Monges rebels, un conflicte immobiliari i un bisbe excomunicat: insòlita història a Burgos
La comunitat religiosa de les clarisses de Belorado ha decidit passar a estar sota la tutela de Pablo de Rojas, un bisbe que el papa va excomunicar l'any 2019
Història rocambolesca al petit poble de Belorado, a Castella i Lleó, parada obligatòria del Camí de Sant Jaume, que implica una comunitat de monges rebels, l'arquebisbat de Burgos i un bisbe excomunicat que no reconeix l'autoritat del papa.
Les protagonistes són les 16 monges que formen la comunitat religiosa de les clarisses de Belorado, a Burgos, i Urduña, a Biscaia, i que són conegudes per la xocolata, trufes, bombons i roques que produeixen.
L'enrenou va començar quan a principis de maig van anunciar que volien abandonar l'Església catòlica per passar a estar sota la tutela de Pablo de Rojas, bisbe excomunicat el 2019 i fundador de la Pia Unió Sancti Pauli Apostoli, que no està reconeguda pel Vaticà.
En un comunicat firmat per l'abadessa de la comunitat, sor Isabel de la Trinidad, les monges reconeixen com a últim pontífex legítim Pius XII, mort el 1958, i acusen tots els papes posteriors d'"heretgia".
L'origen el conflicte: la venda d'un convent
Les monges clarisses denuncien una "persecució" per part de les jerarquies superiors perquè els han "bloquejat" la venda d'un convent de la seva propietat. El seu objectiu era utilitzar els ingressos de l'operació per comprar el monestir d'Urduña, que pertany a la diòcesi de Vitòria.
Però aquesta diòcesi ha tingut dubtes sobre l'operació i s'ha fet enrere, cosa que ha generat dures crítiques per part de les monges. Entre altres acusacions, diuen que aquests obstacles formen part d'un modus operandi per desmuntar comunitats "de línia tradicional" i quedar-se amb els seus immobles.
Per la seva banda, l'arquebisbat de Burgos ha demanat als fidels que s'abstinguin de participar en cap acte litúrgic als monestirs de Santa Clara de Belorado i Urduña. A més, ha amenaçat les monges que, si acaben abandonant l'Església, podrien ser acusades d'un delicte de cisma i ser sancionades amb l'excomunió.
Qui és el bisbe excomunicat en qui confien les monges?
La comunitat de clarisses que vol abandonar l'Església catòlica ho fa per passar a la jurisdicció de Pablo de Rojas Sánchez-Franco. Excomunicat pel Vaticà el 2019, es tracta d'un personatge peculiar: es presenta com a "duc imperial" i "cinc vegades Gran d'Espanya".
De Rojas lidera la Pia Unió Sancti Pauli Apostoli, fundada per ell mateix el 2005, i defensa que l'evolució de l'Església des dels temps de Pius XII és "satànica" i que ell és l'únic garant de la fe catòlica.
Segons ha explicat el teòleg especialitzat en sectes Luis Santamaría a l'agència Efe, De Rojas "s'ha aprofitat de la situació de vulnerabilitat d'una comunitat de religioses per presentar-se com el salvador d'elles i de l'Església catòlica sencera". De fet, a la seva pròpia web, el bisbe nega la legitimitat papal de Joan XXIII i no reconeix cap bisbe de Roma posterior a Pius XII i al Concili Vaticà II, del 1962.
L'expert també ha explicat que De Rojas va prohibir als seus seguidors vacunar-se durant la pandèmia de covid-19 "sota pena de pecat mortal". A les seves xarxes socials, hi ha missatges antisemites i es refereix a Franco com a "el nostre invicte 'caudillo'".
Ara, des de l'arquebisbat de Burgos intenten revertir la situació i convèncer les monges, tot i que aquest dimarts encara no han aconseguit parlar amb l'abadessa de la comunitat.
Les monges parlen a Instagram
Després de l'enrenou que ha causat el seu anunci, les monges han trencat el silenci des d'Instagram, amb un vídeo en què afirmen que no deixen l'Església i que desmentiran tot el que s'ha dit d'elles. "No ens n'anem de l'Església. Us ho anirem explicant. Els que estigueu preocupats, tingueu una mica de paciència", diuen.
Les religioses han intentat tancar la polèmica una foto amb familiars seus i amb el text "Germanes anomenades cismàtiques tancades, segrestades, manipulades i allunyades de les seves famílies".
