Montoro diu que l'única operació Catalunya que coneix va ser el "rescat" dels seus comptes el 2017
Com altres exdirigents polítics del PP, el ministre d'Hisenda de Rajoy també nega al Congrés l'existència d'una operació policial i mediàtica il·legal contra l'independentisme
El ministre d'Hisenda de Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, ha assegurat que l'única operació Catalunya que coneix és la del "rescat" econòmic i la intervenció "total" del pressupost de la Generalitat via article 155, que va durar prop de vuit mesos. I s'ha vantat també del sistema que ell va liderar per finançar Catalunya amb el Fons de Liquiditat Autonòmic, el FLA.
Montoro ho ha dit aquest dilluns davant la comissió del Congrés dels Diputats sobre aquesta operació presumptament impulsada des del Ministeri de l'Interior encapçalat per Jorge Fernández Díaz.
En la intervenció inicial, l'exministre no ha dit res d'aquesta operació, però sí que s'ha referit a l'altra, orgullós d'haver-ne estat protagonista:
"Jo sí que he conegut una operació Catalunya, que ha estat l'operació del rescat de Catalunya, ha estat l'operació de proveïdors, ha estat l'operació del FLA, ha estat l'operació del FLA reforçat, a partir que arriba a Catalunya el 2015 un govern clarament independentista".
Ha afegit que aquesta operació va continuar "el setembre del 2017" (sic) amb "la intervenció total del pressupost de Catalunya", quan una comissió que ell presidia, com a ministre, ho va ordenar.
També, que Carles Puigdemont com a president de la Generalitat "per una vegada va complir estrictament aquell mandat que se li estava donant."
Montoro, un pròfug d'Andorra segons Junts
Montoro ha respost amb certa comoditat les preguntes de la diputada de Podem Martina Velarde i el diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu, que han intentat que expliqués la seva implicació en la guerra bruta contra l'independentisme.
Però amb el diputat de Junts Josep Pagès ho ha tingut una mica més difícil: aquest l'ha arribat a acusar de ser un pròfug de la justícia d'Andorra per haver pressionat el govern d'aquest país per aconseguir informació sobre Jordi Pujol.
A Montoro no li ha agradat com Pagès li feia les preguntes ni tampoc que el tallés quan considerava que ja havia respost el que preguntava, i s'ha queixat que no el deixés explicar tot el que volia:
Pagès: "És que ja ha respost i, per tant, passo a la següent pregunta, vostè està compareixent aquí per respondre les nostres preguntes, sisplau, atengui's a les preguntes."
Montoro: "I vostè atengui's a les respostes. És possible! Si no he acabat de respondre... em pren la paraula." (reclama al president de la comissió que faci callar Pagès)
Pagès: "Aquí, no hi està de ministre ni de 'jerifalte' del PP."
Montoro: "Vostè em respecta o me'n vaig. Això què és? Vostè no defineix les meves respostes! És que m'ofèn!"
Vallugera es declara "profundament incòmoda"
La diputada d'ERC Pilar Vallugera ha afirmat que Montoro els estava "prenent el pèl" i que se sentia "profundament incòmoda", i l'ha acusat de mentir i d'"escampar merda" als polítics catalans.
Segons Vallugera, ha quedat provat que els informes de la UDEF de l'operació Catalunya van fer servir informació d'Hisenda que no era pública, i ha dit que Montoro ho havia de saber, i aquest ho ha negat:
Montoro: "Vostè creu que existeix i jo que estava a dins li dic amb tota claredat que no existeix. I sap qui crea mala reputació? Doncs qui té 4 milions 100 mil i no ho ha declarat durant tota la seva vida."
Vallugera: "Però com pot tenir la barra de dir això! No he agafat cap expedient de corrupció dels dirigents del PP perquè aquí es tracta de l'operació Catalunya, per tant no em surti cada vegada amb noséquants milions d'en Pujol que ja ho ha dit, home! No pot ser l'argument per a tot!"
Una setmana per decidir noves compareixences
Abans de la compareixença de Montoro, la comissió de l'operació Catalunya ha decidit donar-se una setmana de temps per decidir si crida més persones a declarar.
En un principi, la previsió era que aquest mateix dilluns es decidís si es torna a interrogar els dirigents del PP Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal, Jorge Fernández Díaz i Alícia Sánchez-Camacho.
Tots quatre han declarat en les últimes setmanes, però després s'han fet públiques noves converses gravades per l'excomissari Villarejo que contradiuen el que van dir en les primeres compareixences.
Ara, els grups tenen fins al dimarts 22 d'abril per proposar noves compareixences, i aquell dia decidiran quines persones convoquen finalment a declarar i respondre les preguntes dels diputats.
De moment, només ERC ha reclamat una compareixença més: aquest partit vol que s'interrogui l'exlíder del PP José María Aznar al qual, i malgrat que va plegar de la política activa 10 anys abans, atribueixen l'impuls contra l'independentisme.
Sáez de Santamaría i Artur Mas, el 5 de maig
La comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya a la cambra baixa ha citat pel 5 de maig l'expresident Artur Mas --que serà el primer polític independentista que hi compareixerà-- i l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáez de Santamaría, que havia de comparèixer aquest dilluns però va al·legar que seria de vacances de Setmana Santa a Islàndia.
Aquesta comissió va ser una de les condicions que ERC i Junts van posar al PSOE l'estiu del 2023 per votar Francina Armengol com a presidenta del Congrés.
Però no es va posar en marxa fins més d'un any després, i a l'octubre van començar a comparèixer responsables polítics i policials dels governs de Mariano Rajoy.
Els primers van ser l'exnúmero dos d'Interior Francisco Martínez i el director adjunt de la Policia Nacional entre el 2012 i el 2016, Eugenio Pino, que es van negar a respondre preguntes.
Al novembre va comparèixer el comissari retirat Marcelino Martín Blas, que havia estat cap de la Unitat d'Afers Interns de la Policia Nacional.
A la comissió va revelar que la cúpula d'Interior tenia un registre amb les investigacions il·legals de l'operació Catalunya, del qual va aportar còpies informàtiques.
Rajoy, Fernández Díaz, De Cospedal i Sánchez-Camacho
A principis de març va comparèixer el mateix Mariano Rajoy, que va negar que hi hagués hagut cap mena d'operació Catalunya, i va esquivar la majoria de les preguntes dient que ho desconeixia tot.
El mateix dia va ser el torn del llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, que no va respondre les preguntes sobre aquesta operació, però sí que va admetre que l'"M. Rajoy" dels papers de Bárcenas era Mariano Rajoy.
Fa 15 dies van ser l'exministra Maria Dolores de Cospedal i l'exdirigent del PP català Alícia Sánchez-Camacho les que van comparèixer coincidint amb la divulgació de noves gravacions de Villarejo.
No és la primera vegada que el Congrés investiga la guerra bruta contra l'independentisme. En el cas de l'operació Catalunya, ja hi va haver una comissió a principis del 2023 que va quedar interrompuda per la dissolució de les Corts.
Precisament, en aquella edició només hi va comparèixer l'excomissari José Manuel Villarejo, que va assenyalar Mariano Rajoy com a impulsor de l'operació Catalunya.
