Mor l'única llúdriga gravada a la part baixa del Besòs, hàbitat insòlit per a l'espècie

Al parc fluvial del Besòs, a Santa Coloma de Gramenet, aquestes últimes setmanes s'hi havia pogut veure un exemplar de llúdriga. Una llúdriga en ple dia i en una ciutat altament urbanitzada com Santa Coloma de Gramenet era un fet insòlit que intrigava els científics. Al principi semblava una bona notícia, però en realitat no és així. Fa una setmana la llúdriga es va trobar morta.

Quan una de les persones que les estudia fa anys va captar la imatge d'un exemplar tan avall del Besòs, i tan a prop d'una ciutat amb 120.000 habitants com Santa Coloma, la troballa es va convertir en tot un esdeveniment, que va atreure moltíssimes persones per intentar veure-la.

Però unes setmanes després, una mica més avall, va aparèixer morta.

L'expectació generada ha provocat una allau de teories sobre el misteri de la seva mort. Però Rafa Molina, veterinari del Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa, un dels que li va fer la necròpsia, diu que té moltes pistes. Amb tot, els resultats definitius de les analítiques encara trigaran uns dies. 

"Tenia el fetge lesionat, els ronyons lesionats, el pulmons lesionats amb el que sembla una pneumònia molt greu afectant els dos pulmons, tan prima, sense greix... Això pinta molt  a una malaltia crònica i de tipus natural. Els animals emmalalteixen d'una forma natural i es moren."

La llúdriga és un animal molt sensible, que busca l'extrema tranquil·litat i un hàbitat idoni amb refugis on poder-se amargar, i la llera del riu a Santa Coloma no compleix cap dels requisists. No només perquè el ciment del riu els impedeix tenir refugi sinó sobretot per la forta pressió humana. 

La llúdriga fuig de la pressió humana

L'Arnau Tolrà, investigador del Projecte de Seguiment de la Llúdriga al Besòs-Tordera fa 3 anys que fa un seguiment de les llúdrigues a la conca d'aquests rius. A la zona hi havia detectat llúdrigues que hi venien esporàdicament, però que mai s'hi quedaven a viure. En canvi, aquesta hi portava setmanes, fet que ja era força estrany. 

"No podem tenir llúdriga en un lloc on constantment hi baixa gent, i que va amb gossos... Però aquesta llúdriga des de fa setmanes estava aquí i tenia un comportament molt passiu. I cridava l'atenció que sortia molt de dia, i això ens feia pensar que el seu estat no és bo."

L'any passat, per primer cop a la conca del Besòs, van detectar que l'espècie s'hi havia reproduït, però molt més amunt, en un afluent i en una zona amb molta menys pressió urbanística, on hi continua vivint. Gràcies a programes de conservació i reintroducció, la llúdriga s'està recuperant a Catalunya, però encara està protegida i s'enfronta a moltes amenaces.