Milers de menors van patir abusos de monges i capellans catòlics a Irlanda
Milers de menors van ser objecte d'abusos sexuals i tortures físiques i psíquiques en institucions públiques regentades per monges i capellans catòlics a Irlanda durant gairebé 70 anys, segons revela un informe elaborat durant nou anys per una comissió governamental. Els abusos, una situació que el document qualifica d'"endèmica" en aquest país, van provocar que diverses generacions de nens i nenes lliurats a la tutela de l'Estat visquessin "diàriament el terror" dels càstigs corporals.
La Comissió sobre Abusos a Menors es va crear l'any 2000 amb l'objectiu d'aclarir nombroses denúncies d'abusos sexuals que haurien tingut lloc des del 1940 fins a la dècada dels anys vuitanta en escoles públiques, orfenats, centres per a malalts mentals i altres institucions públiques administrades, la majoria de vegades, per religiosos de l'Església catòlica irlandesa. La investigació ha documentat casos que es remunten fins al 1914 i altres de més propers, denunciats el 2000. L'informe, d'unes 2.500 pàgines, és un catàleg d'"abusos sexuals crònics" i de maltractaments físics i emocionals infligits "sobre milers de menors desfavorits, abandonats i oblidats" tant per religiosos com per personal laic. El text també llança dures crítiques contra la jerarquia catòlica irlandesa, a la qual acusa de passivitat davant els abusos comesos per individus reincidents.
Entre les ordres religioses investigades hi ha les Germanes de la Misericòrdia -l'orde que es feia càrrec de més institucions per a menors-, els Germans Cristians -el principal gestor d'institucions per a nois d'entre 10 i 16 anys- i les Germanes de Nostra Senyora de la Caritat i el Refugi. Aquestes últimes administraven les infames Bugaderies de la Magdalena, popularitzades per la pel·lícula "Les germanes de la Magdalena" (2002), on es recloïen joves de suposada vida dissoluta en un règim d'esclavitud i contínues humiliacions.
Per la Comissió, les congregacions religioses no van tenir en compte les conseqüències que tindrien les seves accions sobre el desenvolupament dels menors. Al contrari, l'informe denuncia que la principal preocupació de les ordres era "la mala publicitat i els potencials escàndols" que es generarien si s'arribava a conèixer el veritable abast dels abusos. El president de la Comissió, el magistrat Sean Ryan, ha assegurat que les autoritats eclesiàstiques abordaven les denúncies d'abusos sexuals traslladant els agressors a un altre lloc, on, "en molts casos", tornaven a delinquir. "El benestar general dels nens no es prenia en consideració", recalca el document.
Durant la presentació de l'informe, que s'ha fet en un cèntric hotel de Dublín, hi ha hagut escenes de tibantor entre membres de la comissió i víctimes dels abusos, als quals no se'ls ha permès entrar a la sala. El grup de suport a les víctimes One in Four ("Un de cada quatre") ha considerat que "la jornada d'avui és un dia de vergonya per a Irlanda". Els perjudicats lamenten també que, com a resultat de la investigació, que li ha costat a l'Estat més de 70 milions d'euros, cap suposat pederasta serà dut davant la justícia. L'informe només esmenta els individus que ja han estat condemnats per cometre abusos sexuals, tot i que la comissió ha descobert "casos específics" en 216 institucions.
Segons la comissió, normalment els maltractaments no es denunciaven, però en una ocasió en què el Ministeri d'Educació va rebre una alerta els seus responsables van actuar en connivència amb els religiosos per mantenir la cultura del silenci imperant. En general, les autoritats educatives irlandeses optaven per ignorar les acusacions d'abusos sexuals i mai no van presentar aquestes queixes davant la policia irlandesa. "Com a molt, traslladaven els abusadors, però no es feia res per tractar el mal que se li havia fet al menor. En el pitjor dels casos, es culpava el nen, es considerava que estava corromput per l'activitat sexual i se'l castigava amb severitat". I si les condicions d'habitabilitat eren "fredes, humides i bàsiques", els càstigs corporals eren "perversos, severs, arbitraris i imprevisibles", i els menors vivien a les institucions "amb el terror diari de no saber per on arribaria la següent pallissa", conclou l'informe.
Entre les ordres religioses investigades hi ha les Germanes de la Misericòrdia -l'orde que es feia càrrec de més institucions per a menors-, els Germans Cristians -el principal gestor d'institucions per a nois d'entre 10 i 16 anys- i les Germanes de Nostra Senyora de la Caritat i el Refugi. Aquestes últimes administraven les infames Bugaderies de la Magdalena, popularitzades per la pel·lícula "Les germanes de la Magdalena" (2002), on es recloïen joves de suposada vida dissoluta en un règim d'esclavitud i contínues humiliacions.
Per la Comissió, les congregacions religioses no van tenir en compte les conseqüències que tindrien les seves accions sobre el desenvolupament dels menors. Al contrari, l'informe denuncia que la principal preocupació de les ordres era "la mala publicitat i els potencials escàndols" que es generarien si s'arribava a conèixer el veritable abast dels abusos. El president de la Comissió, el magistrat Sean Ryan, ha assegurat que les autoritats eclesiàstiques abordaven les denúncies d'abusos sexuals traslladant els agressors a un altre lloc, on, "en molts casos", tornaven a delinquir. "El benestar general dels nens no es prenia en consideració", recalca el document.
Durant la presentació de l'informe, que s'ha fet en un cèntric hotel de Dublín, hi ha hagut escenes de tibantor entre membres de la comissió i víctimes dels abusos, als quals no se'ls ha permès entrar a la sala. El grup de suport a les víctimes One in Four ("Un de cada quatre") ha considerat que "la jornada d'avui és un dia de vergonya per a Irlanda". Els perjudicats lamenten també que, com a resultat de la investigació, que li ha costat a l'Estat més de 70 milions d'euros, cap suposat pederasta serà dut davant la justícia. L'informe només esmenta els individus que ja han estat condemnats per cometre abusos sexuals, tot i que la comissió ha descobert "casos específics" en 216 institucions.
Segons la comissió, normalment els maltractaments no es denunciaven, però en una ocasió en què el Ministeri d'Educació va rebre una alerta els seus responsables van actuar en connivència amb els religiosos per mantenir la cultura del silenci imperant. En general, les autoritats educatives irlandeses optaven per ignorar les acusacions d'abusos sexuals i mai no van presentar aquestes queixes davant la policia irlandesa. "Com a molt, traslladaven els abusadors, però no es feia res per tractar el mal que se li havia fet al menor. En el pitjor dels casos, es culpava el nen, es considerava que estava corromput per l'activitat sexual i se'l castigava amb severitat". I si les condicions d'habitabilitat eren "fredes, humides i bàsiques", els càstigs corporals eren "perversos, severs, arbitraris i imprevisibles", i els menors vivien a les institucions "amb el terror diari de no saber per on arribaria la següent pallissa", conclou l'informe.
