Mor Boban Mínic, el periodista que va narrar el setge de Sarajevo i es va refugiar a Catalunya

El peri­o­dista Boban Minic, la veu de Sarajevo durant els més de 1.000 dies de setge serbi, va morir dimarts a l'Escala, on es va refugiar fa tres dècades amb la seva família. Tenia 74 anys.

Va arribar a la localitat empordanesa fugint de la guerra a Bòsnia gràcies a un grup de catalans que van facilitar el seu exili.

Minic era periodista a Ràdio Sarajevo, on s'encarregava sobretot de la informació cultural. Amb l'inici de la guerra, el 1992, va decidir prendre part activa en el conflicte amb la seva eina predilecta, la seva veu i els micròfons de Ràdio Sarajevo.

Cada nit, quan començava el toc de queda, emetia en directe per informar els veïns de Sarajevo sobre la situació al front de guerra i esperonava la població amb missatges d'esperança per fer més suportable la dramàtica situació.

Malgrat que va poder tornar a la seva ciutat després de molts anys d'exili per visitar-la, no va voler tornar-hi a viure mai.

Slobodan Minic, o Boban Minic --el nom que, tal com explicava ell mateix, va adoptar quan va arribar aquí perquè els catalans el poguessin pronunciar més fàcilment-- va recollir el seu testimoni en un documental i dos llibres, un dels quals va inspirar l'obra de teatre Mivion.

La paraula com a única arma

El 5 d'abril del 1992 començava el brutal setge de les tropes sèrbies a la ciutat de Sarajevo, que es va allargar durant 1.425 dies, tres vegades més que el setge de Stalingrad.

Minic va narrar al programa Mapamundi com era viure sense aigua ni menjar ni llum o medicaments:

"Viure allà cada dia era com una ruleta russa. Ens mataven els franctiradors, ens llançaven bombes i projectils indiscriminadament que mataven la gent, els nens que jugaven davant de casa. Era dantesc, una vida dantesca."

En aquest escenari va decidir continuar fent periodisme, com a forma de resistència davant l'agressió i per servir els seus veïns davant la difícil conjuntura.

El periodista Joan Solés, que va cobrir la guerra als Balcans per a Catalunya Ràdio, explica com va conèixer Minic el 1993, quan va passar de fer informació cultural a lliurar una batalla diària per la supervivència:

"Totes les nits, en un estudi búnquer protegit de les bombes, intentava explicar el que passava, dialogant amb la gent, i a més, intentant traslladar esperança i un cert optimisme, en uns moments en què no hi havia res per menjar i hi havia el risc constant que et matessin." 

Eren freqüents també les connexions amb experts en camps com la psicologia o la nutrició, que aconsellaven la població per alleugerir el patiment i aixecar la moral. També hi havia un espai que ajudava els oients a posar-se en contacte amb desapareguts o desplaçats pel conflicte.

Ell mateix descrivia, en el documental "Good night Sarajevo", la seva missió:

"Em vaig quedar defensant la ciutat i la ràdio, però no amb un fusell, sinó amb un micròfon. La meva única arma era la paraula."

La fugida de Sarajevo

S'hi va estar tota la guerra, fins a la tardor del 1995. La seva família va aconseguir fugir un any abans, gràcies en part a la mediació d'activistes catalans, entre els quals hi havia diversos periodistes de Catalunya Ràdio i l'excorresponsal d'aquest mitjà Joan Solés, que havia conegut Minic durant el conflicte.

Solés va anar a buscar els visats de la família a Viena. Posteriorment, amb la col·laboració del fotògraf gironí Miquel Ruiz, van traçar un pla per portar-los fins a Catalunya:

"Havien d'entrar de manera il·legal a Catalunya. De Ljubljana a Girona, vam fer el trajecte en cotxe. Un cop aquí vaig preveure que no passaríem la frontera espanyola, perquè jo anava amb un cotxe de l'antiga Iugoslàvia. Llavors, li vaig demanar al Miquel Ruiz que m'ajudés."

Solés explica que van quedar a El Voló i es van trobar a les quatre de la matinada. "La Dina i els dos nens van passar al cotxe del Miquel, amb matrícula de Girona. En arribar a la frontera, a mi em van donar l'alto, però ells van passar."

Finalment, van fer cap a l'Escala, localitat que es va bolcar amb l'ajuda als afectats pel conflicte dels Balcans. L'arxivera del municipi, Lurdes Boix, que també va participar del viatge solidari per fer possible l'arribada de la família, explica que quan el periodista va arribar, ja sentia que no tornaria a Bòsnia:

"En Boban sempre enyorava la diversitat cultural que hi havia Sarajevo, entre croats, serbis i bosnians. Però tot va canviar. Sarajevo ja no era la ciutat que recordava, on tenia tots els amics. No la reconeixia."

A finals de març d'aquest any, coincidint amb el trentè aniversari de l'inici de la guerra a Bòsnia, se'l va homenatjar a l'Escala.

El programa "60 minuts" va emetre fa uns anys el documental "Good night Sarajevo", on Minic explica la seva experiència durant el setge de la ciutat.