Montero demana al PP que eviti un ajust de més d'11.000 milions d'euros als pressupostos

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, vol portar el seu projecte de pressupostos al Congrés abans del 30 de setembre, i ho farà encara que el PP torni a tombar els objectius d'estabilitat pressupostària dels pròxims tres anys, com ja va fer al juliol juntament amb Junts i Vox.  

Ho ha deixat molt clar a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que ha aprovat la mateixa senda d'estabilitat, amb més marge per a les comunitats autònomes i els ajuntaments. 

Ara mateix els objectius vigents no permeten a les autonomies tenir números vermells ni l'any que ve ni l'altre. De fet, les obliguen a tenir un lleuger superàvit del 0,1%, a fer una mica de guardiola.

La proposta que el govern espanyol portarà per segon cop al Congrés els dona dues dècimes de marge, de manera que puguin gastar una mica més del que ingressen. Segons les estimacions del Ministeri d'Hisenda, això permetria a les autonomies disposar d'uns 6.600 milions d'euros més.

En el cas dels ajuntaments passa el mateix: els objectius vigents no els permeten entrar en números vermells i els obliguen a tenir un lleuger superàvit.

La senda que aquest dimarts ha aprovat el Consell de Ministres treu una mica de pressió sobre les arques municipals i limita el seu objectiu a l'assoliment de l'equilibri pressupostari. És a dir, gastar el que s'ingressa, sense recórrer a l'endeutament. Un alleujament que la ministra Montero xifra en gairebé 5.000 milions d'euros. 
 

Més d'11.000 milions d'euros en joc

La ministra d'Hisenda ha posat l'èmfasi en el fet que autonomies i ajuntaments disposarien d'11.550 milions d'euros per destinar-los a polítiques socials i reforçar els serveis públics, però sempre que el Partit Popular (i la resta de partits, tot i que no els ha esmentat) no els tornin a tombar al Congrés.

"L'única pregunta que el PP ha de respondre és si vol obligar comunitats i ajuntaments a realitzar un ajustament pressupostari d'11.500 milions d'euros en dos anys o els permet una capacitat de despesa més gran."

L'aprovació d'aquests objectius és un tràmit preceptiu abans de la presentació del projecte de llei de pressupostos.

Davant la possibilitat que tornin a ser rebutjats, el govern espanyol té dues opcions: renunciar a presentar els comptes i prorrogar els actuals o presentar-los amb la senda anterior, molt més restrictiva amb la despesa de les administracions públiques.

Aquesta segona opció és la que ha defensat Montero, que ha advertit el Partit Popular que no renunciarà a portar els comptes del 2025 al Congrés, encara que ho hagi de fer amb uns objectius de despesa més austers.

Segons Montero, "el PP perjudica els territoris on governa simplement per intentar que el govern no tiri endavant una votació al Congrés. Jo, si fos presidenta de comunitat o alcaldessa del PP, exigiria explicacions al meu partit de per què m'està reduint la capacitat de despesa simplement per la rebequeria, encara que sigui un tret al peu". 

Per primera vegada, l'administració central assumirà la major part de la responsabilitat pel que fa al compliment dels nous objectius fiscals marcats per Brussel·les. 

Això vol dir que el 2025 haurà de reduir el seu dèficit fins al 2,2% del PIB i el 2026 fins a l'1,8%. En conjunt, les administracions públiques hauran de passar del -3% d'aquest any al -2,5% de l'any que ve i el -2,1% del 2026.

Pel que fa a la Seguretat Social, si s'aprova la proposta del govern espanyol, tindrà una dècima més de marge el 2025 i dues el 2026.
 

Sostre de despesa

El Consell de Ministres ha aprovat també el sostre de despesa per al 2025, el mateix que ja va presentar al juliol: sense incloure els fons europeus, 195.000 milions d'euros, un 3,2% més que l'any 2024. 

Incloent-hi els fons, se situaria al voltant de 199.000 milions d'euros, una xifra més baixa que altres exercicis perquè les transferències directes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència van a la baixa.