"M'he de fer respectar des del minut 1": quantes dones àrbitres hi ha i quins referents tenen

Cada vegada hi ha més dones que fan d'àrbitres de partits de futbol, tant d'equips femenins com masculins. En 16 anys, s'han més que doblat. Ara bé, continuen sent una minoria, ja que representen només el 7% del total d'àrbitres que xiulen partits a Catalunya. A més, a peu de camp, sovint són les més discriminades pel fet de ser dones.

Segons el Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), aquesta temporada 2023-2024 hi ha 136 àrbitres que són dones. Una xifra que en els darrers 16 anys ha anat creixent. En comparació amb la temporada 2008-2009, s'han més que doblat, ja que llavors n'eren 51 i representaven el 2% del total.
 

"Si algú em fa un comentari masclista, el faig fora del camp"

La Mariona Castells Santoyo té 26 anys i en fa cinc que arbitra partits de futbol, tant masculins com femenins. És un món que va cridar-li l'atenció i ho fa de gust, però denuncia que a vegades ha rebut insults discriminatoris pel fet de ser dona, sobretot del públic. Assegura que "hi ha gent" que "no tolera" que a les dones també els agradi el futbol i hi puguin participar.

"'Això no és el que has de fer' o 'aquest 'pito' no és el que t'has de posar a la boca'. Si és un comentari masclista, directament el faig fora del camp."

Davant d'aquests casos, ha aturat immediatament el partit i ha fet fora qui l'ha insultat amb l'ajuda dels delegats d'equip. Remarca que són situacions puntuals i que en cap cas es donen cada cap de setmana. De fet, explica que sovint també rep comentaris positius pel fet que arbitri ella.

Per a la Irene López Brustenga, que fa d'àrbitre des de fa 8 anys, els insults que reben les dones al terreny de joc "són per fer mal". "Jo sé que és una cosa que et pot fer mal, doncs vaig a per tu", explica. En el seu cas, va començar a xiular partits als 15 anys.

Relata que és una feina que la satisfà i la fa créixer, tot i que admet que s'ha hagut de fer respectar pel fet de ser una dona jove:

"Vaig començar molt jove a arbitrar i m'intenten prendre el pèl. [...] M'he de fer respectar des del minut 1 perquè sé que el que als meus companys homes els hi dirien d'una manera, a mi m'ho dirien d'una altra."

Totes dues coincideixen que hi ha poques dones dins del col·lectiu d'àrbitres i ho atribueixen a la falta de referents. Lloen, per exemple, la francesa Stéphanie Frappart, que ha xiulat a la Champions masculina o al Mundial de Qatar. Santoyo creu que, en un futur, això també ho podran fer àrbitres catalanes:

"Arbitrar Messi o arbitrar Neymar fa que les noies des de petites vegin i diguin: ‘Per què no soc jo aquella àrbitra que està en un estadi podent arbitrar jugadors d'aquesta alçada?'. No sé si jo, però sé que alguna catalana pot arribar a on està ella."

Les dones àrbitres de les lligues que depenen de la Federació Catalana de Futbol cobren igual que els àrbitres masculins. Tant homes com dones cobren per partit xiulat, tot i que la quantitat varia segons la categoria.