Mòbil als 12 anys? La importància dels límits i de distingir segons l'edat i maduresa

La irrupció dels telèfons mòbils a les escoles i els instituts ha estat motiu de controvèrsia des del primer moment. Amb l'argument de la digitalització, els aparells s'han convertit en noves eines pedagògiques. Ara bé, la infinitat de portes que pot obrir un smartphone a les mans de la canalla ha fet que molts qüestionin la idoneïtat de posar-los totes aquestes possibilitats a l'abast.

El Departament d'Educació, conscient del debat, ha fet una enquesta als centres educatius per saber com regulen la presència de mòbils. I el resultat és que més de la meitat ho tenen regulat. En una quarta part està prohibit fer-lo servir en hores lectives i en un 14% no es pot ni portar al centre.
 

La preocupació de les famílies

En els últims dies s'ha visibilitzat de manera exponencial el neguit de milers de famílies d'arreu de Catalunya --aquest dimecres ja eren més de 8.600-- que s'han connectat a través de Telegram per mirar de revertir la tendència de comprar un mòbil a la canalla quan passen de la primària a la secundària, o sigui, als 12 anys.

Roser Llonell Argemí, de la Plataforma per una Digitalització Saludable i Regulada, de Sabadell, adverteix dels riscos que hi ha: 

"Amb 11-12 anys acabats de fer ens sembla que encara són nens i que, per tant, així com no se'ls deixa conduir, ni beure alcohol ni fumar, doncs tampoc se'ls ha de deixar tenir una eina que és potenciament  molt perillosa, molt adictiva i que t'obre una finestra al món, amb una quantitat de continguts que no saben gestionar."

Aisha Guimaraes, de Poblenou Adolescència Lliure de Mòbils, apunta a la pressió social: 

"Un dels motius principals pels quals les famílies donen el mòbil als nens és: un, la pressió social que el seu fill no sigui l'únic de l'institut que no té el mòbil, i l'altre, per controlar-lo, perquè comença a anar sol a l'institut."

El mòbil o l'edat?

També psicòlegs i pedagogs divergeixen sobre la idoneïtat que els adolescents tinguin telèfons intel·ligents o no.

Per exemple, Francisco Villar, psicòleg clínic, doctor en Psicologia i especialista en prevenció de la conducta suïcida a l'Hospital Sant Joan de Déu, apunta que l'ús de pantalles fa que els joves i adolescents tinguin "menys capacitat de concentració, menys capacitat d'aprenentatge, menys tolerància a la frustració i més impulsivitat". I aquesta és una situació que preocupa els experts:

"Hi ha un canvi maduratiu important d'una nano de 16 anys a un de 12. Amb 16 anys ja podem prendre algunes decisions que els deixem fer, com decidir no tornar a l'escola, o com poder treballar amb autorització dels pares, però amb 12 anys aquestes capacitats no les tenen. Encara no tenen el procés de maduresa fet,  de maduresa cerebral."

Altres experts, com Jaume Funes, que és psicòleg educador especialitzat en adolescència, consideren que "la discussió no està en l'aparell, el problema està en l'ús", i apunta a la indústria.

"Els límits els hem de posar, però en l'ús. Els límits són quantes hores, a quina hora, per fer què, en quines xarxes, què busques i què no busques. Els límits poden ser els algoritmes que té el mateix mòbil, perquè no puguin entrar en segons quins llocs.

Els límits els hem de lluitar contra el mercat i les grans indústries tecnològiques que volen fidelitzar l'adolescent, perquè està en l'etapa més depenent, entre cometes, de la vida."

En aquesta línia, Funes apuntava que cal distingir entre edats.

"Un preadolescent de 13 anys no ha de fer el mateix que un de 16. Un de 13 ha d'estar a TikTok? Doncs probablement no. Ha de tenir una xarxa? Depèn de quina. Fan tantes coses en el món digital que fixar-se només en el mòbil, enlloc de parar-se a descobrir com se senten, què fan, per què ho fan, quan apareix el conflicte..."

Per això defensa que la prohibició pot ser contraproduent perquè "desitjaran contínuament estar en aquest univers i buscaran altres camins que no són el mòbil". La línia, però, entre pantalles per a l'oci o pantalles per estudiar, és molt fina, com apunta Francisco Villar:

"No ajuda a l'aprenentatge acadèmic, dificulta l'aprenentatge acadèmic, perquè és una distracció, i això teòricament ja sabíem que era així. Però d'alguna forma ens van vendre que no, que una distracció pot ser bona per a l'aprenentatge. I s'ha demostrat que no.

Villar afegeix que el 2015 "ja se sospitava que la incorporació de pantalles empitjorava l'aprenentatge" i ara "ja veiem que la prohibició millora el rendiment. Clarament fa un efecte de tòxic: poses el tòxic, hi ha interferències; treus el tòxic, brota la normalitat. No es queden aïllats, al revés."

Sigui com sigui, les famílies esperen que el document que ha de servir de base arribi abans de Nadal, per saber si cal canviar algunes cartes als Reis.

Debat al Consell Escolar de Catalunya

Al novembre, el Consell Escolar de Catalunya recull l'encàrrec del departament i debatrà l'assumpte amb totes les parts implicades. L'objectiu és tancar un document amb una proposta de criteris perquè els centres que vulguin tinguin a mà una regulació marc.

La consellera d'Educació, Anna Simó, ja ha apuntat al Parlament la voluntat del seu departament d'abordar la qüestió, i engegarà de manera immediata un procés participatiu als dotze serveis territorials per elaborar un document amb recomanacions.

"Educar no vol dir només regular el temps i l'ús del mòbil dins i fora (dels centres), sinó que també vol dir donar eines als adolescents i a les seves famílies perquè s'enfrontin amb criteri als continguts que hi poden trobar."