Milers de persones es manifesten a Palma contra la massificació turística i per l'accés a l'habitatge

"Mallorca no es ven" és el lema de la manifestació d'aquesta tarda al centre de Palma que aplega milers de persones, més de 10.000 segons la Policia espanyola, per protestar contra el turisme massiu i també per a l'accés a l'habitatge a Mallorca i les Illes Balears. 

S'hi reclamen responsabilitats a les institucions perquè Mallorca "no acabi convertida en un resort de luxe".

Precisament, la mobilització coincideix amb els anuncis del govern de mesures restrictives en turisme i l'anunci de la creació d'una taula de diàleg per reduir les places turístiques.

Ara mateix, #Mallorca clama contra la massificació turística i per solucionar els problemes de l'habitatge !! pic.twitter.com/3a549xKkFc

— 𝐉𝐨𝐬𝐞𝐩 𝐑. 𝐒𝐚𝐥𝐦𝐞𝐫𝐨𝐧 🌈🦄 (@josepsalme_) May 25, 2024

La protesta ha començat a les set del capvespre d'aquest dissabte al parc de les Estacions de la capital mallorquina i ha recorregut les avingudes, la Rambla, el carrer Unió i la plaça Joan Carles I. L'acte de cloenda ha estat al passeig del Born. 

El Banc del Temps de Sencelles ha estat el col·lectiu que ha convocat la manifestació contra la massificació turística i per l'habitatge accessible amb el lema "Mallorca no es ven".

Que mai et diguin que res es pot canviar pic.twitter.com/QeRp1cP7yz

— Banc del temps de Sencelles (@BDTSencelles) May 25, 2024

Es tracta d'un col·lectiu que en les últimes setmanes ha protagonitzat accions per a visibilitzar els impactes de la indústria turística especialment en el mercat de l'habitatge.

Manifestació a Eivissa

La mobilització contra la massificació i el problema de l'habitatge ha arrencat, però, aquest divendres a Eivissa. Gairebé dues mil persones s'han concentrat davant del Consell de l'illa convocades per la plataforma ciutadana Prou! Pitiüses en Acció.

Els manifestants han reclamat més "sensatesa" davant els efectes del turisme cridant que "Eivissa no pot més". El portaveu de la plataforma ciutadana Prou, organitzadora de la concentració, Gabriel Machancoses, ha assenyalat que l'objectiu és "reivindicar fins a recuperar la qualitat de vida de la societat eivissenca".

Amb crits de "Ja n'hi ha prou", "No volem una illa de ciment" o "Eivissa no es lloga", els manifestants han obligat a tallar el trànsit d'un tram de l'Avinguda Espanya, davant de la seu institucional, durant una hora.

I és que Eivissa i Formentera van rebre el 2023 3.712.160 turistes, segons l'Institut d'Estadística de les Illes Balears. La xifra suposa un increment del 8,95% en comparació de l'any anterior i 305.000 visitants més. Les Pitiüses són les illes de l'arxipèlag on més s'ha incrementat el nombre de turistes durant l'any passat.

Al mateix temps, les manifestacions s'han celebrat poques setmanes després de les que es van celebrar, també contra el model en turístic, a les Canàries.

Massificació turística

Mallorca espera un estiu amb embussos, turistes, creuers, cotxes, platges plenes, preus disparats; en definitiva, massificació turística.

Res de nou a les Balears, però enguany el cansament i la saturació dels mallorquins ha arribat al límit.

I de fet el límit també l'ha arribat a acceptar el govern balear i el mateix sector hoteler, que ha demanat que es treballi per limitar els efectes del turisme sobre la població.

La presidenta de la comunitat, Marga Prohens, ha presidit aquest dimecres la Mesa pel Pacte Social i Polític per la Sostenibilitat Econòmica, que vol generar idees per combatre el col·lapse de les illes pel turisme.

El malestar social ha augmentat els últims anys, tot i que les Balears són pioneres en mesures de contenció, com la limitació de creuers a Palma, la limitació de cotxes a punts de les illes, l'aprovació d'una moratòria de places turístiques i l'anunci d'una reducció de places per primera vegada a la història de l'arxipèlag. Unes mesures que l'oposició i els manifestants d'aquest dissabte consideren estètiques.

Les Balears van rebre l'any passat 17,8 milions d'habitants i s'espera que aquest any se superaran àmpliament els 18 milions en un territori amb 1,2 milions de residents i 600.000 places turístiques.