Moldàvia suma punts per agradar a la UE: de l'acollida d'ucraïnesos a l'oferta de seguretat

Només una setmana. Tot just set dies després que comencés la guerra a Ucraïna Moldàvia va trucar a la porta de la Unió Europea perquè l'hi obrís per fer-li lloc, i només tres mesos després, el 23 de juny, el Consell Europeu li va concedir l'estatus de candidat a entrar-hi. Va ser un procés rapidíssim. Els 27 estats membres de la Unió Europea s'avenien a obrir la porta a Moldàvia, però fins a la meitat, amb el peu clavant-la pel darrere. Si el país candidat no compleix determinades condicions, com ara donar prou garanties que es lluitarà convençudament contra la corrupció, el peu no deixarà de travar.

Moldàvia no va ser l'únic país que en aquella cimera del juny passat obtenia l'estatus de candidat a entrar a la Unió Europea, també l'obtenia el seu veí de l'est, amb qui comparteix 1.200 quilòmetres de frontera. Ucraïna també té la porta de la UE mig oberta.

Són veïns ben avinguts, ucraïnesos i moldaus. Dues exrepúbliques soviètiques que miren cap a Occident, que comparteixen aspiracions i enemic. I que s'ajuden. Quan Rússia va atacar Ucraïna centenars de milers de persones van marxar a buscar refugi lluny de les bombes. El primer país que trepitjaven després de deixar la casa, l'escola i la feina era Moldàvia. El primer país que els rebia després de deixar, sobretot, el marit, el pare, el fill o els germans que es quedaven a combatre.

Van ser acollits amb els braços oberts. No trobareu cap refugiat que recrimini l'actitud de Moldàvia aquells dies i els mesos següents.

"És el millor país del món ajudant els refugiats"

Aquesta afirmació tan taxativa és de Kirilo Prikhosko, un ucraïnès que amb la guerra va sortir del país amb la mare i la germana. Va anar a Chisinau, la capital de Moldàvia, perquè temps enrere hi havia treballat oferint els seus coneixements de màrqueting a associacions humanitàries i de la societat civil. 

Els seus companys ucraïnesos havien organitzat un centre d'ajuda als refugiats i van demanar-li que es quedés per donar un cop de mà. La mare i la germana del Kirilo són ara a Alacant, però ell s'ha quedat a Chisinau treballant en aquest centre, al qual han posat el nom de Congrés Nacional d'Ucraïnesos de Moldàvia. Assessoren els refugiats i els ajuden a tramitar sol·licituds de protecció temporal perquè puguin fer una vida el màxim d'estable possible al país.

I els ucraïnesos refugiats s'han integrat a Moldàvia, en bona part per aquest motiu:

"Dels 100.000 refugiats ucraïnesos que tenim ara mateix a Moldàvia, el 90% estan acollits per famílies moldaves. Això diu molt de la solidaritat d'aquest petit país amb un gran cor."

Són paraules de Francesca Bonelli, cap de la delegació moldava de l'Agència pel Refugiat de les Nacions Unides i una veu autoritzada que dona valor a aquesta afirmació, també seva: "Moldàvia és un exemple per a tot el món a l'hora d'acollir refugiats."

Moldàvia guanya punts de cara a Occident

La gestió d'una pressió migratòria enorme que amenaçava de desbordar el país dona punts a la societat i al govern moldau a l'hora de reivindicar-se davant la Unió Europea i Occident, en general. Chisinau busca carregar-se de raons per accelerar el seu objectiu d'integrar-se a la UE, una voluntat compartida pel 53% dels ciutadans, segons un estudi de CBS Research. Des del govern s'apunta que el percentatge es podria situar en el 60%.

L'altra gran oportunitat d'agradar a la UE va ser la cimera de la Comunitat Política Europea que es va fer a Moldàvia a principis de juny. És un fòrum de cooperació entre 47 països de l'Europa continental des del Regne Unit fins a Turquia passant pels 27 de la Unió Europea. Moldàvia va ser l'amfitrió d'una cita que només podia passar amb bona nota.

"Sens dubte la cimera és un examen per a nosaltres i l'estem superant força bé". Eren les sensacions hores abans que comencés la cimera del director de l'Institut per a Polítiques Europees i Reformes, Iulien Groza.

En una entrevista a la seu d'aquest centre d'anàlisi, Groza situava el context de la cimera recordant que "és la primera vegada a la història que el país organitza un esdeveniment d'aquesta magnitud", amb una cinquantena de dirigents d'arreu d'Europa i una oportunitat per fer-se valdre, per agradar.

El repte de rebre una cinquantena de mandataris i un convidat sorpresa

La cimera va ser un èxit organitzatiu i logístic. No era senzill rebre tants dirigents en un país a tocar de la guerra. Es va tancar l'espai aeri moldau, es va restringir l'accés al lloc de la cimera, el castell de Mimi, uns 30 quilòmetres al sud de Chisinau. Els periodistes només hi podíem arribar en un dels dos trens especials que sortien a les 6 del matí del centre de la capital. La cimera començava cap al migdia.

La presidenta moldava, Maia Sandu, va començar a rebre els dirigents amb tota la cordialitat protocol·lària promovent una sintonia que va tenir el màxim exponent tot just amb la primera encaixada. El primer a arribar va ser un convidat sorpresa, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

La seva presència va ser tot un missatge en si mateix. Exhibia la complicitat entre Chisinau i Kíiv i era tota una carta de presentació de Moldàvia davant Europa. S'erigia en un país amb qui pot ser un bon negoci tenir-hi bones relacions perquè pot ser un actor influent per a l'estabilitat a la regió. I perquè pot oferir "seguretat".

Una Moldàvia segura és una Europa segura

El relat de la seguretat és un dels més arrelats entre analistes i polítics moldaus. Groza afirma: "Una Moldàvia estable i resilient és molt important per a la seguretat d'Europa, especialment ara, amb la invasió de Rússia a Ucraïna." 

I en la mateixa línia, el govern del país treu pit de la capacitat demostrada de Moldàvia de contenir l'amenaça russa. Moscou ha intentat desestabilitzar el camí cap a la democratització de Moldàvia a través d'atacs híbrids que Chisinau "ha repel·lit amb èxit", segons assegura el viceprimer ministre i ministre d'Exteriors Nicu Popescu.

El cap de la diplomàcia moldava ho explicava al 324.cat tot caminant pels carrers del barri governamental de Chisinau. Era la vigília de la cimera i Popescu tenia més compromisos que hores té el dia. Venia de rebre el seu homòleg europeu Josep Borrell, d'oferir una roda de premsa a mitjans internacionals, i anava a rebre la presidenta de la Comissió Europea al palau presidencial. 

A mig camí ens explicava que, des de la independència de Moldàvia, Rússia havia intentat desestabilitzar el país per debilitar-lo, però, contràriament als objectius de Moscou, la societat moldava ha anat caminant cada cop amb més convicció cap a la Unió Europea.

Des de la guerra a Ucraïna s'han intensificat els atacs del Kremlin, sobretot ciberatacs i campanyes de desinformació, però també han aflorat rumors d'una possible incursió militar russa a Moldàvia en la lluita per les "fronteres històriques" de la Unió Soviètica. Es temia que es pretengués reproduir a tot el país el model de Transnístria. Aquesta regió oriental és una franja internacionalment reconeguda com a part de Moldàvia però, de facto, amb un govern independent apuntalat per Moscou.

"Moldàvia no està sola"

El ministre Popescu admet que tots aquests fenòmens són elements de preocupació per al país i la comunitat internacional davant el perill de desestabilització que comporten, però Nicu Popescu està confiat que el camí de Moldàvia està predestinat cap a Occident. 

Es basa en el creixent suport social cap a la UE, també en la determinació de les institucions liderades per una europeista convençuda com la presidenta Maia Sandu. I també en el fet que "Moldàvia no ha estat mai sola". Explica Popescu que davant les amenaces russes han comptat sistemàticament amb el suport de la Unió Europea, els Estats Units, el Canadà, l'OTAN... 

Tot aquest suport europeista i atlantista dona esperances a Moldàvia en la seva dèria per bascular definitivament del bloc exsoviètic cap a les democràcies liberals d'Occident. Chisinau creu que està fent els deures a l'hora de reformar el seu sistema i la cimera de la Comunitat Política Europea va sortir prou rodona.

No en va resultar cap document de compromisos, perquè aquest espai no es tracta de comprometre ni obligar. La Comunitat Política Europea, una idea d'Emmanuel Macron amb la sospitosa intenció de fer més forta Europa sense ampliar la Unió Europea, pretén promoure el diàleg entre europeus.

I aquesta intenció de dialogar, que pot semblar un cant de sirena, és per a Moldàvia la millor oportunitat de guanyar punts i agradar a la Unió Europea. La cimera era un examen i Chisinau l'ha superat amb bona nota.