Milei retalla el dret de protesta mentre creix la tensió pel pla de xoc a l'Argentina

Primer va serrar l'economia i ara, el dret de protesta. La motoserra del nou president d'extrema dreta de l'Argentina, Javier Milei, segueix imparable i aquest cop s'ha dirigit a la més que previsible contestació popular a les retallades econòmiques anunciades aquest dimarts.

"Si es prenen els carrers, hi haurà conseqüències", ha estat l'amenaça de la ministra de Seguretat, Patricia Bullrich, que ha comparegut aquest dijous per anunciar mà dura contra els talls de carretera com a forma de protesta social o sindical.

El nou protocol que ha detallat estableix que les forces policials intervindran quan es bloquegi el trànsit en carrers, carreteres o empreses: "S'actuarà fins a deixar completament alliberat l'espai de circulació", ha dit.

Per això, tindran potestat per arrestar els qui "cometin delictes" durant les protestes i podran actuar preventivament en el transport públic per confiscar "material" de protestes, "com pals", i aturar "encaputxats" o persones que es dirigeixin a protestes "intentant no ser reconegudes".

Entre les mesures anunciades també hi ha sancions severes per als qui facin, organitzin, instiguin o siguin "còmplices" de talls. Una manera d'escanyar les manifestacions que anirà acompanyada d'un registre d'organitzacions socials com gremis, sindicats i associacions que les liderin.

A tots ells, la ministra els ha advertit que els "enviarà la factura" de "les despeses" de la repressió:

"L'Estat no pagarà per l'ús de les forces de Seguretat, hauran de pagar les organitzacions o els individus".

"Es podran manifestar a la vorera", ha etzibat Bullrich, que també ha explicat que es prohibeix portar nens a les marxes i que es notificarà a la Direcció de Migracions si els participants són estrangers amb residencia temporal.

Nou protocol policial: de la mediació a les porres

Tot plegat anirà acompanyat d'un canvi en el protocol d'actuació policial que Bullrich ha deixat caure al final de la seva compareixença i que de facto pot suposar passar d'un model de resolució de conflictes sense "danys per a la integritat física de les persones involucrades" als cops de porra.

Amb un breu "es deroga el protocol garantista de Nilda Garré" ha enterrat les regles de la policia davant les protestes que van ser impulsades fa més d'una dècada, durant el govern de Cristina Kirchner.

Des del 2011, el protocol de Nilda Garré, llavors ministra de Seguretat, establia que la intervenció de les forces es desenvolupés de manera "progressiva", començant pel diàleg amb els organitzadors de la protesta.

També prohibia que els agents portessin armes de foc, restringia l'ús de porres de goma i obligava que els uniformats estiguessin identificats.

"Sense ordre no hi ha llibertat. I, sense llibertat, no hi ha progrés", ha afirmat Bullruch, que era la candidata presidencial de la dreta tradicional i es va aliar amb Milei després de la seva derrota.

L'esquerra ho veu com una "provocació" després d'iniciar-se una "guerra contra el poble"

Partits i moviments socials d'esquerra han qualificat de "provocació" les mesures i les han considerat "il·legals" i "inconstitucionals".

"El dret a la protesta és el primer dels drets", ha assegurat en un missatge a X la diputada i excandidata presidencial del Front d'Esquerra i dels Treballadors-Unitat, Myriam Bregman:

S'hi ha afegit el líder del Partit Obrer, Gabriel Solano, que també integrava la coalició d'esquerres encapçalada per Bregman. Ha definit de "guerra contra el poble" el pla de xoc anunciat pel ministre d'Economia, Luis Caputo, amb fortes retallades socials i una devaluació del 50% del valor del pes argentí.

Unes mesures per les quals s'han convocat mobilitzacions per al 20 de desembre. La protesta es preveu explosiva i coincideix amb l'aniversari de les violentes manifestacions del 2001, que es van donar durant el Corralito, i que van acabar amb la presidència de Fernando de la Rúa (1999-2001).