Mor Arcadi Oliveres, economista i activista per la pau

L'economista i activista per la pau Arcadi Oliveres ha mort als 75 anys, segons ha confirmat la seva família al mateix espai que havien habilitat per enviar-li missatges de comiat. Oliveres, que feia temps que estava malalt, va compartir públicament que es moriria aviat.

Oliveres va néixer a Barcelona l'any 1945. Va a escola als Escolapis, i això és clau per entendre la seva personalitat. Perquè allà va tenir professors com Lluís Maria Xirinacs, que li va obrir els ulls a la justícia social, la pau i la democràcia. O Francesc Botey, que li va descobrir el Tercer Món.

Per vocació, volia estudiar Polítiques, però no es podia a la Barcelona dels seixanta. No es podia i el seu pare li va fer estudiar, a contracor, enginyeria. Finalment, va fer econòmiques, i aquí va començar el seu compromís amb els valors de la democràcia i l'activisme social amb arrels cristianes.

La fe va ser un pilar de la seva vida; això sí, cristianisme de base, de teologia de l'alliberament. Des de la JEC, Cristians pel Socialisme, Pax Cristi i, especialment, a Justícia i Pau, que va presidir 14 anys. "Del que es tracta -sempre deia- és de treballar per traslladar el regne de déu a la Terra".

Planter d'activistes socials

Finalment, va arribar a la Facultat de Polítiques, però no a estudiar, sinó a donar classes d'economia. Tota la vida a la Universitat Autònoma, on les seves classes sempre eren plenes: de matriculats i dels que només anaven a escoltar-lo.

Exalumnes, com David Fernàndez, recorden que eren un planter d'activistes socials. "Feia pura pedagogia de la llibertat. Sense adoctrinar, donant-nos eines per pensar per nosaltres mateixos".

El seu compromís social havia arrancat molt abans. En ple franquisme, va participar en la Marxa de la Llibertat, en la Caputxinada i en l'Assemblea de Catalunya. I, mort el dictador, la lluita per la justícia social, el Tercer Món o la pau no es va aturar. Perquè va morir el dictador, però, segons ell, seguien "manant els mateixos: els poders fàctics, els econòmics, els militars, els religiosos, el poder judicial..."

Compromís amb la pau i el Tercer Món

El pacifisme va ser un altre dels pilars de la seva vida. Un pacifisme que el va fer sortir sovint al carrer i el va posicionar contra el negoci de les armes, contra les guerres i contra els militars. "perquè els exèrcits es preparen per a la guerra, no per a la pau", sempre deia.

Quan ningú no en parlava, ell ja reclamava un canvi de relacions amb el Tercer Món. 13 anys abans de les mobilitzacions per reclamar el 0,7 per cent, des de Justícia i Pau ja reivindicava no només la condonació del deute sinó "crear unes condicions perquè els països pobres puguin aconseguir un veritable desenvolupament". Defensor  incansable dels immigrants i molt escèptic amb la Unió Europea perquè creia que s'havia convertit només en "l'Europa dels mercaders".

Procés Constituent

Tot plegat, una vida dedicada a lluitar per trobar alternatives al capitalisme, "que n'hi ha", segons ell. Des del principi va mantenir la seva independència, fins que el 2013 va impulsar Procés Constituent.

Va apostar per l'autodeterminació, però sempre lligada a una societat diferent. Li estava bé la independència, però considerava: "Ens hem il·lusionat massa, ens hem precipitat perquè hem vist la independència a tocar, cosa que per als de la meva edat, ja va bé".

Recupera l'última entrevista que TV3 va fer a Arcadi Oliveres. Xavier Grasset va poder parlar amb ell. L'activista i economista s'hi mostrava agraït pels missatges d'afecte i reconeixement que li arribaven en el web obert per la seva família: