país. Amb la decisió, els jutges del Suprem van obrir la porta a la possibilitat que cada estat decidís si permetia o prohibia a les dones avortar.

En l'últim any, fins a una vintena d'estats han prohibit el dret a l'avortament als Estats Units, sobretot els del sud i el centre del país, mentre que d'altres aprovaven mesures per garantir al màxim aquest dret a les dones.

Passar la frontera per avortar

Texas és un dels estats on més s'ha endurit la llei que penalitza els avortaments als Estats Units. Fins i tot se n'ha aprovat una altra, de llei, per animar els particulars a denunciar qualsevol que ajudi una dona a avortar.

Un tribunal de Texas fins i tot va prohibir la píndola abortiva, legal des de feia 20 anys. Una prohibició que va tombar, però, el Tribunal Suprem, que manté l'accés a la mifepristona, un fàrmac abortiu comercialitzat amb el nom de Mifeprex, mentre no s'estudia una demanda presentada a Texas.

Tots aquests canvis han provocat que moltes dones nord-americanes viatgin fins a Monterrei, al nord de Mèxic, per avortar. També han crescut les ajudes de les entitats que fan arribar medicaments abortius als Estats Units.