Mor als 85 anys l'agent literària Carmen Balcells
L'agent literària Carmen Balcells ha mort a Barcelona als 85 anys. Nascuda a Santa Fe de Segarra, filla d'uns petits propietaris rurals i la més gran de quatre germans, Carmen Balcells va fer els primers estudis en aquest poblet de mig centenar d'habitants. Amb 16 anys va marxar amb la seva família a Barcelona, on va fer feines administratives que no tenien cap relació amb la literatura.
No va ser fins al 1955 que el poeta lleidatà Jaume Ferran la va posar en contacte amb els escriptors de l'època, com els germans Ferrater, Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Juan Goytisolo i Josep Maria Castellet. I, a força d'hores extres, Balcells va fer de corresponsal a Barcelona de l'Agència literària ACER, establerta a Madrid i propietat de l'escriptor romanès Vintila Hòria, que després va guanyar el Goncourt.
L'artífex del "boom" literari llatinoamericà
Precisament quan aquest escriptor va marxar a París, Balcells va crear l'Agència Literària Carmen Balcells. Va començar gestionant els drets de traducció d'autors estrangers. Luis Goytisolo va ser el primer autor d'aquí que va representar. Però el veritable salt de l'agència de Carmen Balcells a escala internacional arriba de la mà de l'editor de Seix Barral, Carlos Barral, quan exporten arreu del món l'esclat de la literatura llatinoamericana. El primer llibre que van publicar en aquesta línia és "La ciudad y los perros", de Mario Vargas Llosa. Després va venir el gran èxit de "Cien años de soledad", de Gabriel García Márquez.
Alberti, Benet, Marsé, Vázquez Montalbán o Allende
A partir d'aquí, la llista de firmes que gestiona la firma de Carmen Balcells és immensa i amb una qualitat fora de tot dubte; a més dels que ja hem anomenat hi ha Rafael Alberti, Juan Benet, Juan Marsé i Manuel Vázquez Montalbán. Juan Rulfo, Juan Carlos Onetti, Isabel Allende, Antonio Skármeta, Josep Pla i Camilo José Cela.
Des del primer moment, Balcells va ser molt ben valorada pels escriptors ja que va aconseguir, per exemple, eliminar els contractes vitalicis i la imposició per part de les editorials de clàusules de cessió per un temps limitat d'un llibre.
El 2000, Carme Balcells creia que ja tenia tota la feina feta i va anunciar que es retirava, però la seva agència va començar a perdre autors, com Guillermo Cabrera Infante. Per això vuit anys després va posar-s'hi de nou al capdavant. Finalment, a finals del 2013, va situar el gestor cultural Guillem d'Efak com a director de l'agència literària.
Balcells ha acumulat reconeixements en l'última dècada, com la Medalla d'Honor de Barcelona o la Creu de Sant Jordi, així com un dels Premis Terenci Moix l'any 2010.
Amb més de 40 anys de treball, el 2010 decideix vendre el seu arxiu personal al Ministeri de Cultura per 3 milions d'euros. La condició és que l'arxiu estigui unificat. Els documents de l'agent literària més famosa de les lletres hispanes reposen a Alcalá de Henares. El llegat de la seva feina, però, és universal.