Mor d'un atac de cor l'expresident argentí Néstor Kirchner
L'expresident argentí Néstor Kirchner ha mort als 60 anys en una clínica d'El Calafate, a la Patagònia, per un infart, segons ha confirmat l'agència estatal de notícies Telam. Kirchner, actual secretari general de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur), l'havien internat aquest matí en un centre mèdic d'El Calafate, on havia viatjat aquesta setmana amb la seva dona, la presidenta argentina, Cristina Fernández, que manté repòs per unes angines.
Néstor Kirchner, expresident de l'Argentina (2003-2007) i marit de l'actual mandatària d'aquest país, Cristina Fernández de Kirchner, va néixer el 25 de febrer del 1950 a Río Gallegos, a la província de Santa Cruz. Llicenciat en Dret des del 1976 a la Universitat Nacional de la Plata, va ingressar al Partit Peronista els anys 70 quan era dirigent estudiantil en aquest centre universitari, on va conèixer Cristina Fernández.
El 1976 es va traslladar a Río Gallegos, on va treballar amb la seva dona en un bufet d'advocats fins al 1983. El 1982 va crear l'Ateneu Juan Domingo Perón. Entre el 1983 i el 1984 va ser president de la Caixa de Previsió Social i el 1987 el van elegir intendent de Río Gallegos, càrrec que va ocupar entre el 1987 i el 1991.
Elegit governador de Santa Cruz el 10 de desembre del 1991, va romandre en el càrrec fins al 2003, després de modificar la llei que li impedia que el reelegissin després de dos mandats consecutius. Kirchner va aconseguir revertir el dèficit de la seva regió, rica en petroli i recursos naturals, i la va convertir en la zona amb menys atur.
El 1992 el van nomenar president del Consell Provincial del Partit Justicialista i secretari d'Acció Política del Consell Nacional. El 1993 el van designar convencional constituent per a la reforma de la Constitució Nacional Argentina. El 1996 va implantar el corrent peronista dins del Partit Justicialista i es va presentar com a candidat a la presidència, el 2003, davant de Carlos Saúl Menem -que va governar el país entre el 1989 i el 1999 - i del llavors president Eduardo Duhalde (2002-2003). El 25 de maig d'aquest mateix any el van elegir com a president de l'Argentina.
Durant la presidència de Kirchner, l'Argentina va créixer un 8% anual, van augmentar els salaris i les pensions mínimes, l'atur i la pobresa van baixar. A més, va reconduir les negociacions sobre el deute, va reformar la Cort Suprema de Justícia i les Forces Armades, i va defensar els drets humans. Així mateix, les denúncies d'enriquiment il·lícit en van esquitxar el mandat.
Al gener del 2006 va pagar anticipadament a l'FMI 9.574.000 de dòlars, i el 2006, va presentar davant del Tribunal Internacional de la Haia una demanda contra l'Uruguai per aturar la construcció de dues papereres. El 10 de desembre del 2007 va passar el testimoni presidencial a la seva esposa, Cristina Fernández, que havia vençut a les presidencials d'octubre.
El 1976 es va traslladar a Río Gallegos, on va treballar amb la seva dona en un bufet d'advocats fins al 1983. El 1982 va crear l'Ateneu Juan Domingo Perón. Entre el 1983 i el 1984 va ser president de la Caixa de Previsió Social i el 1987 el van elegir intendent de Río Gallegos, càrrec que va ocupar entre el 1987 i el 1991.
Elegit governador de Santa Cruz el 10 de desembre del 1991, va romandre en el càrrec fins al 2003, després de modificar la llei que li impedia que el reelegissin després de dos mandats consecutius. Kirchner va aconseguir revertir el dèficit de la seva regió, rica en petroli i recursos naturals, i la va convertir en la zona amb menys atur.
El 1992 el van nomenar president del Consell Provincial del Partit Justicialista i secretari d'Acció Política del Consell Nacional. El 1993 el van designar convencional constituent per a la reforma de la Constitució Nacional Argentina. El 1996 va implantar el corrent peronista dins del Partit Justicialista i es va presentar com a candidat a la presidència, el 2003, davant de Carlos Saúl Menem -que va governar el país entre el 1989 i el 1999 - i del llavors president Eduardo Duhalde (2002-2003). El 25 de maig d'aquest mateix any el van elegir com a president de l'Argentina.
Durant la presidència de Kirchner, l'Argentina va créixer un 8% anual, van augmentar els salaris i les pensions mínimes, l'atur i la pobresa van baixar. A més, va reconduir les negociacions sobre el deute, va reformar la Cort Suprema de Justícia i les Forces Armades, i va defensar els drets humans. Així mateix, les denúncies d'enriquiment il·lícit en van esquitxar el mandat.
Al gener del 2006 va pagar anticipadament a l'FMI 9.574.000 de dòlars, i el 2006, va presentar davant del Tribunal Internacional de la Haia una demanda contra l'Uruguai per aturar la construcció de dues papereres. El 10 de desembre del 2007 va passar el testimoni presidencial a la seva esposa, Cristina Fernández, que havia vençut a les presidencials d'octubre.
