Mor el músic britànic Monty Norman, autor del famós tema de James Bond
Norman va guanyar un plet per difamació a The Sunday Times, que va atribuir el tema a John Barry, que havia fet els arranjaments
El prolífic compositor i lletrista britànic Monty Norman, autor del famós tema de James Bond, ha mort aquest dilluns als 94 anys, segons informa un comunicat difós a la seva web oficial, i ha confirmat la família.
"Amb tristesa compartim la notícia que Monty Norman ha mort l'11 de juliol del 2022 després d'una curta malaltia", apunta la nota.
Norman va tenir una extensa carrera musical, com a compositor, lletrista, cantant, però la composició que l'ha fet més famós és l'inconfusible tema de les pel·lícules de James Bond.
Monty Norman, va néixer el 1928 al barri de Stepney, a l'East End de Londres. El seu cognom real era Noserovitch, fill d'immigrants jueus procedents de Letònia. La seva mare li va comprar la primera guitarra als 16 anys, que va significar més que una distracció, l'inici d'una vocació.
Als anys 50 va començar cantant i tocant en grups de jazz i bandes com les de Cyril Stapleton, Ted Heath i Nat Temple. Va començar a fer les primeres composicions per a espectacles de varietats. També hi va aparèixer al costat d'artistes com Harry Secombe, Peter Sellers, Spike Milligan i Tommy Cooper.
Amb el còmic Benny Hill, van fer gires per carretera. A cada poble canviaven l'espectacle --fos comèdia o musical-- segons les preferències de cada lloc on paraven.
Més endavant, va fer-se un lloc als teatres del West End com a compositor de música i lletres d'obres i muntatges musicals com "Expresso Bongo" -- considerat el primer musical de rock-- i "Irma, la douce", abans que es fes la versió de cinema.
També va escriure cançons per a Cliff Richard, figura del pop britànic, i Tommy Steele, un pioner del rock al Regne Unit.
Va compondre músiques per a pel·lícules per la productora Hammer com "The two faces of Dr. Jekyll" (Les dues cares del doctor Jekyll) (1960) o "The day the earth caught fire" (El dia que la terra va cremar) (1961), abans de fer la música de James Bond el 1962. Després, van venir altres treballs per al cinema com la pel·lícula de Bob Hope "Call me Bwana" (1963) per Eon Productions i per a la televisió com la minisèrie "Dickens of London" (1976), entre d'altres.
El pare del riff de James Bond
El productor Cubby Broccoli, impressionat pel currículum en l'escena musical de Norman, li va demanar que compongués la partitura de la primera pel·lícula de la saga, "Agent 007 contra el Dr. No" (1962), amb Sean Connery donant vida a l'espia britànic, una composició que va ser recurrent en totes les pel·lícules següents.
Per crear el tema principal de James Bond, el compositor va treure la pols d'una de les seves composicions anteriors, "Bad sign good sign", d'una producció abandonada per a "A house for Mr. Biswas", de V.S. Naipaul, i la va tornar a escriure pensant en l'espia.
"La seva sensualitat, el seu misteri, la seva crueltat, tot és allà en unes poques notes", va recordar més tard.
Norman també va escriure "Underneath the mango tree", el tema que acompanya la famosa escena de la platja entre Ursula Andress i Sean Connery a la pel·lícula.
El tema en el film va ser enregistrat per l'orquestra de John Barry, que en va fer els arranjaments. Aquest fet va fer suposar que l'autor n'havia estat Barry, que en algun moment en va reivindicar la paternitat, cosa que va disgustar Norman.
De fet, l'any 2001, Monty Norman va portar The Sunday Times als jutjats per un article que atribuïa a John Barry el famós tema de Bond. Norman va guanyar el plet per difamació i va rebre una indemnització de 30.000 lliures --uns 48.000 euros-- pels danys i perjudicis de l'article, publicat el 1997.
A punt de no acceptar l'encàrrec
En un primer moment Norman va estar a punt de no acceptar l'encàrrec d'escriure la partitura que els productors de James Bond li demanaven, perquè estava ocupat amb altres projectes escènics.
Però quan Broccoli i el seu company Harry Saltzman es van oferir a portar-lo a ell i la seva dona a Jamaica, on s'havia de rodar la pel·lícula, amb totes les despeses pagades, va acceptar.
"Bé, això va ser el millor per a mi!", havia dit fent broma Monty Norman recordant l'anècdota. "Vaig pensar, fins i tot si la pel·lícula del Dr. No acabava sent dolenta, almenys tindríem sol, mar i sorra per mostrar!"
- ARXIVAT A:
- ObituariCinemaTeatreMúsicaRegne Unit