Mor l'actriu Gina Lollobrigida, musa del cinema italià i icona de la bellesa mediterrània
La intèrpret havia ingressat recentment en una clínica, després d'haver-se trencat el fèmur al setembre
Ha mort una de les muses del cinema italià, Gina Lollobrigida, als 95 anys, segons han informat diferents mitjans italians i ha confirmat el Ministeri de Cultura italià.
L'actriu havia ingressat recentment en una clínica de Roma, després d'haver-se trencat el fèmur al setembre.
Una gran actriu del cinema italià
Lollobrigida serà recordada per films com "Pa, amor i fantasia" i "Pa, amor i gelosia", títols d'una trilogia compartida amb Vittorio de Sica que va acabar la seva gran rival, Sofia Loren.
Va aparèixer com una Venus a "La dona més bonica del món", un títol que deia moltes coses d'aquesta italiana convertida en icona de la bellesa mediterrània.
La Lollo va ser una "magioratta", un terme per definir a Itàlia les grans actrius.
Nascuda el 4 de juliol del 1927 a Subiaco, va arribar a Roma per estudiar Belles Arts, però va acabar fent de model i participant en concursos de bellesa, fins a arribar als estudis de Cinecittà. També es va dedicar a l'escultura o la fotografia.
Va començar el 1946 amb "Aquila neta", de Riccardo Freda, i va treballar amb directors reconeguts, com Pietro Germi, Mario Monicelli, Vittorio De Sica o Mario Soldati.
"No estic satisfeta de la meva carrera, penso que no he donat el millor de mi mateixa. Soc molt més dura amb mi mateixa que el públic, que és molt més generós", va afirmar.
La Lollo, estrella també a Hollywood
Als anys 50 va arribar a Hollywood de la mà del productor i multimilionari Howard Hughes, que, com ella mateixa explicava, la perseguia insistentment.
Queden per a la història cintes com "La burla del diablo", amb Humphrey Bogart, "Trapezi", amb Tony Curtis i Burt Lancaster, o "Salomó i la reina de Saba", coprotagonitzada amb Yul Brynner.
"Quan arriba setembre", dirigida per Robert Mulligan, li va valdre el Globus d'Or, i el seu nom es pot veure en una de les estrelles del Passeig de la Fama de Los Angeles.
De naturalesa curiosa, va cultivar diferents facetes artístiques a banda de la interpretació, com l'escultura o la fotografia.
Recentment, també va participar en la política, aspirant a senadora amb la llista Itàlia Sobirana i Popular a les eleccions generals del 25 de setembre, amb un partit acabat de néixer.
A les eleccions al Parlament Europeu del 1999 ja va formar part de la llista del Partit Democràtic, liderat per Romano Prodi.
Vida intensa i matrimoni amb un català
El divorci amb el metge eslovè Milko Skofic, pare del seu únic fill, ja va despertar molt interès mediàtic.
A Catalunya encara se'n va parlar més pel casament, l'any 2010, amb el català Javier Rigau, 34 anys més jove que ella. L'actriu va afirmar després que s'havia casat mitjançant enganys i, després d'un procés judicial en què Rigau va ser absolt, va aconseguir la nul·litat matrimonial per part del Vaticà.
La Lollo ha tingut una llarga vida plena d'amor, de desamor i de plets, que va començar a Subiaco, un poble del Lazio a prop de Roma.
Els últims anys els ha passat en un xalet de l'Apia Antica de Roma, acompanyada d'assistents com el jove Andrea Piazzola, de 35 anys, acusat d'espoliar l'immens patrimoni de l'artista. Familiars de Lollobrigida el van portar als tribunals i van obtenir la protecció judicial dels béns de l'actriu.
Amb una carrera de més de 60 pel·lícules, a banda de teatre i sèries de televisió, entre les quals "Falcon Crest", aquest 16 de gener el món diu "ciao" a una de les grans dives d'Itàlia.
