Modificar la microbiota per tractar malalties? Sabem com ha de ser, però no com canviar-la

No ho explica tot, però el paper de la microbiota intestinal en la nostra salut és clau. Se n'ha vist la relació --com és lògic-- amb malalties intestinals, però també amb infeccioses, metabòliques, immunitàries o neurològiques. La ciència avança per poder-les tractar modulant aquest món de microorganismes. El camí és complex i llarg, però ja estan sobre la pista. 

"Explica una fracció de la malaltia. Pot ser que n'expliqui un 15 o un 20%."

Ho explica Roger Paredes, investigador del grup de genòmica microbiana a l'IrsiCaixa i cap de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol, a més de participant en la desena edició de The Barcelona Debates on the Human Microbiome, que s'ha celebrat el 27 i 28 de juny al CosmoCaixa, de Barcelona.

És un sistema extremadament complex

La primera microbiota ens la passa la mare quan naixem. No n'hi ha dues d'iguals i, d'un dia per l'altre, canvia. Depèn de múltiples factors: hi ha una part que la determina la genètica, però també el que mengem, l'activitat física que fem, el que respirem i toquem i, fins i tot, hi ha estudis que apunten que les persones amb qui convivim l'aniran modulant.

Es compon de trilions de bacteris, a més de virus, fongs i altres microorganismes. Molt allunyat de la simplificació que hi ha bacteris bons i dolents.

"És un ecosistema i cadascun d'aquests bacteris té un genoma, que evoluciona. És com tenir una ciutat amb diferents persones, on cadascuna fa una funció diferent i cadascuna és una mica diferent l'una de l'altra" defineix Arnau Vich Vila, investigador postdoctorat en malalties intestinals KU Leuven i ponent al Congrés.

La microbiota és la gran responsable de com digerim i metabolitzem tot el que mengem, però, també, diu el doctor Paredes, "de respondre immunitàriament davant de reptes, a vegades més fort, a vegades no tan fort".

Per això, assegura, és tan complicat determinar si és bo o dolent tenir una reacció inflamatòria, perquè pot ser més que oportuna si el que cal en aquell moment és combatre una infecció. 

"Els bacteris es parlen entre ells, es passen gens, s'envien antibiòtics. Parlen amb els virus, que també s'infecten entre ells. També parlen amb el sistema immunitari. I el sistema immunitari, en si, ja és extraordinàriament complex."

Prevenció per tenir una microbiota sana

Les mateixes recomanacions que es podrien donar per a la prevenció de les malalties cardiovasculars, serveixen també en aquest cas. És un mantra tan repetit com difícil de complir: seguir una dieta variada i equilibrada allunyada de menjars ultraprocessats, fer exercici regularment, gestionar bé l'estrès i no prendre tòxics (tabac i alcohol) contribueixen a tenir una microbiota sana. 

Com alteren la microbiota els medicaments

Sempre cal avaluar el risc-benefici a l'hora de decidir prendre'n. I mai fer-ho per compte propi, perquè sí que afecten -i molt- la microbiota intestinal. De manera que pot provocar un creixement desequilibrat de determinats microorganismes i l'aparició de resistències i patologies.

Els antibiòtics han salvat milions de vides, però també s'han pres innecessàriament durant molts anys per processos vírics. El doctor Vich conclou:

"Els antibiòtics, els laxants, els bloquejadors de producció d'àcids a l'estómac (els mal anomenats -gràcies a fortes campanyes de màrqueting-  protectors estomacals) i els reguladors dels nivells de glucosa serien alguns dels fàrmacs que més alteren l'ecosistema intestinal."

En canvi, les estatines (medicaments pel control del colesterol) poden reequilibrar la microbiota intestinal, assegura Sara Vieria-Silva, investigadora associada a la Universitat de Mainz i ponent de la sessió científica. Estudia la inflamació lleu causada per l'obesitat: "Les persones amb un índex de massa corporal alt tenen un risc més gran de desequilibri de la microbiota intestinal" i en aquest cas el benefici de prendre el medicament és clar.

En quin punt està la recerca

Fer prevenció, amb més o menys dificultats -limitada per la genètica que ens hagi tocat- està a les nostres mans. Però la ciència, paral·lelament, estudia quin paper juga la microbiota i com modificar-la quan ja hi ha malalties. 

Tot i que fa més d'un segle que se sap la gran importància del microbioma, fa poc més de 15 anys que es tenen les eines necessàries per poder-lo analitzar a fons. Gràcies a la seqüenciació massiva, han pogut establir paràmetres per determinar què és un microbioma sa. A poc a poc s'ha vist com determinades alteracions s'associen a certes malalties.

L'evidència és sòlida i ja hi ha assajos clínics en marxa per tractar determinades malalties a partir de la modulació de la microbiota. Però falta concretar què, quan i com modificar-la per millorar pronòstics. Podria servir per predir la resposta a determinats medicaments o per aconseguir que facin més efecte. Però abans de poder-ho traslladar a la pràctica clínica, cal sempre validació científica i determinar bé la relació dosi-resposta, diu el doctor Paredes:

"Necessitem saber quines molècules específiques actuen en cèl·lules específiques i fan un efecte predictible" 

Tothom té pressa, però la ciència té els seus tempos.

"Volem implementar aquests resultats ràpidament a la pràctica clínica, però sabem que necessitem validar aquests resultats i entendre ben bé quin és el mecanisme que hi ha al darrere d'aquestes associacions" assegura el doctor Vich.

En quin punt estem

Ara per ara, només hi ha una infecció intestinal greu, la Clostridiodes difficile, que es tracta amb trasplantament de femta -d'un donant amb microbiota sana- per reequilibrar la del pacient. Molt probablement, altres malalties s'acabaran tractant en part, o totalment, modificant la microbiota intestinal, però encara no estem en aquest punt, assegura el doctor Vich:  

"Encara estem intentant entendre les diferents composicions del microbioma. Per tant, hem de ser curosos, tenir paciència, però en un futur hi haurà testos de microbiota intestinal. Hem d'anar a poc a poc."

Es refereix directament als testos que ja s'ofereixen al mercat, però que no tenen prou evidència per fer un diagnòstic ni encara menys per tractar res.