La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i la tinenta d'alcaldia de Feminismes i LGTBI de Barcelona, Laura Pérez, en unes decla…
La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i la tinenta d'alcaldia de Feminismes i LGTBI de Barcelona, Laura Pérez, en unes declaracions als periodistes sobre el feminicidi d'una dona trans.

Minut de silenci a la plaça de Sant Jaume per condemnar "amb tota la ràbia i dolor" el feminicidi d'una dona trans

Actualitzat

ACN Barcelona - Representants polítics de l'Ajuntament de Barcelona i el Govern han fet aquest dijous un minut de silenci per condemnar el femincidi d'una dona trans, aquest dimarts al districte de Sant Martí. "Ens concentrem per condemnar amb tota la ràbia i dolor un nou femincidi a Catalunya, el segon del 2023 i el 116 de la darrera dècada", ha expressat davant els periodistes la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que també ha subratllat que "totes les dones, siguin dones cis, trans, tenen dret a una vida lliure de violències masclistes". Verge ha reclamat a l'Estat que un jutjat especialitzat en violència contra les dones s'encarregui del crim i ha advertit que no fer-ho seria "un nou acte de violència" cap a la víctima.

La consellera Tània Verge i l'alcaldessa Ada Colau han encapçalat un minut de silenci que ha congregat diversos representants polítics i autoritats a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per condemnar el segon feminicidi a Catalunya aquest any i contra les violències masclistes. 

És la primera vegada que es reconeix l'assassinat per violència masclista d'una dona trans com un feminicidi i això és possible per la modificació de la llei catalana 17/2020 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que va entrar en vigor el 2021. La llei prèvia que modificava, del 2008, ja ho contemplava però la víctima havia d'estar registrada oficialment com a dona. La llei espanyola de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, del 2004, no ho menciona.   

En una atenció als mitjans de comunicació juntament amb la tinenta d'alcaldia de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, Verge ha recalcat que no reconèixer l'assassinat de la Sandra com un feminicidi hauria estat un "acte d'injustícia". La consellera ha explicat que han activat tots els procediments com un feminicidi, des de la investigació dels Mossos d'Esquadra als serveis i aspectes relacionats amb el dret a la reparació, com cobrir el cost del sepeli i si s'escau el trasllat del cos de la víctima.

La titular d'Igualtat i Feminismes ha dit que la víctima "mereix tota la justícia en ple reconeixement dels seus drets" i que hi ha "prou fonaments" perquè un jutjat especialitzat en violència contra les dones (VIDO) s'encarregui de l'assassinat, tot i que la llei estatal, ha apuntat, no és trans inclusiva. 

Una petició que també ha fet Cristian Carrer, coordinador tècnic de l'Observatori contra l'Homofòbia (OCH): "Per a nosaltres és molt important que aquest assassinat sigui reconegut com un feminicidi i com un crim de violència masclista i que, als jutjats on vagi a parar la causa, hi tingui aquesta interpretació. La normativa catalana és trans inclusiva però en la de l'estat espanyol pot haver-hi una interpretació sense aquesta mirada".

Verge ha recordat a les dones que ho necessitin que poden demanar ajuda al telèfon 900 900 120 o als serveis de la xarxa pública especialitzada en atenció a les violències masclistes. "Som aquí per acompanyar-vos", ha afirmat.

Els Mossos d'Esquadra van detenir dimarts un home de 52 anys relacionat amb aquest feminicidi. La víctima es trobava greument ferida en un domicili del districte de Sant Martí quan la policia va tenir coneixement de la situació i poc després va acabar morint.

Anar al contingut