Mor als 90 anys Dario Fo, Premi Nobel de Literatura el 1997

El dramaturg i actor italià Dario Fo, Premi Nobel de Literatura el 1997, ha mort als 90 anys en un hospital de Milà, on estava ingressat des de feia uns dies a causa d'una afecció respiratòria, segons han donat a conèixer els mitjans de comunicació italians.

El Nobel italià Dario Fo va cultivar fins als últimes dies un hedonisme àcid. Pintor, actor, director, escriptor, músic, polític i tantes coses més, Dario Fo va forjar amb els anys una personalitat d'artista total. Però ell es descrivia d'una forma ben diferent: com un nou joglar medieval capaç d'arrencar la màscara inerta del còmic i fer denúncia social a través de la paraula i del gest. Així ho definia en l'obertura del Temporada Alta el 2007:

"De la violència no, d'això no se'n parla. Estem en els millors dels mons i  hem d'ajudar la gent a oblidar, a distreure's, que vinguin al teatre buits de pensament. I si s'adormen, millor. Al teatre, eh?"

Un teatre que ha utilitzat sempre com a arma política. "Mort accidental d'un anarquista" és la seva obra més representada, seguida de "Misteri Bufo". El 2003 va presentar "Anòmal Bicèfal", una crítica voraç de l'imperi Berlusconi, que el va vetar a la RAI durant 14 anys. I és que tant Fo com la seva esposa, també incansable, l'actriu i senadora Franca Rame, van abanderar sempre manifestacions contra Il Cavaliere.

Fo i Rame van començar com a parella professional i també personal el 1951, tant en teatre com en cinema. I els seus esforços van culminar el 1997, quan se li va concedir a Fo el Premi Nobel de Literatura. Mordaç, només va saber contestar una cosa: "Estic terroritzat."

El món de la cultura perd un joglar, una persona que va apostar sempre per un teatre popular i arriscat. Dario Fo va cultivar la sàtira per fer una crítica còmica però a la vegada àcida de la societat. Per Fo, la sàtira, la picardia i la ironia eren "sagrades", com va assegurar en una entrevista al programa "La nit al dia" el 2007.

"La sàtira és la millor manera d'ensenyar la democràcia. Un poble que no sap riure's d'ell mateix, i naturalment dels seus representats, és un poble sec. La picardia i la ironia són sagrades."