Mig any després, nova demostració de força massiva dels prodemocràtics a Hong Kong

El pols dels manifestants prodemocràtics amb les autoritats proxineses de Hong Kong es manté amb més força que mai. Mig any després del començament de les protestes, centenars de milers de persones -800.000, segons els organitzadors- han sortit als carrers en l'anomenada Marxa pel Dia dels Drets Humans. La d'aquest diumenge és una altra demostració de l'ampli moviment sostingut contra el govern de Carrie Lam, a qui s'exigeix que respongui a les seves reivindicacions.

Tal com va passar en les dues grans manifestacions pacífiques de fa sis mesos, la mobilització s'han concentrat a la zona de Victoria Park, aquesta vegada amb l'autorització corresponent. És la primera vegada que s'autoritza una manifestació d'aquesta mena des de mitjans d'agost. L'ha convocat també per primer cop el Front Civil de Drets Humans.

Aquelles dues manifestacions del juny, d'un milió una i de dos milions l'altra, es van convocar contra la llei d'extradició a la Xina. La intervenció violenta dels antidisturbis el 12 de juny va generar noves demandes com ara la investigació independent sobre les actuacions policials, una amnistia per als arrestats i el sufragi universal. El govern de Lam només ha accedit a retirar la llei d'extradició.

Amagant-se darrere el paraigua durant la marxa multitudiària d'aquest diumenge  (Reuters/Danish Siddiqui)

Carrie Lam, en hores baixes

El fet que Carrie Lam no accepti que s'investigui la policia està contribuint a la seva impopularitat creixent, com assenyala una de les manifestants:

"Estic orgullosa de la gent de Hong Kong. No ens rendim mai. No ens rendirem davant de la violència policial!"

Un altre militant prodemocràtic assegura que la presidenta actual no els representa legítimament:

"No ha estat elegida pel poble i no representa els ciutadans de Hong Kong. Estem indignats perquè no podem elegir el nostre cap de govern."

El sufragi universal és una reivindicació permanent dues setmanes després de la clara victòria de l'oposició demòcrata a les eleccions locals.


6.000 detinguts i 10.000 descàrregues de gas lacrimogen
 

Mòbils encesos i mans enlaire per reclamar les cinc demandes (Reuters/Thomas Peter)

Activistes antigovernamentals de totes les edats han començat la marxa a Victoria Park, a la zona comercial, i han acabat a Chater Road, al costat mateix del districte financer, amb càntics de "Lluita per la llibertat, dona suport a Hong Kong" o himnes com "Glòria a Hong Kong". Els participants han aixecat les mans per exigir que es compleixin les seves cinc demandes.

Durant el recorregut hi havia llocs amb urnes per recaptar fons per a l'assistència legal als més de 6.000 detinguts fins ara a les protestes.

Els manifestants han demanat a la policia que deixi de llançar gasos lacrimògens, al·legant que afecten la salut de la gent i perjudiquen el medi ambient. En aquests sis mesos, els agents han disparat més de 10.000 descàrregues de gas lacrimogen a tota la ciutat.

Un dels manifestants amb una màscara del president xinès Xi Jinping (Reuters/Danish Siddiqui)

La Xina parla de mà negra estrangera: els Estats Units i Gran Bretanya, l'antiga metròpoli. En tot cas, els manifestants compten ara amb el suport de les lleis aprovades per Washington per sancionar líders xinesos per violacions dels drets humans a Hong Kong i també Xinjiang, la regió autònoma xinesa.

Pequín vol "un país, dos sistemes" per a Taiwan. Vista la situació a Hong Kong, difícil convèncer l'electorat taiwanès, que al gener va a les urnes i pot tornar-se a decantar pels defensors de la independència, almenys, de facto de l'illa. Després de 25 anys reforçant l'àmbit de l'economia, Hong Kong i Xinjiang han tornat a posar els drets humans en la llista de desafiaments per a la Xina en política exterior.