Molinero acusa De los Cobos i les policies espanyoles d'incomplir l'operatiu de l'1-O

El comissari dels Mossos Joan Carles Molinero ha corroborat i reforçat aquest dijous al Tribunal Suprem el relat fet aquest dimecres pel també comissari Ferran López sobre el que va passar la tardor del 2017.

Molinero llavors era cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos i, juntament amb López i el major Josep Lluís Trapero, formava part de la prefectura del cos.

Mai va veure els plans d'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil

Preguntat per Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, Molinero ha assegurat que mai va arribar a veure els plans d'actuació de la Policia Nacional ni de la Guàrdia Civil:

"En cap moment els veig, i recordo que el major de Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ens refereix que el dia que ell va a la reunió de Fiscalia on s'havien de presentar aquests plans d'actuació, i nosaltres ja portem el primer document, aquest pla d'actuació, recordo que quan el major torna d'aquesta reunió ens manifesta que la Policia Nacional no ha presentat cap pla operatiu."

"I crec recordar que la Guàrdia Civil presenta unes dades, un esborrany, del que serà definitivament el seu pla d'actuació, però crec que nosaltres no arribem a tenir mai aquests dos plans d'actuació."

El testimoni ha assegurat que aquests 2 cossos no van actuar segons l'operatiu que estava pactat i aprovat pel coordinador, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, i ha dit que també haguessin pogut fer el mateix que els Mossos:

"Si em permet, vull manifestar-li que aquest acte també facultava el Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil a fer aquesta mateixa intervenció que nosaltres vam estar fent durant el cap de setmana, amb les 4.400 actes que vam aixecar."

No "discrepàncies", sinó "diferència de criteris"

La declaració ha començat amb l'interrogatori de l'advocat de Vox i secretari general d'aquest partit, Javier Ortega, que era la part que n'havia demanat el testimoni, juntament amb les defenses de Junqueras, Romeva i Forn.

A preguntes d'Ortega, Molinero ha negat que els responsables dels Mossos tinguessin "discrepàncies" amb Pérez de los Cobos:

"Crec que més que discrepàncies, hi havia diferència d'opinions, diferència de criteris, i així ens ho va traslladar. Però no pel nomenament del senyor De los Cobos."

"Evidentment, per això estaven aquestes reunions de coordinació, per tractar aquests temes, d'aquestes discrepàncies o aquestes diferències d'opinions."

Molinero ha explicat que l'interlocutor amb Pérez de los Cobos va ser sempre Ferran López, que ell no va assistir a cap reunió i que el contingut d'aquestes reunions el coneix a través de López.

Segons ha afirmat, Feran López mai li va dir que el coronel de la Guàrdia Civil nomenat com a coordinador hagués qüestionat l'operatiu dels Mossos:

"Va ser una proposta de desplegament del cos de Mossos que va ser acceptada pel responsable de coordinació del dispositiu, el coronel De los Cobos."

Els Mossos van fer la feina que se'ls havia encarregat

Molinero ha defensat que durant l'1-O els Mossos van complir el paper que els havien adjudicat tant les ordres del TSJC com les instruccions validades per Pérez de los Cobos, i que van intervenir a tots els col·legis electorals:

"En aquests centres es va demanar i es va aconseguir la identificació dels responsables d'aquests centres, se'ls va advertir de la interlocutòria de la Fiscalia superior de Catalunya, se'ls va recordar quins extrems o quines indicacions reflectia aquest acte, es van aixecar pràcticament 2.400 actes que posteriorment van ser lliurades a la fiscalia superior de Catalunya."

El comissari també ha corroborat la proposta de López que els responsables de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional anessin al centre de comandament dels Mossos durant l'1-O per fer el seguiment i la coordinació dels operatius policials:

"Nosaltres plantegem, Ferran López va plantejar la possibilitat, des del primer moment, que s'establís un Cecor central en una comissaria de Mossos a Barcelona i 3 centres més de coordinació a Tarragona, Lleida i Girona, en què es demanava que les forces i cossos de seguretat de l'estat estiguessin presents en aquest Cecor per dur a terme el dispositiu conjunt de l'1-O."

"I aquest posicionament conjunt de Mossos d'Esquadra, explicat per Ferran López a les reunions de coordinació, en primera instància va ser acceptat pel senyor De los Cobos. Posteriorment, hi va haver una diferència de criteris i es va optar un altre estil de coordinació diferent."

Fins a 3 milions de persones mobilitzades l'1-O

Segons ha explicat el testimoni, els Mossos van fer informes que preveien que l'1-O hi hauria fins a 3 milions de persones mobilitzades, i que pocs dies abans van explicar a Forn i a Puigdemont el risc que això podia suposar d'enfrontaments amb els cossos policials:

"El que traslladem, tant en la primera reunió, i amb més detall en la segona, és que els nostres serveis d'intel·ligència i d'informació estan treballant amb una previsió que el dia 1-O hi haurà... crec que els informes parlaven d'entre 2 i 3 milions de persones al carrer."

"El que comentem és que la conjunció d'aquests 2 milions o 3 milions de persones amb l'actuació policial que tant nosaltres com els cossos de seguretat havíem de fer, possiblement, s'acabarien produint enfrontaments entre les forces de policia i els ciutadans concentrats a les escoles."

Si hi havia "alguna desgràcia", Puigdemont declararia la independència

Molinero ha donat més detalls del que va revelar el comissari López dimecres en la seva declaració, sobre les paraules de Puigdemont que declararia la independència el mateix 1 d'octubre:

"El 28 de setembre, quan ja havíem donat per finalitzada la reunió, gairebé diria que ja ens estàvem aixecant de la taula i acomiadant, recordo que Trapero va fer una última reflexió, en el sentit que... Crec recordar que va dir: "Espero, president, que diumenge no hi hagi cap desgràcia important que haguem de lamentar"."

"Més o menys, aproximadament, va dir aquestes paraules, a les quals el president de la Generalitat va respondre que si es donava alguna desgràcia, crec recordar: "procediré a declarar la independència de Catalunya en aquell moment", sí."