Mor Mario Vargas Llosa als 89 anys, escriptor prolífic i Premi Nobel de Literatura

L'escriptor Mario Vargas Llosa ha mort aquesta matinada als 89 anys a Lima, al Perú, el seu país natal. Els seus fills han publicat a les xarxes un comunicat dient que el Premi Nobel de Literatura ha mort envoltat de la seva família i en pau. 

També han informat que no hi haurà cerimònia pública i que serà incinerat, tal com va deixar dit l'escriptor en les seves últimes voluntats. 

En els últims mesos, l'escriptor havia reduït les aparicions públiques. Nascut a Arequipa (Perú) el 1936, tenia la nacionalitat espanyola des de 1993 i la dominicana des del 2022. 

Mario Vargas Llosa va ser un dels grans noms de la literatura castellana. El 2010 va rebre el Premi Nobel de Literatura. Durant la seva carrera es va endur també un Premi Cervantes i un Príncep d'Astúries.  

Era acadèmic de la Llengua Espanyola i també de la francesa, sense haver escrit mai en francès, qüestió que va generar polèmica. 

Vincle amb Barcelona

Va formar part del boom llatinoamericà dels anys 70 amb Gabriel García Márquez, Carlos Fuentes i Julio Cortázar.

Recentment, s'han editat les cartes entrecreuades que es van escriure entre el 1959 i el 1975, testimoni de tota una generació literària. Són cartes publicades per Alfaguara, que l'any passat també va recuperar el primer volum de l'obra periodística de l'escriptor. 

El lligam amb la Barcelona dels anys 60 i 70 que el va encimbellar va venir de la mà de l'agent Carme Balcells, que amb Seix Barral li va editar la primera novel·la, "La ciudad y los perros". 

Era el 1963 i a partir de llavors va consolidar la seva carrera amb "La casa verde", "Conversaciones en la catedral" o "Pantaleón y las visitadoras". 

Amb "La guerra del fin del mundo" va passar a la novel·la històrica, i també amb "La fiesta del chivo", retrat de la dictadura de Trujillo a la República Dominicana, adaptada al cine i al teatre. 
 

Candidat a la presidència del Perú i veu en contra del procés

Les seves ambicions polítiques el van portar a presentar-se a la presidència del Perú el 1990, però Alberto Fujimori el va desbancar. 

I encara que quan era jove defensava la revolució cubana i el pensament socialista, els anys el van fer acostar al liberalisme i a posicions d'extrema dreta i en contra del nacionalisme català. "Catalunya seria un país tercermundista", va arribar a dir sobre la independència.

L'octubre del 2017 va participar en una gran manifestació a Barcelona per oposar-se al procés independentista al costat de Josep Borrell, Xavier García Albiol, Albert Rivera o Salvador Illa. El seu nom també es va vincular als anomenats "papers de Panamà" i a un frau de dos milions d'euros a hisenda, el 2018. 

Escriptor prolífic, va practicar el periodisme, el teatre, l'assaig... "El sueño del celta", "Travesuras de una niña mala", "Cinco esquinas", "Un bárbaro en París" són alguns dels últims títols de l'autor. 

Un escriptor que es va convertir també en protagonista de les revistes del cor pels seus anys de relació amb Isabel Preysler. Els últims mesos, se'l va tornar a veure amb la seva dona, Patricia Llosa, cosina germana i mare dels seus tres fills. 

Tot i la seva personalitat controvertida, amb Vargas Llosa desapareix una veu literària de referència, figura cabdal de tota una generació i Premi Nobel.
 

Missatges de condol

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha publicat a les xarxes un missatge de condol a la família i amics de Mario Vargas Llosa en què destaca la vinculació amb Barcelona "d'un dels escriptors més universals". 

També a la xarxa social X, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha publicat un missatge de condol en què descriu Vargas Llosa com a "mestre universal de la paraula" i li agraeix, com a lector, "tants llibres clau per entendre el nostre temps".

Per la seva banda, la Casa Reial ha publicat una foto dels reis Felip i Letizia amb Vargas Llosa en què li agraeixen "la immensa obra" de l'autor hispanoperuà.