Mor Colita als 83 anys, la fotògrafa d'esperit lliure i combatiu

La fotògrafa Isabel Steva, més coneguda com a Colita, ha mort aquest diumenge a Barcelona als 83 anys, segons han confirmat fonts properes a l'artista.

Recentment, se li havia concedit el premi Ofici de Periodista, que atorga el Col·legi de Periodistes, i que va ser el seu últim reconeixement important.

Figura destacada en l'àmbit del fotoperiodisme i la vida cultural de Barcelona, amb la seva obra ha capturat moments crucials de la història de la ciutat, incloent-hi els esdeveniments socials i polítics del final del franquisme i la transició.

A més, la seva càmera va immortalitzar la diversitat de la ciutat, des de l'alta societat als barris marginals de baraques.

La mirada de la "gauche divine"

Revisant els seus fulls de contactes es podia viatjar per la història recent del país, a través de molts personatges de la vida social i cultural.

El retrat era la seva màxima especialitat i per davant de la seva càmera hi desfilaven gairebé sempre els seus amics i la gent que s'estimava, com el grup de la "gauche divine", que va immortalitzar.

I en aquesta gran família que l'envoltava, hi havia les autodenominades "viejas damas indignas": Teresa Gimpera, Maruja Torres, Núria Feliu, Rosa Regàs i Pilar Aymerich, un grup que el cineasta Ventura Pons va fer seure a compartir vivències al documental "Cola, Colita, Colassa".

Així és com el seu íntim amic, Terenci Moix, anomenava aquesta fotògrafa totterreny, mordaç i amb un gran sentit de l'humor.

Alumna avantatjada dels més grans

Nascuda a l'Eixample Barceloní l'any 1940, va aprendre l'ofici amb Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, que li van ensenyar a tenir mirada pròpia.

De la mà del pintor Paco Rebés va entrar al barri gitano del Somorrostro, on va fer les seves primeres fotografies professionals, i també al rodatge de "Los tarantos", de Rovira Beleta, en què va establir amistat amb Carmen Amaya i Antonio Gades, a qui va fotografiar en moltes ocasions.

Colita va alternar la feina a la premsa progressista del moment amb la fotografia de cinema al costat dels directors de l'Escola de Barcelona.

Seus són també molts dels retrats del moviment de La Nova Cançó, amb Guillermina Motta, Ovidi Montllor, Raimon i Joan Manuel Serrat.

De García Márquez a Orson Welles 

I així va arribar a fotografiar i a firmar retrats famosíssims, com el de Gabriel García Márquez amb la primera edició de "Cien años de soledad" al cap, o a Orson Welles.

Colita havia rebut nombrosos premis i era també doctora honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'any 2014 va rebutjar el Premi Nacional de Fotografia que li va concedir l'exministre Wert, per la situació de la cultura i l'educació durant el govern de Rajoy.

Una mostra més de l'esperit lliure i combatiu d'una de les últimes d'una generació brillant de fotògrafs catalans.
 

Podeu recuperar el programa que "(S)avis" li va dedicar aquest 2023: