Enric Millo: "Vam viure episodis d'assetjament, de violència i d'intimidació"

En l'onzena jornada del judici del procés, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha comparegut aquest dimarts al matí com a testimoni proposat per la fiscalia, després que la seva declaració, prevista per aquest dilluns, quedés ajornada.

Aquest ajornament es va deure a la llarga durada de l'interrogatori a l'exsecretari d'estat de Seguretat José Antonio Nieto, que va ocupar tota la sessió del matí.

A la tarda van declarar, entre altres, el president del Parlament, Roger Torrent, i el llavors -i encara ara- vicepresident d'aquesta cambra, José María Espejo-Saavedra, de Ciutadans. 

Segueix les declaracions dels testimonis en directe en aquesta finestra:

 

Fiscalia demana que no es vegi la imatge de Millo

La declaració de Millo ha començat amb una petició de la Fiscalia perquè no es mostrés per televisió la seva imatge durant els interrogatoris.

Les altres acusacions hi han estat d'acord, però les defenses s'hi han oposat, perquè han considerat que no tenia sentit perquè l'ex-delegat del govern espanyol a Catalunya és un personatge públic.

El president del tribunal, Manuel Marchena, li ha preguntat al testimoni, que ha dit que no tenia cap inconvenient que se'l pogués veure declarant, de manera que la petició de la Fiscalia s'ha desestimat.

El fiscal Javier Zaragoza, aquest dimarts, interrogant Enric Millo

 

El fiscal Javier Zaragoza ha estat el primer a interrogar Millo, que ha assegurat que en els 18 mesos que va ser delegat del govern espanyol a Catalunya va tenir una "interlocució permanent" amb els membres del govern de la Generalitat.

Ha precisat que, poc després de ser nomenat, va reunir-se per primera vegada amb el president Carles Puigdemont a principis de desembre del 2016. Ha explicat que aquesta va ser una reunió oficial i formal que va durar més de 2 hores i l'ha qualificada de "cordial".

Millo copia Junqueras: "A l'altra banda de la taula vaig trobar una cadira buida"

Millo ha revelat que el febrer i el maig del 2017 va reunir-se dos vegades més amb Puigdemont, però en trobades que no es van fer públiques.

Segons el seu relat, en aquelles trobades, Puigdemont no va voler parlar de res més que no fos la celebració d'un referèndum, malgrat, ha dit, ell li va mostrar interès en les 45 peticions que havia fet arribar al president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, aquest dimarts, declarant al Tribunal Suprem

 

En aquest punt, Millo s'ha fet seva una expressió que va fer servir Oriol Junqueras durant la seva declaració, adreçant-la en aquest cas a l'actitud de Carles Puigdemont en aquestes trobades:

"A l'altra banda de la taula jo sempre em vaig trobar una cadira buida."

Millo ha dit que un mes després, el 6 de juny, va tenir una llarga conversa amb Puigdemont durant un sopar de la patronal Pimec.

"Esperava que rectifiqués"

Segons ha afirmat, li va dir al president de la Generalitat que, mentre no convoqués el referèndum, podien parlar de tot, però que aquest li va dir que "no podia fer marxa enrere", perquè hi estava compromès.

Millo ha recordat que, tres dies després, Puigdemont va convocar el referèndum per l'1 d'octubre i que ell va considerar "acabada la relació formal", però que, de tota manera, tenia l'esperança que no arribessin fins al final:

"Jo esperava que ell rectifiqués, que tingués alguna fase de lucidesa que el fes rectificar, però això no es va produir."

Millo ha dit també que va tenir una reunió "secreta" amb Oriol Junqueras, a petició d'aquest, en què hauria dit que no era partidari que "això fos tan de pressa", però que també estava compromès a fer el referèndum.

L'ex-delegat del govern ha dit que es va preocupar quan Joaquim Forn va substituir Jordi Jané al capdavant de la conselleria d'Interior. Ha destacat que amb Jané havien aconseguit la celebració d'una Junta de Seguretat de la qual havien sortit "acords importants".

 

El "component violent evident"

Segons ha assegurat, la situació es va anar agreujant, i que, a banda de les "manifestacions pacífiques", van haver-n'hi d'altres amb "un component violent evident":

"Hi havia grups que es manifestaven pacíficament i altres grups que actuaven amb clara violència, perquè llançar objectes incendiaris, això no és pacífic, és violent; cert tipus d'amenaces de pintades a les parets, contra persones, contra mi. Perquè en una paret, pintar "Millo, mort", no sé si és violent o no però, vaja, molt pacífic no és."

"Va haver-hi manifestacions pacífiques i n'hi va haver altres en què hi havia un component clar violent d'agressivitat, d'assetjament, de llançament d'objectes, d'atacs a persones... Que per a mi, al meu entendre, tenen un component violent evident."

 

 

La "importància tremenda" dels CDR

Millo ha destacat molt el paper dels CDR en les mobilitzacions que van envoltar la preparació del referèndum i els dies posteriors:

"Aquí hi havia entitats i associacions i moviments, també evidentment els CDRs que van prendre una importància tremenda en tot el desenvolupament d'aquests actes."

"Realment, és sorprenent la capacitat de mobilització. Vaig arribar a comprovar com en 20 minuts eren capaços d'ubicar 500 persones en un determinat lloc i al cap de 30 minuts, aquestes mateixes 500 persones portar-les a un altre punt. Això demostra una habilitat extraordinària de qui està organitzant això."

L'ex-delegat del govern espanyol ha assegurat que els CDR no eren espontanis, sinó molt estructurats i que, a més, alguns han tingut actuacions violentes:

"Hem pogut comprovar que aquests comitès estan formats per persones que tenen altres objectius i que no tenen cap inconvenient a utilitzar la violència a l'hora de desenvolupar les seves activitats. I estan camuflats."

"Per a mi és molt difícil fer una afirmació genèrica. M'han preguntat de vegades: "¿Els CDR aquests són violents?". Doncs miri: uns sí, altres no. Negar que ho són és fals, no es pot negar que ho són, perquè n'hi ha. Ara, tots? No. Però negar que alguns ho són... Això no es pot fer."

Millo ha afirmat que, juntament amb els CDR, l'ANC i Òmnium "lideren tot aquest moviment independentista" i que, entre ells, hi ha "una vinculació directa o indirecta".

 

Els "actes festius i folklòrics" del 20S

Pel que fa al 20S, Millo ha assegurat que les concentracions en protesta pels escorcolls de la Guàrdia Civil sobre la de la Conselleria d'Economia no van ser "actes festius i folklòrics" –expressió que ha atribuït implícitament als acusats-, sinó un atac contra el sistema judicial:

"Tots vam poder veure i observar que la veritat era una altra, l'objectiu de la concentració era un altre, les trucades eren, de nou, en defensa de les institucions. Per tant, quan un crida a defensar una institució és perquè algú l'està atacant. Per tant, es concebia que l'actuació de la comitiva judicial era un atac a aquesta institució, la qual cosa és absolutament a l'inrevés."

 

 

 

La Junta de Seguretat del 28S, "esperpèntica"

Ja molt a prop de l'1-O, Millo s'ha queixat que Puigdemont convoqués una Junta de Seguretat extraordinària sense previ avís el 28 de setembre, i ha qualificat aquella reunió d'"esperpent":

"Va ser un autèntic despropòsit. Crec que era una contradicció permanent. Era una junta llarga, va durar més de dues hores, però era realment un autèntic esperpent."

"Aquí es va asseure el govern de la Generalitat en la seva màxima representació per dir-nos a nosaltres que el dia 1 d'octubre hi hauria un referèndum d'autodeterminació a Catalunya i que a veure com ens posàvem d'acord perquè funcionés tot amb normalitat, quan el que teníem sobre la taula era un acte judicial del TSJC, que ordenava impedir la celebració d'aquest referèndum."

Segons Millo, que en aquella Junta hi hagués el major Trapero dels Mossos és la prova que hi havia "una alineació política" entre la voluntat del govern de la Generalitat i els criteris policials dels Mossos per l'1-O:

"Hi havia una línia política que es compartia i que feia, ja no dic difícil, sinó impossible, pensar de quina manera es podia al mateix temps impulsar i garantir la celebració d'un referèndum il·legal i al mateix temps impedir-ho."

"Això és el que teníem: una part de la taula que ens planteja que el referèndum es celebrarà i, al mateix temps, la policia autonòmica ho impedirà. Això, al meu poble, en diem xuclar i bufar al mateix temps."

Les policies havien de precintar les escoles

Malgrat això, Millo ha dit que no coneix quina actuació concreta van fer els Mossos i ha assegurat que les ordres judicials obligaven a precintar les escoles per impedir que s'hi fes el referèndum:

"Era molt clara l'ordre: actuar, abans de la celebració i tancar, precintar, els anomenats col·legis electorals, amb anterioritat a la celebració del referèndum."

"Si no recordo malament, pràcticament es demanava que es precintessin a partir del mateix divendres anterior al diumenge del referèndum per garantir que aquests col·legis no es poguessin utilitzar com a espais per celebrar aquest acte, que havia estat declarat il·legal."

 

Segons Millo, la interlocutòria judicial sobre l'1-O no deia que Policia Nacional i Guàrdia Civil haguessin "d'actuar subsidiàriament" dels Mossos, sinó que tots tres cossos havien de coordinar-se. Però que, malgrat això, els responsables del cos autonòmic deien que se'n podien fer càrrec sols:

"Recordo, per exemple, que durant la reunió de la Junta de Seguretat, els representants del govern de la Generalitat, el mateix conseller d'Interior, el director general de la Policia i el major dels Mossos, que també hi era, insistien que no era necessària la presència de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que ells no havien demanat que vinguessin, que no estaven d'acord amb la seva presència i demanaven que s'anessin, perquè ells tenien capacitats de sobres per donar compliment a l'acte del jutge. I van insistir molt en això. Nosaltres vam manifestar la nostra disconformitat."

Segons Millo, a la Junta de Seguretat li va demanar a Puigdemont que desconvoqués el referèndum, i aquest s'hauria limitat a respondre: "Tinc clar el que he de fer".

 

 

"L'1-O vaig demanar col·laboració ciutadana"

Millo ha dit que, un cop celebrada la Junta, el paper de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional ja no seria d'"auxili i suport", sinó que aquests cossos havien d'estar preparats "per actuar en cas que fos necessari."

El llavors delegat del govern ha explicat que va comparèixer davant dels mitjans de comunicació el matí de l'1-O, quan hi havia "un gran nombre" de col·legis electorals obert, per demanar a la gent que "col·laborés" amb els agents policials:

"Jo, en aquesta compareixença, vaig explicar, amb tota la capacitat pedagògica que vaig poder, que l'objectiu de l'actuació dels cossos i forces de seguretat era el material electoral, no les persones, i que per tant actuarien, que era la seva obligació. I vaig demanar col·laboració ciutadana, vaig demanar col·laboració ciutadana en el sentit que es permetés als agents, a la policia judicial, realitzar la seva tasca."

Millo s'ha queixat que, per la seva banda, Puigdemont fes una declaració institucional animant la població a "defensar les urnes", cosa que ha considerat "irresponsable":

"Una cosa és anar a votar i una altra cosa anar a defensar urnes i col·legis, perquè això implica necessàriament oposar-se a la actuació de la policia judicial, que tenia per mandat judicial confiscar aquestes urnes i aquest material electoral. Era una crida implícitament a mantenir aquestes concentracions per defensar, com si algú estigués atacant."

Segons ha assegurat, després de la declaració de Puigdemont va anar més gent a l'escoles:

"... per formar masses, muralles de persones, disposades a enfrontar-se, oposar-se i fer-ho, en alguns casos violentament, a la policia judicial que arribava a les escoles per intentar complir amb el mandat judicial."

L'ex-delegat del govern espanyol ha afirmat categòricament que els Mossos no van complir el mandat judicial que hi havia, i ha afegit que en les converses amb Forn i Puigdemont durant l'1-O els va demanar sense èxit que desconvoquessin el referèndum.

 

 

 

La filla plorant a casa

Millo ha dit que, quan va arribar a casa seva, va trobar-se la seva filla plorant per les imatges que havia vist per televisió de com la policia li havia trencat els dits a una noia, i ha afegit que després això es va desmentir:

"Això va generar una polèmica i, finalment, va confessar públicament que no era veritat, que havia mentit, va demanar disculpes públicament i l'honora, perquè va ser una actuació honesta d'aquesta persona, de reconèixer-ho, dies més tard. Però durant aquest dia..."

"En poques hores, aquesta imatge va donar la volta al món. El clima que això generava aquest dia, el clima a l'opinió pública era terrible, juntament amb altres imatges que també corresponien a altres moments i èpoques i juntament amb imatges desagradables, evidentment, perquè no són agradables a la vista, de l'ús de la força d'acord amb el mandat i amb la legalitat."

Millo ha afirmat que li van arribar altres imatges, que "no va veure per televisió", de "persones agredint la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil", "donant-los puntades de peu al cap", "tirant tanques", etc.

El parany del "Fairy"

Ha afegit que després va parlar amb agents que havien actuat l'1-O, que li van fer relats "esgarrifosos" del que havien viscut, i en va veure alguns de lesionats:

"Vaig poder veure dits trencats, alguna fractura de cama, vaig poder veure una armilla antibales estripada d'extrem a extrem. Això amb una ungla no es pot fer, cal utilitzar un objecte punxant per fer-ho."

"Un agent em va explicar que havia caigut en el parany del Fairy. "Fairy?". Vaig preguntar què era. Em va dir que era abocar detergent a l'entrada d'alguns col·legis perquè els policies patinessin, caiguessin a terra i després els puntejaven al cap. Això és el que em van explicar."

 

Una trobada "casual" amb Toni Comín

Pel que fa als ciutadans ferits a causa de l'actuació policial, Millo ha assegurat que la Generalitat "mai" el va informar, i ha relatat una trobada "casual" a un aeroport amb el llavors conseller de Salut, Toni Comín, en la qual ell li hauria reclamat aquesta informació:

"Vam tenir una conversa molt tensa, jo li vaig recriminar que no m'hagués informat sobre aquesta situació de persones que haguessin pogut sortir contusionades per aquesta situació que es va produir."

"Li vaig recriminar per això, i ell es va enfadar amb mi, em va dir que no era veritat... Aquestes coses que passen. No, no vaig rebre mai aquesta informació."

El 155 i les eleccions

Pel que fa al dia 26 d'octubre, quan Puigdemont va decidir no convocar eleccions autonòmiques, Millo ha afirmat que el president de la Generalitat li va preguntar per missatge si la convocatòria d'eleccions evitaria l'aplicació de l'article 155, i que ell li va dir que "una cosa no tenia res a veure amb l'altra":

"És la teva decisió, però tingues en compte que la tramitació del paquet de mesures que el govern ha proposat a l'empara de l'article 155 és una tramitació que està a hores d'ara al Senat, a la comissió constitucional, i que depèn del que es voti al Senat s'aplicarà o no i en quina mesura aquest article, que són coses independents una de l'altra."

En resposta a la pregunta de si considera que la declaració d'independència del 27O va ser "simbòlica", Millo ha assegurat que la situació feia pensar que no ho era, sinó que "anava de debò":

"I jo crec que una part de la societat catalana, minoritària, estava convençuda que Catalunya en una república independent separada de l'estat espanyol, i una altra part de la societat catalana, majoritària, estava preocupada perquè pensava preocupada perquè pensaven que això podia passar. Amb la qual cosa, la sensació que vaig tenir i que va haver la immensa població pensava és que això anava de debò."

 

Diu que TV3 el va "desnaturalitzar"

Preguntat per si es va disculpar amb els ferits de l'1-O, Millo ha dit que TV3 va "desnaturalitzar" unes declaracions fetes per ell en una entrevista el dia 6 en aquest sentit.

Segons ha dit, en l'entrevista es va disculpar, però en nom de Carles Puigdemont, que és el que creu que ho havia d'haver fet:

"Arrogant-me la representació i lamentant el que havia passat, les persones que de bona fe estaven enganyades pel seu govern pensant que el que feien era legal, en aquest sentit vaig demanar disculpes."

"Evidentment, qui havia de demanar disculpes era el president de la Generalitat, que era el responsable i representant de l'estat, en no fer-ho ell, vaig demanar disculpes. Però després, el titular va desnaturalitzar el meu missatge, fins i tot aquest titular, que era cridaner, com si estigués demanant perdó per l'actuació. Res més lluny de la meva voluntat, perquè la meva voluntat l'havia explicat en moltes ocasions."

Millo s'ha queixat que, de resultes del ressò d'aquella entrevista, els sindicats policials van demanar la seva dimissió, "perquè semblava el que no era".

Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, interrogant Enric Millo aquest dijous al Tribunal Suprem

El TSJC no va obligar a precintar les escoles

Després de les preguntes de l'advocacia de l'Estat i de l'acusació de Vox, el torn de les defenses l'ha encetat Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn.

Melero li ha preguntat a Millo si sabia que la interlocutòria de la jutge del TSJC del 27 de setembre havia eliminat l'obligació de precintar les escoles per impedir el referèndum que havia establert la interlocutòria prèvia de la Fiscalia.

Millo ha admès que no era obligatori, però que ell considerava que hagués estat millor precintar-les:

"A partir del 27 hi ha l'obligació d'impedir l'ús dels espais destinats a la realització del referèndum. Això és el que diu. Com impedir l'ús, el més fàcil és tancar i precintar. Ara, a partir d'aquí, cadascú explicarà el que va fer."

"Per tant, l'1 d'octubre, en començar la jornada, si haguessin estat tancats, no hi hagués hagut ningú a dins i no hi hauria hagut cap problema. Crec que era el més eficaç."

"Necessitat expansiva d'activitat extraescolar"

En aquest sentit, Millo s'ha queixat de "l'índex brutal" d'activitats a les escoles aquell cap de setmana:

"Si analitzem l'activitat que van tenir els centres escolars durant aquest cap de setmana a Catalunya i la comparem amb qualsevol altre cap de setmana, o amb el mateix cap de setmana en qualsevol any, veurem que l'índex d'activitat és brutal."

"Hi va haver una necessitat expansiva d'activitat extraescolar durant aquest cap de setmana absolutament inusitada i desconeguda en la història de la humanitat. A part d'això, no puc dir res més, perquè en cap dels cartells en què s'anunciaven les activitats es feia referència al referèndum."

"Ara, amb una observació objectiva de la realitat es pot arribar a la conclusió que hi havia una altra finalitat que no era exactament l'activitat normal, extraescolar, que es realitza en un centre educatiu en un cap de setmana."

Millo ha respost a Melero que no sabia que el major Trapero es va posar a disposició de les autoritats judicials el 27 d'octubre.

Benet Salellas, de la defensa de Jordi Cuixart, durant l'interrogatori a Enric Millo al Tribunal Suprem

Els "artefactes incendiaris" de Benet Salellas

Després de Melero han fet preguntes al testimoni també Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, i Benet Salellas, de la defensa de Jordi Cuixart.

Aquest li ha preguntat pels "artefactes incendiaris" contra casernes de la Guàrdia Civil que ha mencionat en l'interrogatori del fiscal, i li ha demanat que concretés a quins artefactes es referia.

Millo ha mencionat un cas d'Igualada, però no ha sabut precisar més, i Marchena ha tallat les repreguntes de Salellas quan aquest ha dit que buscava "generar contradiccions" en el testimoni:

Manuel Marchena: "És que per les seves preguntes fa l'efecte que demana a la sala que ens pronunciem si això va ser cert o no va ser cert. No té cap sentit. No forma part de l'objecte d'això, si això va ser cert."

Benet Salellas: "Si els artefactes incendiaris no formen part del procés, em quedo més tranquil."

Va demanar l'estat de setge?

El següent ha estat Francesc Homs, coordinador de les defenses dels acusats del PDeCAT, que ha preguntat a Enric Millo si, donada la gravetat dels fets que diu que van passar el setembre i l'octubre del 2017, va demanar al govern espanyol que declarés l'estat de setge.

Millo ha dit que no ho va fer, ni tampoc va demanar cap altra mesura excepcional perquè, ha dit, va considerar que els cossos policials, tant Mossos com Policia Nacional i Guàrdia Civil, havien de ser "suficients per frenar aquests actes i afrontar-los d'acord amb la llei."

Homs també ha preguntat a Millo si sap quan es va signar l'acta de la Junta de Seguretat del 28 de setembre, si va ser després del 27 d'octubre, i si la Secretaria d'Estat de Seguretat la va modificar abans de signar-la.

Millo ha respost que no ho sap. També ha dit que no el van informar d'una reunió del Consell de Seguretat Nacional del govern central el 25 de setembre, ni tampoc si es va desconvocar.

Preguntat pels episodis de violència i assetjament que ha assegurat que hi va haver, ha admès que personalment no en va viure cap, sinó que els va veure "a les xarxes socials".

Amb l'interrogatori d'Homs s'ha acabat la declaració d'Enric Millo poc abans de les 2 de la tarda. Manuel Marchena ha donat pas a l'interrogatori de l'exconsellera Neus Munté.

 

Interactiu relacionat: Les claus del judici del procés