Silvia Pinal en un acte de l'Acadèmia de Hollywood, el 2013 (Reuters/Fred Prouser)

Mor l'actriu Silvia Pinal als 93 anys, diva del cinema mexicà i musa de Luis Buñuel

Potser l'última diva mexicana, Pinal va ser reconeguda internacionalment gràcies al seu treball amb Luis Buñuel a "Viridiana", la pel·lícula maleïda del franquisme

RedaccióActualitzat

L'actriu mexicana Silvia Pinal ha mort aquest dijous als 93 anys en un hospital de Ciutat de Mèxic on havia estat ingressada fa una setmana a causa d'unes complicacions de salut.

La defunció l'ha notificat la Secretaria de Cultura de govern mexicà amb un missatge a les xarxes socials en què qualifica Pinal de "pilar fonamental del cinema, el teatre i la televisió a Mèxic".


Diva indiscutible al seu país, la fama internacional va arribar-li amb la pel·lícula "Viridiana" (1961), de Luis Buñuel, premiada amb la Palma d'Or del Festival de Canes.

Pinal, de fet, hauria estat la persona que va salvar la pel·lícula de la desaparició quan la dictadura franquista va voler destruir-la.


Amb el director aragonès també faria "El ángel exterminador" (1962) i "Simón del desierto" (1964).

Silvia Pinal en una imatge promocional de "Viridiana" (Wikimedia Commons)

Totes tres són pel·lícules a contracorrent que qüestionaven les normes socials i religioses del moment i que van permetre a Pinal demostrar els seus dots interpretatius.

A partir d'aquí, el gruix de la seva carrera el va fer a Mèxic, tot i que també va fer cinema a l'estranger.

Silvia Pinal, amb Jacqueline Andere i Enrique García Álvarez en una escena d'"El ángel exterminador" (Wikimedia Commons)

Va treballar, per exemple, a les ordres de Sam Fuller a "Shark" (1969), amb Burt Reynolds; de Giorgio Bianchi a "Uomini e nobiluomini", amb Vittorio De Sica; i de José María Forqué a "Maribel y la extraña familia", amb Adolfo Marsillach.

Silvia Pinal en una imatge promocional de "Maribel y la extraña familia" (Wikimedia Commons)

En total, Pinal va rodar unes noranta pel·lícules.

Nascuda el setembre del 1931 a Guaymas, a l'estat de Sonora, al nord de Mèxic, Silvia Pinal Hidalgo va començar a fer teatre amb 16 anys i va fer la primera pel·lícula amb 18.


Teatre i televisió

A més de cinema, va fer una quarantena de produccions teatrals i una vintena llarga de produccions per a la televisió.

En aquest mitjà va presentar durant vint anys el programa "Mujer, casos de la vida real", que abordava temes socials com la violència o la marginació de manera dramatitzada.

Silvia Pinal i Elke Sommer en una escena d'"Uomini e nobiluomini" (Wikimedia Commons)

TelevisaUnivision ha destacat que va ser "una de les figures més icòniques de la història del cinema daurat, del teatre i de la televisió", on deixa un llegat de més de 5.000 hores de contingut.

Dalt de l'escenari va fer teatre de text, però també musicals i cabaret. Va treballar en muntatges com "Anna Karènina", "Hello, Dolly", "Gipsy" "Irma la douce", "Mame" o "Plaza Suite".


Pinal va estar casada quatre vegades, amb l'actor cubà d'origen català Rafael Banquells (1947-1952), amb l'empresari Gustavo Alatriste (1961-1967), amb el cantant mexicanoveneçolà Enrique Guzmán (1967-1976) i amb el polític Tulio Hernández Gómez (1982-1995).

Va tenir quatre fills: l'actriu Sylvia Pasquel, la cantant Alejandra Guzmán, Luis Enrique Guzmán i Viridiana Alatriste, també actriu, morta als 20 anys en un accident de trànsit.


Entrada en política

El matrimoni amb Hernández Gómez, del Partit Revolucionari Institucional (PRI), que entre 1981 i 1987 va ser governador de l'estat de Tlaxcala, va portar Pinal a entrar en política, anant més enllà de les seves atribucions com a primera dama.

Així, a més de presidir l'organisme públic d'atenció a la infància, va promoure projectes culturals com restauracions de teatres i de la zona arqueològica de Cacaxtla.


Pinal va acabar afiliant-se al PRI i va ser diputada (1991-1994), senadora (1998-2000) i representant de l'Assemblea del Districte Federal (1994-1998).

En l'àmbit cultural, va dirigir l'Associació Nacional d'Intèrprets (ANDI, 1988-1995), i va ser secretària general de l'Associació Nacional d'Actors (ANDA, 2010-2014).


Violència masclista

L'abril d'aquest any, la model mexicana Frida Sofía, filla d'Alejandra Guzmán, va acusar públicament el seu avi, Enrique Guzmán, d'haver abusat d'ella quan tenia 5 anys i de maltractar físicament Pinal.

Guzmán va acusar-la de tenir problemes mentals, però Pinal va fer costat a la seva neta en una carta pública: 

"No soc indiferent al que passa dins de la meva família. Frida, la teva àvia t'estima intensament. Ens necessitem."

De fet, Pinal ja havia retratat la violència de Guzmán en el llibre autobiogràfic "Esta soy yo: Silvia Pinal" (2015), portat a la pantalla amb el títol "Silvia Pinal, frente a ti" (2018).


Última aparició polèmica

La darrera aparició professional de Silvia Pinal va ser el 2022, en l'obra de teatre "Caperucita, ¡qué onda con tu abuelita!".

L'aparició de Pinal va ser polèmica, perquè diverses veus van considerar-la una exposició indecent de l'actriu a causa del seu estat de salut, visiblement delicat.

Ella s'havia mostrat il·lusionada d'anunciar el muntatge, que aconseguia tirar endavant després que havia quedat aturat per la pandèmia, però l'obra va ser cancel·lada al cap d'uns dies.

La notícia de la mort de Pinal, hospitalitzada des de divendres, no ha sorprès Mèxic, que ja va témer per la seva vida a causa de la covid-19.


La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha lamentat la mort de Pinal en un missatge a les xarxes socials en què remarca que "el seu talent cinematogràfic i teatral és part de la memòria cultural de Mèxic".

ARXIVAT A:
TelevisióCinemaTeatreMèxic
Anar al contingut