Mladic, el braç executor de Karadzic
El 24 de juliol del 1995, Mladic va ser acusat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra. Ara, amb la seva detenció, culminen 15 anys d'espera per fer justícia als 8.000 homes musulmans que van perdre la vida en la matança de Srebrenica, la pitjor massacre a Europa després de la Segona Guerra Mundial.
Ratko Mladic, antic militar de l'Exèrcit Popular Iugoslau i general de l'Exèrcit serbi de Bòsnia durant la guerra de Bòsnia (1992-95), va néixer el 12 de març del 1942 a l'est de Bòsnia. Quan tenia 2 anys, el seu pare, partisà, va morir a mans dels ústaixes, milícies croates col·laboradores dels nazis. Amb 15 anys, va abandonar la seva població natal i es va allistar a l'exèrcit.
L'any 65 es va llicenciar en una acadèmia militar de Belgrad amb el número 1 de la promoció. Destinat a Macedònia, Kosovo i Croàcia, va participar en aquesta última destinació el 1991 en la primera guerra que els serbis van plantejar als independentistes. L'any següent es va traslladar a Bòsnia per encapçalar les restes de l'exèrcit iugoslau, al qual ja només hi quedaven soldats serbis nascuts a Bòsnia.
Va ser fidel executor de les ordres del seu cap polític, Radovan Karadzic, pare intel·lectual de la "neteja ètnica" actualment empresonat i a mig jutjar, en poc temps va conquerir el 70% del territori quan els serbis només representaven el 40% de la població. Les tropes de Mladic marcaven les cases dels musulmans i els croats. Els mètodes d'invasió del màxim responsable militar dels serbis de Bòsnia incloïen violacions sistemàtiques de les dones, fosses comunes, camps de concentració, l'expulsió dels no serbis i les execucions massives. L'acord de Dayton del 1995 va consolidar bona part de les seves victòries.
Ell personalment va triar i separar a Srebrenica homes i dones. El 1995, va ordenar l'assassinat massiu de fins a 8.000 musulmans en aquesta ciutat. La matança de Srebenica, orquestrada al costat de l'ideòleg Radovan Karadzic, és un dels motius pels quals el 24 de juliol del 1995, Mladic va ser acusat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra.
L'octubre passat, el govern serbi va incrementar fins als 10 milions d'euros la recompensa per a aquells que facilitessin dades que ajudin a localitzar l'exlíder militar dels serbis de Bòsnia Ratko Mladic. Les pressions sobre Sèrbia perquè lliurés Mladic eren cada dia més fortes, i era un dels esculls per continuar el procés d'adhesió a la Unió Europea.
La dona i el fill de Mladic sempre han assegurat que no sabien on era. La filla es va suïcidar.
L'any 65 es va llicenciar en una acadèmia militar de Belgrad amb el número 1 de la promoció. Destinat a Macedònia, Kosovo i Croàcia, va participar en aquesta última destinació el 1991 en la primera guerra que els serbis van plantejar als independentistes. L'any següent es va traslladar a Bòsnia per encapçalar les restes de l'exèrcit iugoslau, al qual ja només hi quedaven soldats serbis nascuts a Bòsnia.
Va ser fidel executor de les ordres del seu cap polític, Radovan Karadzic, pare intel·lectual de la "neteja ètnica" actualment empresonat i a mig jutjar, en poc temps va conquerir el 70% del territori quan els serbis només representaven el 40% de la població. Les tropes de Mladic marcaven les cases dels musulmans i els croats. Els mètodes d'invasió del màxim responsable militar dels serbis de Bòsnia incloïen violacions sistemàtiques de les dones, fosses comunes, camps de concentració, l'expulsió dels no serbis i les execucions massives. L'acord de Dayton del 1995 va consolidar bona part de les seves victòries.
Ell personalment va triar i separar a Srebrenica homes i dones. El 1995, va ordenar l'assassinat massiu de fins a 8.000 musulmans en aquesta ciutat. La matança de Srebenica, orquestrada al costat de l'ideòleg Radovan Karadzic, és un dels motius pels quals el 24 de juliol del 1995, Mladic va ser acusat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra.
L'octubre passat, el govern serbi va incrementar fins als 10 milions d'euros la recompensa per a aquells que facilitessin dades que ajudin a localitzar l'exlíder militar dels serbis de Bòsnia Ratko Mladic. Les pressions sobre Sèrbia perquè lliurés Mladic eren cada dia més fortes, i era un dels esculls per continuar el procés d'adhesió a la Unió Europea.
La dona i el fill de Mladic sempre han assegurat que no sabien on era. La filla es va suïcidar.