"Mira'm, no tinguis por, el teu pare és aquí": rescats contra rellotge a Turquia i Síria

Aquesta notícia conté imatges que poden ferir la sensibilitat

"Mira'm, Noor! Mira'm, no tinguis por. Mira el teu pare, és aquí". Un membre de l'equip de rescat crida la nena, que de cop aixeca el cap de sota la runa. Amb la cara plena de pols, els seus ulls busquen el pare, mentre continuen traient la runa del seu voltant fins a alliberar-la. Un nou rescat, un nou miracle. La Noor ha sobreviscut a un dels dos terratrèmols que han assotat Síria. Havia quedat atrapada a la població de Jindires. 

A Kahramanmaras, a Turquia, l'Umay, de 3 anys, també sent el seu pare cridant-la pel nom. Amb pijama i amb els cabells embullats mirava amb ulls sorpresos. Quan els equips de rescat l'han treta de sota les pedres de casa seva, el pare l'ha abraçada acollint-la amb una manta. L'Umay és un altre dels infants que en les últimes hores han estat rescatats de la destrucció dels terratrèmols a Turquia i el nord de Síria.

Ha estat hores sota la runa, atrapada amb la seva mare embarassada i el seu pare. Durant el matí s'ha sabut que tots tres s'han salvat, segons ha informat el mateix alcalde d'Istanbul, mentre anunciava en un tuit que els reforços per als rescats hi estan arribant.

"On és la meva mare?"

A Hatay, a Turquia, una de les zones més afectades pel sisme, una altra nena ha estat salvada aquesta nit. Una mica més gran que la Noor i l'Umay, era més conscient del desastre. "On és la meva mare?" és el primer que ha preguntat entre plors i por. El seu rescatador li ha dit que la mare era a l'hospital. Potser és cert o potser ho ha dit per calmar-la i no ho sabia.

Els equips de rescat treballen contra rellotge per aconseguir el miracle de salvar les vides dels que han quedat soterrats des de fa més d'un dia.

L'angoixa de les famílies a vegades té un final feliç com el d'una dona rescatada a Gaziantep, a Turquia. La mare, anciana i desconsolada, esperava a la vora de la runa. La notícia i les abraçades dels rescatadors l'han feta plorar d'agraïment. 

Però els equips de rescat ,que s'estan desplaçant en la mesura de les possibilitats que els permet la situació, no han arribat a tot arreu.
 

Veus sota la runa

A Hatay, una família ha passat la nit impotent sentint com alguns dels seus familiars demanaven ajuda des de sota la runa. "Els fills de la meva cunyada estan encallats sota la runa. Ella hi és amb tres fills", diu un home que intenta comunicar-s'hi.

Una mica més enllà, un altre home que es diu Deniz plora assenyalant la runa on diu que hi ha atrapats els seus pares: "Els hem sentit cridar demanant ajuda, i no els podem rescatar, com ho podem fer?". Diu que han reclamat equips de rescat, però no hi han anat. 

Un home carrega al seu cotxe una dona rescatada d'entre la runa, un infermer l'atén, i se l'emporta a l'hospital.

A Adiyaman, a la zona kurda de Turquia, tampoc hi han arribat els equips d'emergència. Sota una casa enrunada els veïns senten supervivents que demanen ajuda, i en una altra punt de la ciutat han rescatat un noi atrapat.

Per a ells, malgrat la impotència, hi ha esperança de rescatar els familiars vius. En canvi, Ibrahim Hulusi hauria preferit que hagués estat la seva dona i no ell el que en sortís amb vida. Després de passar hores colgat sota la runa amb la muller, va deixar de sentir-la i va saber que havia mort.

Molts equips estrangers també hi van, per ajudar en la feina ingent i per lluitar contra el temps que retalla minut a minut l'esperança de trobar supervivents.