El PP amenaça de bloquejar la renovació del CGPJ si el Congrés debat la reforma de la sedició

La reforma del Codi Penal per rebaixar les penes del delicte de sedició s'ha acabat imposant al debat de les esmenes als pressupostos espanyols, que com es preveia han quedat rebutjades.

Des de la tribuna del Congrés, enmig del debat del projecte de llei, María Jesús Montero ha anunciat que el govern espanyol portarà la reforma a la cambra baixa.

La ministra d'Hisenda responia el diputat d'ERC Joan Margall, que ha reclamat avenços en la desjudicialització. Amb la intenció d'aplanar les negociacions dels comptes, Montero ha dit que "és un compromís ferm" de Pedro Sánchez i, per tant, "que portarem a aquesta cambra, que és obvi que sobiranament haurà de decidir sobre aquesta qüestió".

Dues hores després, la ministra matisava les seves paraules als passadissos, tornant al missatge que ja fa dies que repeteixen: no hi ha majoria parlamentària per aprovar la reforma. "Jo no sé què han interpretat, jo he reproduït les paraules del president, i el que ha dit és que avui no hi ha majoria", ha afirmat.

Què ha passat entremig? Doncs que, segons fonts populars, després de sentir la ministra el primer cop, el PP ha advertit que, si el govern espanyol tira endavant amb la reforma del delicte de sedició, no tancaran el pacte amb el PSOE per renovar el Consell General del Poder Judicial.

Més tard la ministra ha tornat a insistir als periodistes que s'havia equivocat i que tot estava igual que el que havia dit Sánchez.

Tot això ha passat, quan l'acord semblava a punt d'assolir-se. Les negociacions s'han agilitzat després de la renúncia de Carlos Lesmes a president del CGPJ i del Suprem, justament pel bloqueig a l'òrgan de govern dels jutges, que fa prop de quatre anys que té el mandat caducat.

Les dues parts haurien fet concessions i ara s'estaria negociant les mesures per despolititzar la justícia. Entre altres qüestions s'estaria parlant que els jutges amb un càrrec polític no poguessin tornar a la justícia de forma automàtica, sinó dos anys després.

De tota manera Fonts del PP matissen que hi ha avanços però que no està tancat ni pel que fa al Poder Judicial, ni al Constitucional. 

Feijóo diu que si governa el PP, agreujaran les penes

Per si quedava algun dubte, en un acte a Madrid, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, verbalitzava les crítiques i apujava l'aposta. Ha afirmat que si els populars governen, agreujaran les penes i tipificaran el delicte de sedició "de manera precisa".

"Necessitem saber si el govern està disposat a protegir la democràcia o només a sobreviure", ha apuntat. A més, ha afegit que el PP penalitzarà la convocatòria de referèndums il·legals.

A tot això, a més d'11.000 quilòmetres, el mateix Pedro Sánchez ha entrat en el tema. Des de Pretòria, a Sud-àfrica, on ha anat de visita oficial, ha refermat la voluntat de reformar el delicte, i ho ha separat de la negociació amb el PP. Una cosa és "l'agenda legislativa" i l'altra el compliment de la Constitució, ha explicat.

De fet, el president espanyol ha dit que "l'acord està llest". "Està preparat, falta donar una resposta a la voluntat política que manifesten els grups parlamentaris", ha afirmat.

Rufián: "S'ha de parlar menys"

Després de sentir la ministra a la tribuna del Congrés, fonts d'ERC havien indicat que podia percebre's un canvi en l'executiu espanyol, perquè passava de subratllar que no hi ha una majoria per reformar el Codi Penal a destacar que portaran el projecte perquè la cambra decideixi.

I el portaveu republicà, Gabriel Rufián, ha assegurat que sí que hi ha majoria parlamentària per aprovar-lo.

En tot cas, la valoració ha durat poc. Preguntat als passadissos sobre la matisació de Montero, Rufián ha evitat entrar-hi i s'ha limitat a repetir que "s'ha de parlar menys" en públic sobre aquesta qüestió.
 

Els pressupostos superen el primer tràmit

Mentre tot això passava, s'ha fet la votació de les esmenes a la totalitat als pressupostos de l'Estat del 2023. Com es preveia, totes set han quedat rebutjades.

Els vots de PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, EH Bildu, PDeCAT i Més País ho han permès.

Per tant, els comptes han superat el primer tràmit. Les negociacions ara han de continuar perquè puguin aprovar-se abans que acabi l'any. Aquesta és, almenys, la voluntat del govern espanyol.

Primer, haurà d'assegurar-se el suport dels aliats de la investidura, que hi volen incloure modificacions a través d'esmenes parcials.

La votació definitiva al Congrés està prevista per a la setmana del 21 al 24 de novembre i, si el projecte de llei la supera, els pressupostos passaran al Senat.