Mor l'escriptora Isabel-Clara Simó als 76 anys

Aquest dilluns, a primera hora del matí, ha mort l'escriptora i periodista Isabel-Clara Simó. Tenia 76 anys i des de feia mesos tenia una malaltia degenerativa.

Al llarg de quatre dècades va publicar una cinquantena llarga de títols, molts d'ells traduïts a altres llengües, de temàtiques i gèneres molt diversos: novel·la però també poesia, teatre, assaig, guions i articles a la premsa, que van fer d'ella una de les figures més populars de la literatura en català.

Entre les novel·les destaquen "Històries perverses" (Premi Crítica Serra d'Or) i, sobretot, "La salvatge", amb què va guanyar el Premi Sant Jordi.

Altres títols seus són "El gust amarg de la cervesa", "Amor meva", "Homes" o "Dones" --portada al teatre i al cinema-- i, més tard, "El caníbal", "L'amant de Picasso" o "Jonàs".

La seva trajectòria va començar amb "És quan miro que hi veig clar", que va guanyar el Premi Víctor Català el 1978.

Del castellà al català

L'afició per escriure, Isabel-Clara Simó ja la tenia des de ben petita. Va estudiar Filosofia a la Universitat de València, i allà va canviar el castellà pel català. La hi va animar Joan Fuster, a qui sempre va considerar un mestre i per qui sentia una devoció especial.

Ho va haver de fer ajudant-se d'un diccionari, però va ser així com va decidir que sempre escriuria en la llengua en què pensava i estimava.

Independentista convençuda

Amb un estil directe i àgil, la seva narrativa estava dedicada a explicar històries en què indagava sobre la naturalesa humana.

Va ser una lluitadora tenaç i compromesa amb els seus ideals: la justícia social, el feminisme, la llengua i el país. Independentista convençuda, deia haver estimat aferrissadament els Països Catalans.

Va rebre premis i reconeixements molt diversos, però un dels que més il·lusió li va fer li va arribar ja molt al final: el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, fa tres anys, el 2017. Quan el va rebre va assegurar que fins aleshores s'havia sentit menystinguda.

Valenta, mordaç i irònica, Isabel-Clara Simó sempre deia que escrivia per sentir-se viva, i ho va fer gairebé fins al final de la vida.

Òmnium Cultural, l'entitat que atorga el Premi d'Honor, l'ha recordada com "una de les autores més importants de la literatura catalana":

El compt de Twitter del president de la institució, Jordi Cuixart, condemnat i empresonat a Lledoners, ha comminat a ser "fidels a la teva consigna indestructible":

També Acció Cultural del País Valencià, entitat fundada pel seu mestre Joan Fuster, l'ha recordada com a "forta, valenta, compromesa i referent":

Fa menys de mig any la va entrevistar Sílvia Cóppulo al programa de TV3 "El divan". En aquesta entrevista va explicar que tenia una malaltia degenerativa, però no va especificar quina.

Trajectòria acadèmica i periodística

Després de llicenciar-se en Filosofia a València, a finals dels anys 60 va anar a viure a Figueres, i va dedicar-se a la docència, fent de professora d'institut a Bunyol primer i després a Figueres mateix.

En paral·lel va dirigir durant onze anys el setmanari Canigó, publicació fundada el 1968 pel seu marit, el periodista Xavier Dalfó.

Després es va instal·lar a Barcelona, on també va treballar de professora d'institut i posteriorment a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF, entre el 1992 i el 1996.

Entre el 1985 i el 1988 va ser vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, i el 1996 va ser nomenada delegada del llibre del Departament de Cultura.

A banda de l'etapa de Canigó, Simó també va destacar en col·laboracions en altres mitjans escrits, sobretot al diari Avui, amb una columna diària durant força anys.

També li van publicar articles mitjans com Serra d'Or, El Temps i El País.

Torra: "Una de les veus més lliures"

La mort de l'escriptora també ha estat lamentada a les xarxes socials per personalitats polítiques. Un dels primers a fer-se'n ressò ha estat el president de la Generalitat, Quim Torra, que l'ha descrita com a "lluitadora incansable per la independència".

Torra també ha afirmat que "Catalunya perd una de les veus més lliures que l'han defensada":

També Carles Puigdemont l'ha recordada com un "dona de gran cultura i compromís":

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha afegit als condols:

La CUP, per la seva banda, li ha desitjat "que la terra et sigui lleu":