Mor Neus Català, supervivent dels camps de concentració nazis

Neus Català, supervivent catalana del camp de concentració de Ravensbrück, ha mort als 103 anys. Infermera nascuda el 1915 als Guiamets, al Priorat, i militant del PSUC, va ser víctima del nazisme. Amb la seva mort s'apaga la veu, però no la memòria, d'aquesta catalana supervivent de Ravensbrück.

La guerra civil va agafar Neus Català als Guiamets, el poble del Priorat on va néixer el 1915. Va heretar les idees progressistes i d'esquerres del seu pare. I la lluita per la igualtat ja la va portar d'adolescent a fer una vaga al camp perquè les jornaleres cobressin el mateix sou que els homes. Amb la guerra va marxar per defensar la República. Ho fa a la rereguarda, com a infermera, i aconsegueix passar la frontera cap a França amb 180 nens i nenes d'una de les colònies de Negrín.

A França es va incorporar a la Resistència amb el seu primer marit. Però la van detenir i torturar a la presó de Llemotges i el 1944 va ser deportada al camp d'extermini de dones de Ravensbrück. Torturades, gasejades, cremades... Hi van morir 92.000 persones. Per a la Neus, sobreviure era un deure.

La van traslladar al camp de treball de Holleischen, on van boicotejar la construcció de bales per als enemics. Ella mateixa ho recordava el dia que va rebre el Premi Català de l'Any, el 2006.

"No ens vam sotmetre mai, encara que ens peguessin contínuament, encara que moríssim cada dia, sempre vam guardar aquesta dignitat de l'home enfront de la bèstia nazi."

El maig del 1945 va ser alliberada. I es va fer aquesta foto perquè ningú oblidés el genocidi dels nazis.

En el seixantè aniversari de l'alliberació, Neus Català va tornar al camp d'extermini. Va ser un referent i una feminista convençuda, i va posar en valor davant de Montserrat Roig el paper de les dones deportades, fins llavors silenciat.

La seva memòria històrica ha quedat reflectida en el llibre que ella mateixa va escriure, la biografia "Un cel de plom", que va arribar al teatre. Així ho explicava la seva biògrafa, Carme Martí:

Enamorada de nou i amb dos fills, Neus Català va haver d'acoblar la vida familiar a la seva intensa lluita política, lligada al comunisme i al PSUC.
Amb la democràcia, Neus Català va tornar a Catalunya, primer a Rubí i després als Guiamets.

Català havia rebut els últims anys nombrosos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, el 2005, i la Medalla d'Or de la Generalitat, el 2015.

El 2015, la Generalitat li va dedicar l'Any Neus Català coincidint amb el seu centenari.

El 2012 la van entrevistar al programa "El convidat".

El 2013, Neus Català també va parlar a "El suplement".