Milionari, jove i d'origen indi: qui és Rishi Sunak, el nou primer ministre britànic

El primer dia com a primer ministre, Rishi Sunak complirà tres rècords: amb 42 anys, es convertirà en l'inquilí més jove en dos segles d'història a Downing Street. És el primer que no és blanc i també es creu que és el més ric.

No l'han votat els ciutadans sinó els diputats del Partit Conservador, que esperen que els tregui del cul-de-sac on els van ficar Boris Johnson i Liz Truss.

Quan tenia només 40 anys, Sunak es va convertir en Chancellor of the Exchequer, l'equivalent al ministre d'Economia i Hisenda, i segon home fort del govern, com indica el fet que té la residència a l'11 de Downing Street, davant per davant de la del primer ministre.

Estàvem en plena pandèmia i es va convertir en el ministre més popular gràcies al fet que el seu departament va desembutxacar milers de milions de lliures per ajudar empreses i famílies a sortir de la covid.

Representava una jove promesa que estava al costat dels ciutadans, entenia les seves dificultats i treballava per pal·liar-ne els patiments.

Del Panjab indi a Oxford

També representava el Regne Unit més multiracial. Els seus pares van emigrar del Panjab indi cap a Tanzània i d'allà van acabar instal·lant-se a Southampton, al sud d'Anglaterra, on el 1980 va néixer Sunak.

El seu pare era metge de capçalera i la seva mare tenia una farmàcia. Van poder pagar una escola d'elit al seu fill, que li va permetre estudiar a Oxford una famosa combinació de Polítiques, Economia i Dret.

Va fer un màster a la prestigiosa Stanford, a Califòrnia, i es va guanyar molt bé la vida treballant per a Goldman Sachs i dos fons de cobertura més.

A Stanford hi va conèixer la seva dona, Akshata Murty, l'hereva de la sisena fortuna de l'Índia. 

Precisament, la riquesa de la seva dona va ser l'inici de l'apagada de l'estrella del ministre Sunak. La premsa va destapar que la quantitat d'impostos que pagava Murty era irrisòria. Oficialment no resident al Regne Unit, no feia res d'il·legal però sí de moralment dubtós.

Sunak va tancar l'escàndol assegurant que pagaria també impostos al país del qual ell era el màxim responsable del Tresor.

Després, el ministre d'Economia va ser multat per saltar-se el confinament i va haver de posar fi a part dels generosos subsidis de la covid, just quan la inflació es començava a disparar.

Amb tot, ens acostàvem als mesos finals del turbulent mandat de Boris Johnson, que va rebre l'estocada final, precisament, de Sunak.

Sunak i l'estocada final a Boris Johnson 

El Chancellor of the Exchequer va dimitir al juliol i, així, va precipitar la renúncia de Johnson. D'aquí es va llançar a les primàries per substituir-lo presentant-se com una veu assenyada davant el populisme del primer ministre sortint i les baixades d'impostos radicals que proposava Liz Truss.

Durant la campanya, va dir: "Tinc un pla per pilotar la nostra economia enmig d'aquests moment difícils. Necessitem tornar als valors econòmics conservadors tradicionals, que són l'honestedat i la responsabilitat, i no pas contes de fades".

Sunak va perdre les primàries, però el daltabaix financer que han provocat els "contes de fades" de Truss ha acabat donant la raó a l'ortodòxia que representa l'exministre d'Economia, i aquesta ha estat la raó per la qual ha guanyat aquesta revàlida de les primàries.

Si no fos pel color de la pell, la seva formació i ideologia serien les d'un clàssic conservador anglès.

També és partidari d'abaixar els impostos, però només un cop la inflació estigui sota control, i no vol fer experiments i girs de timó sobtats en plena tempesta.

Fill d'immigrants i en contra de la immigració

Va votar pel Brexit i, malgrat ser fill d'immigrants, és clarament antiimmigració. Davant, té una muntanya de reptes considerables: el primer, treure el Regne Unit del forat econòmic on s'ha ficat, i recuperar la confiança i el prestigi de la setena economia del planeta, tant internament com externament.

En segon lloc, haurà de reunificar el Partit Conservador, destrossat per les lluites intestines i amb múltiples faccions.

I tercer, convèncer la classe treballadora del nord industrial d'Anglaterra que va votar per Johnson, i a qui potser ara se li farà difícil votar un milionari.

I finalment, l'objectiu de Sunak serà simplement sobreviure a Downing Street i acabar el mandat quan està previst, el gener del 2025.