Mor als setanta anys l'actriu catalana de cinema, teatre i televisió Núria Torray
L'actriu Núria Torray, un de les cares més populars del teatre, el cinema i la televisió dels anys seixanta, ha mort aquest dimarts a Madrid, als 70 anys. Malgrat que va néixer a Barcelona i va estudiar a l'Institut del Teatre, Núria Torray va aconseguir la popularitat sobretot a la televisió, de la mà del seu marit, Juan Guerrero Zamora, creador del programa "Estudio 1", de TVE, a Madrid. En la seva filmografia, destaquen una quinzena de pel·lícules, com "El bosc del llop" o "Maravilla".
Les restes de Núria Torray han estat traslladades al tanatori de l'M-30, des d'on serà traslladada a les 10.45 al crematori del cementiri de L'Almudena, segons ha informat Europa Press.
Núria Torray Resplandi, més coneguda artísticament com Núria Torray, va néixer a Barcelona el 1934. Es va iniciar en el teatre d'aficionats, i es va formar en el marc del TEU, i, posteriorment, va passar al món professional. El 1956 va debutar en el cinema, un mitjà que va abandonar el 1971. Torray va fer, a més, importants aparicions a la televisió.
En la seva filmografia, destaquen "El bosque del lobo" (1970), "El amor brujo" (1967), "La muchacha del Nilo" (1966); "Las salvajes en Puente San Gil"' (1966), "Una novia relámpago" (1966), "El señor de La Salle" (1964), "La becerrada" (1962), "Accidente 703" (1962), "¡Aquí están las vicetiples!" (1960), "Un marido de ida y vuelta" (1957), "Maravilla" (1957) i "Susana y yo" (1956). Va estar molt vinculada a directors com Luis Lucía, José María Forqué, Luis Peña o Pedro Olea.
Mai es va allunyar d'un estil escènic en què va pesar molt la companyia de José Tamayo, amb qui va iniciar la seva trajectòria professional. A Televisió Espanyola, va aconseguir un èxit important en encapçalar la sèrie de Guerrero Zamora "Un mito llamado...", en la qual interpretava diferents personatges sorgits de la mitologia clàssica.
El 1965 va rebre el Premi del Sindicat Nacional de l'Espectacle per "Diálogos de la paz", que va interpretar al costat d'Ángel Aranda i Manuel Gil. Aquell mateix any, també va aconseguir el premi del Festival de Mar de Plata.
