Mor l'expresident del Perú Alberto Fujimori, condemnat per crims contra la humanitat
El mandatari va ser condemnat a 25 anys de presó, però el desembre de l'any passat va ser indultat
L'expresident peruà Alberto Fujimori ha mort aquest dijous als 86 anys a Lima.
Va presidir el seu país durant una dècada amb mà de ferro, i amb màniga ampla amb els paramilitars. La seva figura, també fortament impregnada per la corrupció i origen d'una saga política, ha polaritzat la vida política del Perú, sobretot després del polèmic indult que el va treure de la presó el desembre de l'any passat, per raons humanitàries.
Fujimori va néixer a la capital peruana el 1938 en una família d'origen japonès. De fet, ell tenia doble nacionalitat. Va ser la segona persona d'ascendència asiàtica a arribar a cap d'estat d'un país de l'Amèrica del Sud.
Fujimori es va imposar en les eleccions presidencials peruanes del 1989 i, tres anys després, i en col·laboració amb les Forces Armades, va donar un cop d'estat que va abolir la Constitució, va tancar el Congrés i va intervenir el Palau de Justícia.
Va governar el Perú del 1990 al 2000, en uns anys de lluita contra les organitzacions armades d'extrema esquerra, com Sendero Luminoso, amb polítiques econòmiques neoliberals.
Al final del seu mandat va fugir al Japó esquitxat per casos de corrupció i deixant vacant la presidència del país.
Però el seu mandat va estar marcat també per diverses matances. Va ser condemnat a 25 anys de presó per crims contra la humanitat per desenes d'assassinats indiscriminats comesos per paramilitars sota les ordres de l'Estat.
Tenia pendent també un procés penal per esterilitzacions forçoses a 350.000 dones i 25.000 homes de diferents comunitats indígenes durant el seu mandat.
Heroi nacional per uns i dictador per altres, el controvertit Fujimori va ser indultat l'any passat, després de passar 16 anys a la presó, en un procés judicial molt embolicat i que va tornar a polaritzar el país.
Llavors es va traslladar a casa de la seva filla Keiko, on ha viscut els últims anys de la seva vida, fins que ha mort aquest dijous a conseqüència d'un càncer.
Keiko, hereva del llegat polític del seu pare, es va presentar fins a tres cops sense èxit com a candidata a la presidència del país. Davant d'això, aquest juliol va anunciar que el seu pare, Alberto Fujimori, es proposaria com a candidat presidencial per a les eleccions del 2026 per Força Popular, partit fundat per ella mateixa. Tanmateix, planaven molts dubtes sobre la candidatura, pels impediments legals arran de la seva condemna per delictes de lesa humanitat.
