Mites sobre els refredats: què ens fa posar malalts i què diu la ciència dels remeis casolans

Amb la baixada de temperatures corresponent a la tardor i l'hivern, cada vegada és més fàcil sentir sovint comentaris com "on vas amb el cap moll? Et refredaràs!", "vols fer el favor de tapar-te els ronyons i/o els turmells! Et refredaràs i després tot seran queixes", "posa't un jersei, que se't refredarà la suor, agafaràs fred i demà estaràs com una sopa".

Doncs bé, resulta que tot això no és veritat. Passar fred no té res a veure amb agafar un refredat.

El que sí que passa, però, és que durant els mesos que van d'octubre a març (és a dir, tardor i hivern), fa més fred i el fred afavoreix l'aparició i reproducció dels virus. 
 

Espais tancats i més virus

Per altra banda, com que fa fred, nosaltres tendim a estar en espais tancats, generalment poc ventilats i, fins i tot, amb la calefacció posada. I si allà coincidim amb algú que sí que està infectat, tenim tots els ingredients necessaris per aconseguir el refredat perfecte. Per què?

- El fred afavoreix l'aparició i reproducció dels virus; per tant, en mesos freds n'hi ha més.

- En un lloc tancat i poc ventilat els virus poden campar lliurement i anar d'un individu a un altre fàcilment.

- La calefacció genera sequedat en l'ambient; la sequedat fa que tinguem menys mucosa al nas, i la mucosa és una protecció natural del nas. 

Per tant, haver sortit al carrer amb el cap mullat i agafar fred no fa que agafem un refredat. Tampoc no ens fa baixar les defenses ni fa que siguem més susceptibles a infectar-nos (tret que hàgim passat molt i molt fred, durant hores). Però compartir espais tancats i poc ventilats amb persones infectades, sí.
 

Què hem de fer si volem evitar agafar una infecció respiratòria? 

Segons el cap de Medicina Preventiva de l'Hospital Vall d'Hebron, Xavi Martínez, cal intentar mantenir les nostres defenses tan fortes com sigui possible. I això com es fa? 

"No hi ha cap fórmula màgica que faci que d'avui per demà les teves defenses i el teu sistema immunitari estigui més forts. El sistema immunitari és com un múscul i, com els músculs, se n'ha de tenir cura. Així, quan els necessites, responen."

I com en podem tenir cura, segons Martínez tampoc és cap secret: "Mantenir hàbits de vida saludables: evitar tòxics com el tabac i l'alcohol; tenir una alimentació saludable i fer activitat física de manera regular."

Seguir aquestes pautes no equival a no infectar-nos; però sí que pot voler dir que com que estarem més forts i la nostra salut serà més bona, ens recuperarem millor.

"És bàsic ventilar bé, i ventilar sovint, amb deu minuts n'hi ha prou perquè canviï l'aire d'una habitació."

Com que la gent va i ve i no sabem quan vindrà algú que estigui infectat, és important ventilar sovint; de fet, la metgessa adjunta del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital del Mar Judith Villar, afegeix que "si es pot tenir sempre obert, millor".

Recuperar costums: mascareta i higiene de mans

"L'ús de la mascareta i la higiene de mans són dos costums que teníem molt interioritzats durant la pandèmia, i ara sembla que tothom se n'hagi oblidat", es lamenta el doctor Martínez. 

"La higiene de mans és un dels elements més importants per disminuir el risc de transmissió d'infeccions", afegeix.

"La mascareta hauria de ser una segona pell per a nosaltres quan tenim una malaltia respiratòria"

D'aquesta manera no eliminem del tot el risc de transmissió, però sí que el reduïm. "Després de la pandèmia això ho hauríem hagut d'aprendre, ens hauria de fer una mica de vergonya estar esternudant en un lloc tancat i ple de gent. Hauríem de tenir una mica de cura amb tot això", apunta el doctor.

Però com que no sempre hi podem comptar, que tothom sigui responsable, la doctora Villar aconsella també l'ús de la mascareta si hem de compartir espai amb algú que estigui infectat i no podem fer res per evitar-ho (com, per exemple, al transport públic o al cinema). Aquest consell és especialment important per a les persones de risc, "la gent més vulnerable és la que s'ha de protegir perquè no podem esperar que tothom que tingui símptomes es posarà la mascareta".

Totes aquestes mesures, si tenim sort, ens ajudaran a esquivar els refredats i les infeccions respiratòries; però les podem seguir al peu de la lletra i, tot i això, caure malalts.
 

La febre, una aliada

I què hem de fer amb la febre? La doctora Judith Villar ho té clar: "És important deixar que la febre faci el seu curs, la febre és un mecanisme natural que va bé, precisament, per fer que el virus no es pugui replicar". 

"En la mesura del possible, no l'hem de fer baixar"

Això casa amb allò que explicàvem al principi: si el fred afavoreix l'aparició i reproducció dels virus, les temperatures elevades els van en contra. Ara, hi ha uns límits, que ens destaca el doctor Xavier Martínez: "Podem passar d'un augment de temperatura beneficiós per eliminar els microorganismes a una hipertèrmia tan elevada que el nostre sistema general (el cos, els òrgans…) es descontroli. Aleshores sí que cal un antitèrmic."

"Els nens aguanten molt bé la febre", afegeix la doctora Villar, "poden estar per sobre els 39 o 40 graus de temperatura; pel que fa als adults, si podem estar a casa al llit descansant, podem tolerar els 38 graus o els 38 i mig perfectament". 

Un cop ens hàgim infectat, cal assumir que allò ha de seguir el seu procés. Podem prendre medicació per tenir menys símptomes, per trobar-nos menys malament, però al final la malaltia haurà de seguir el seu procés. 

En contra del que moltes llegendes urbanes asseguren, "la medicació que frena els símptomes dels refredats no atura el procés de recuperació; i segurament farà que estiguis millor si aquell dia has de treballar, per exemple; però et pot causar somnolència i això pot resultar incòmode", assegura la doctora Villar. 

I tot i que segurament això pot resultar poc popular i pot generar discrepàncies (per motius ambientals i no sanitaris), el doctor Xavier Martínez és un ferm partidari dels mocadors de paper:

"El millor és rebutjar immediatament aquell bacteri que hem expulsat, no tornar-hi a entrar en contacte."

Els remeis casolans funcionen?

Ho preguntem directament al doctor. Anem a pams:

- La ceba, el gingebre, l'all: "No hi ha cap evidència científica que t'ajudin a recuperar-te"

- Les infusions (farigola, orenga) i les gàrgares: "Com a antisèptics, res de res, però sí que farà que tinguis la gola més calenta i, segurament, et farà menys mal".

- El suc de taronja i la vitamina C: "Et pot ajudar a suplir un dèficit de vitamina C, però no millora ni disminueix el risc que puguis tenir un refredat. Si la teva dieta ja és equilibrada, no et cal prendre cap suplement de vitamina C". 

- Els fermentats i probiòtics: "Si vols recuperar la flora intestinal, segurament aporten algun benefici. Però per al refredat, no; tenen molt poc a veure amb el risc de contraure una malaltia respiratòria"

- La mel, la llimona, el caldo i la llet calents: "Et faran sentir millor perquè són bons i gustosos, i t'aniran bé per al coll perquè són calents, però tampoc no et curaran". I ni sentir a parlar de donar conyac calent amb una mica de mel i llimona: "introduir l'alcohol a qualsevol edat no és una bona idea".

El doctor Xavier Martínez és, però, molt prudent fent aquestes afirmacions: 

"Hi ha persones a qui li funcionen, però segurament no té res a veure amb el remei en si, sinó amb el sistema immunitari de cadascú"

Per tant, deixant de banda els bàsics (hàbits saludables, repòs i líquids, mascareta, higiene i ventilació), podem arribar a la conclusió que res de tot això no ens farà mal. I que si a nosaltres ens funciona i ens trobem millor, endavant. El cas és passar el refredat tan bé com puguem.