Hisenda respon a Llarena que la comptabilitat oficial no reflecteix malversació

No es van fer servir fons públics ni per comprar les urnes del referèndum de l'1 d'octubre ni tampoc per altres suposades despeses com ara la manutenció de Carles Puigdemont a l'estranger. És el que ha reiterat el Ministeri d'Hisenda en l'informe que va enviar ara fa uns 15 dies al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i que s'ha sabut ara.

El ministre afirma que si hi va haver malversació, només podria haver-se fet falsificant documentació, perquè la comptabilitat oficial no ho reflecteix.

En la resposta que Montoro ha enviat a Llarena, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, assegura que "quan s'han detectat indicis de delicte" ho ha posat en coneixement de la Fiscalia General de l'Estat i de la del Tribunal de Comptes, a qui ha enviat quatre escrits amb suposats irregularitats a cada organisme.

Llarena va requerir al ministre Cristóbal Montoro que aclarís en què basava les seves declaracions a la premsa -i, abans, en seu parlamentària-, assegurant que no s'havien gastat diners públics per al referèndum. Després de destacar que aquestes declaracions cal posar-les "en el context periodístic i polític en el qual s'enquadren", considera que les seves paraules "de cap manera contradiuen els mitjans de prova practicats pels tribunals de Justícia".

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va exigir al Ministeri d'Hisenda el 18 d'abril la documentació per aclarir si la Generalitat va utilitzar diners públics per pagar despeses vinculades al referèndum de l'1 d'octubre.

A través de vuit pàgines, que han arribat al Suprem juntament amb diversa documentació en suport informàtic, Montoro aprofita per assenyalar que, gràcies a la posada en marxa de diferents mecanismes de control dels comptes de la Generalitat, "s'ha impedit que existeixi la instrumentalització d'un pressupost públic per aconseguir la independència d'una part del territori espanyol".

Per Montoro, aquests mecanismes de control no són incompatibles amb la investigació judicial portada a terme d'aquelles "accions o omissions amb rellevància penal que s'haurien produït al marge o eludint el sistema de control administratiu dels pagaments".

I assegura que quan s'ha detectat "sospita d'indicis de delicte", s'ha informat "amb la deguda diligència" les autoritats judicials.