Michel Barnier, nou primer ministre de França després de setmanes de bloqueig

El conservador Michel Barnier és el nou primer ministre francès. El president Emmanuel Macron l'ha nomenat aquest divendres després de setmanes de bloqueig i especulacions sobre qui succeiria Gabriel Attal.

Barnier, de perfil conservador, va ser ministre d'Exteriors i d'Agricultura a França i excomissari. De 73 anys, és el polític escollit per resoldre la pitjor crisi de govern a França en anys.

Macron li ha encarregat formar "un govern d'unitat al servei del país" dos mesos després de les eleccions del juliol, en què l'esquerra va aconseguir barrar el pas a l'extrema dreta.

En un comunicat, l'Elisi ha explicat que el nomenament arriba "després d'un cicle de consultes sense precedents".

"El president s'ha assegurat que el primer ministre i el futur govern reuneixin les condicions per ser el més estable possible i donar-se l'oportunitat d'estar units com més temps millor"

Els motius de Macron per elegir Barnier

Després de 50 dies de govern dimissionari, Macron l'ha escollit perquè el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen li ha garantit que no hi haurà censura a priori del govern si és ell el primer ministre.

L'extrema dreta, que no entrarà a formar part del nou govern, ha dit que s'esperarà al discurs d'investidura de Barnier a l'Assemblea nacional "per jugar les seves peces".

La tria té una altra lectura: tranquil·litza Brussel·les. L'elevat deute francès preocupa la Unió Europea i el president del país creu que les funcions d'excomissari d'aquesta figura històrica del partit d'Els Republicans reuneix les condicions d'estabilitat que demana el moment.  

L'esquerra de Mélenchon, indignada

Qui no veu amb tants bons ulls la tria de Michel Barnier és l'esquerra de Jean-Luc Mélenchon, que creu que tira per terra tota la feina feta per aturar l'avanç de l'extrema dreta.

El fundador de La França Insbumissa considera que "s'han robat les eleccions" amb el nomenament d'un nou primer ministre conservador, tenint en compte la victòria --tot i que lluny de la majoria absoluta-- del Nou Front Popular al juliol, la jove agrupació de partits d'esquerra que es va formar quan el president francès va avançar les eleccions.

Mélenchon ha recordat Macron que Barnier ve d'un partit, Els Republicans, que quedar l'últim entre les grans formacions polítiques franceses a les eleccions legislatives del juliol, on només van obtenir 47 diputats dels 577 que hi ha a l'Assemblea Nacional. 

Un veterà de dretes i perfil europeista

Michel Barnier és un polític conservador veterà de perfil marcadament europeista que sempre ha militat en partits de dreta.

Titulat en Comerç, va ser el comissari europeu per al Mercat Interior entre els anys 2010 i 2014, durant el mandat de Durão Barroso, i l'any 2019 va ser designat com a negociador europeu del Brexit.

Va començar en política dins del moviment gaullista als 14 anys, en fa gairebé 60, al seu poble natal de Saboya –a prop de Grenoble, als Alps--i va arribar a ser president del Consell General –l'equivalent a la Diputació Provincial--, un càrrec que va compaginar amb l'acta de diputat a l'Assemblea Nacional.

Barnier ha arribat a ocupar fins a quatre carteres ministerials –de Medi Ambient, d'Afers Europeus, d'Exteriors i d'Agricultura--, durant els mandats de Mitterrand, Chirac i Sarkozy abans de fer el salt a la política comunitària.

També ha estat eurodiputat, vicepresident del Partit Popular Europeu i dos cops comissari europeu, un cop en Política Regional i l'altre com a responsable del Mercat Interior.

Justament aquesta experiència comunitària, i la que va guanyar com a "senyor Brexit", com se'l va anomenar, és el que més hauria pesat en la seva elecció perquè defensi davant la Unió Europea la mala situació de les finances públiques franceses, amb un dèficit del 5,5% del PIB al 2023 que va en augment --avant el topall del 3% marcat per Brussel·les--.

Macron també confia que l'ajudi a mantenir les principals polítiques implementades per l'Elisi ded del 2017, sobretot la reforma de les pensions i la rebaixa dels impostos a la capital i a les empreses.

En els últims anys s'ha quedat en segon pla, després que el 2021 no va aconseguir ser nomenat candidat dels Republicans amb els quals s'ha presentat a les eleccions.