Mèxic vota enmig d'un clima marcat per la violència i la corrupció

"Mèxic és el país en la història de la humanitat on han adquirit més poder els grups criminals."

Sergio Aguayo és un acadèmic universitari que porta 50 anys estudiant la violència al seu país i és contundent. Només així s'explica el grau amb què la població ha "normalitzat" els assassinats, les desaparicions, els segrestos, les extorsions i les amenaces que viuen cada dia.

A Mèxic hi ha convocades més de 98 milions de persones aquest diumenge a les urnes. Votaran per renovar més de 20.000 càrrecs: la presidència del país, els 550 diputats, 128 senadors i nou governs estatals.

Els primers centres de votació en obrir han estat els dels estats del Carib, que ho han fet a les 8 del matí (13.00 GMT).

Uns comicis que tenen ja el trist rècord d'haver viscut la campanya electoral més violenta de la història de Mèxic. Per a la jornada electoral s'han desplegat més de 27.000 efectius de les forces armades que se sumaran als 233.000 policies i personal de seguretat convocats.

D'on surt tanta violència?

L'any passat van ser assassinades més de 30.000 persones, una mitjana de 82 al dia. El sexenni de López Obrador s'ha convertit en el més violent de la història recent del país i aquesta violència, òbviament, ha centrat la campanya electoral.

I d'on surt tanta violència? Aguado aporta una dada molt interessant. Van estudiar els 32 candidats executats en les últimes eleccions i només onze eren atribuïbles al crim organitzat. A onze més els havien mort enemics polítics, que van llogar sicaris. Aquesta campanya, almenys 37 candidats han perdut la vida de manera violenta i més de 500 han demanat protecció.
 

De professor universitari a candidat

A Celaya, a l'estat de Guanajuato, la candidata del partit d'esquerres Morena va ser assassinada el primer dia de campanya, a plena llum del sol. Dos sicaris li van disparar des d'una moto. Encara no se sap qui va ser.

Juan Miguel Ramírez va acceptar substituir-la i ha hagut de compaginar la campanya amb els exàmens perquè és professor universitari. Casa seva s'ha convertit en un búnquer i va sempre acompanyat d'un guardaespatlles i sis militars. Té assumit, però, que si el volen matar el mataran, com li va passar al candidat a la presidència Luis Donaldo Colosio el 1994, a pesar que portava un fortíssim dispositiu de seguretat:

"Esclar que tenim por, però tothom en té i ha de seguir amb la seva vida normal."

Acompanyem Ramírez a la universitat i, pel camí, ens ensenya l'anomenat "pont de la corrupció", que va caure la primera vegada que es va construir i que ara ja porta un elevadíssim sobrecost en la reconstrucció.

Ell vol solucionar problemes i lluitar contra la corrupció i les injustícies, com la pensió de 200 euros que li va quedar a la seva filla quan li van matar el marit. Ja fa cinc anys que van assassinar el seu gendre i fa poc van intentar segrestar la seva neta.

"És el resultat d'un pacte d'impunitat: polítics i governants amb criminals. S'assassina, es roba, s'extorsiona, sabent que les possibilitats de ser condemnat són mínimes, aquesta és la regla d'or: pacte d'impunitat, geopolítica i un mercat voraç", apunta Sergio Aguayo.

Celaya és un bastió del conservador PAN, però Juan Miguel Ramírez és el favorit. Per això, diumenge a Morena estaran molt atents a les votacions, per evitar dues pràctiques habituals: la compra de vots i les urnes embarassades, urnes plenes de vots, de cop i volta, quan ningú les vigila.

No tota la violència és del narco

A Ramírez li diuen que, si guanya, els seus principals enemics seran els que tenen les concessions municipals, que ell vol treure a concurs públic. I és que, com dèiem, no tota la violència és atribuïble al narcotràfic, els grups criminals han ampliat les seves activitats al tràfic de persones, al control de les companyies de taxis i autobusos o al robatori de gasolina.

La cocaïna, i ara el fentanil, continua sent la gran font d'ingressos, però "el cobro de piso", l'extorsió a tothom que té un comerç, per petit que sigui, s'ha convertit en el segon negoci més rendible.

Aconseguim parlar amb un policia corrupte que ens explica com cobren 200 pesos, 10 euros, cada setmana a cada comerç per la seva "protecció", com busquen caps de turc quan han de tancar una investigació o com tanquen els ulls perquè passi la droga. Amb un salari de 400 euros al mes, és molt fàcil corrompre la policia i deixar-se seduir pels diners dels càrtels.

"Amb una frontera amb els Estats Units, el principal consumidor de narcòtics i proveïdor d'armes, i imant per a les migracions de tot el planeta; en conseqüència, Mèxic és el lloc de trànsit i gradualment s'hi han anat consolidant algunes de les organitzacions criminals més poderoses de la història", assegura Sergio Aguayo.

Una dona serà la primera presidenta de Mèxic

I amb aquest panorama, dues dones es disputen la presidència del país. La favorita és Claudia Sheinbaum, del partit Morena del president López Obrador, i l'altre és Xóchitl Gálvez, la candidata d'una curiosa aliança entre el conservador PAN, l'esquerrà PRD i el PRI, el partit hegemònic durant set dècades. Hi ha un tercer candidat, Jorge Alvarez, Máynez, molt lluny en les enquestes.

El president López Obrador ha tingut llums i ombres, però se'n va amb una popularitat del 60%, gràcies, sobretot, als seus programes socials de beques i pagues als jubilats. Sheinbaum, la seva delfina, espera recollir els fruits d'aquesta popularitat.

Gálvez, per la seva banda, ha adoptat un perfil molt social per atrapar votants, conscient que el vot més conservador ja el té garantit. I ha fet de la inseguretat l'eix de la seva campanya. Ha criticat amb fermesa la política de "Abrazos, no balazos" del president que tan mals resultats ha donat.

Sergio Aguayo critica també el relat "de color de rosa" de López Obrador. Comparteix que cal anar a les causes del problema, però no serveix de res, diu, si no hi ha una estratègia integral, amb la desactivació dels grups més violents i una policia i una Fiscalia eficients.

Avui hi ha més de vint càrrecs en joc, d'alcaldes a diputats, però, sens dubte, la cursa més interessant és la de la presidència. En un país amb profundes arrels masclistes i de violència contra les dones, una dona serà l'encarregada d'agafar les regnes del país i decidir quin futur vol dibuixar.