Mor per coronavirus Juan Cotino, expresident de les Corts Valencianes

Juan Cotino, antic director general de la Policia i expresident de les Corts Valencianes, ha mort aquest dilluns a l'Hospital de Manises a conseqüència d'una infecció per coronavirus.

Cotino va ingressar fa prop d'un mes amb febre alta i, després de donar negatiu en el test de la Covid-19, se li va diagnosticar una grip comuna. Després que els símptomes se li agreugessin, se li va repetir la prova i es va confirmar la infecció.

Feia tres setmanes que se li havia col·locat un respirador i estava sedat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) on, després d'empitjorar en les últimes hores, ha mort.

Cotino va ocupar diversos alts càrrecs al govern valencià, des de conseller a vicepresident, i també va presidir les Corts entre el 2011 i el 2014.

Home fort del PP valencià

Nascut a Xirivella, el 1950, Cotino va ser president de la cambra agrària del municipi durant la seva joventut i un dels impulsors de l'Associació Valenciana d'Agricultors.

A nivell polític, va participar en la fundació de l'UCD al País Valencià i, anys més tard, va passar al PP. El 1991 va ser escollit regidor a València en la candidatura encapçalada per Rita Barberá i, amb l'arribada del PP al govern espanyol, el ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, el va fitxar com a director general de la Policia.

Va ocupar el càrrec fins al 2002, quan va ser nomenat delegat del govern espanyol al País Valencià. Amb la victòria del PSOE l'any 2004 va ser rellevat i va centrar-se a la política autonòmica. Va passar per diverses conselleries i, l'any 2007, va assumir la vicepresidència tercera en el govern de Francisco Camps.

De fet, amb Camps i Barberá, va formar durant uns anys el nucli dur del PP al País Valencià. Després de les eleccions del 2011, va prendre possessió com a president de les Corts. En la seva presa de possessió, va portar un crucifix i la Bíblia a l'hora de jurar el càrrec.

Durant aquests anys, l'oposició va demanar la seva dimissió per la suposada adjudicació de places residencials a una empresa de la seva família, un fet sobre el qual una comissió parlamentària va concloure l'any 2017 que hi va haver "tracte de favor".

La presidència del Parlament valencià va ser l'últim pas de la seva carrera política. L'octubre del 2014 va renunciar al càrrec i a l'escó de diputat per "tornar a treballar al camp".

Quan va retirar-se, el seu nom havia quedat esquitxat pels suposats pagaments en negre al PP i per les converses telefòniques del seu nebot Vicente Cotino amb l'empresari Enrique Ortiz, en què se'l citava com a presumpte facilitador de negocis per empreses familiars.

Jutjat per la visita del Papa

Un mes després de dir adeu a la política, se'l va imputar pels contractes de la trama Gürtel durant la visita del papa a València. En una declaració davant del Tribunal Superior de Justícia valencià va tenir un lapsus i va dir que podia "haver ficat la mà, però no la pota", quan volia dir el contrari.

Precisament, entre el 9 i el 12 de març passats, Cotino va ser a Madrid per assistir al judici sobre aquestes presumptes irregularitats en la contractació de serveis durant la visita papal.

Després de declarar el dia 12, se li va recordar que no calia que assistís a les altres sessions fins al torn d'última paraula del darrer dia. "Si el coronavirus ho permet, aquí estarem", es va acomiadar Cotino.

Acusat per l'accident del metro

L'any 2016, la segona comissió d'investigació del Parlament valencià sobre l'accident al metro de València de 2006 va considerar que el sinistre era "previsible i evitable" i va assenyalar 13 responsables polítics, entre els quals hi havia Cotino. Se'l va acusar de visitar a familiars de víctimes oferint-los feina i ajudes i preguntant-los si pensaven personar-se en el procés judicial.

Davant la comissió, Cotino va demanar perdó a les famílies "per no haver-les atès millor", però va subratllar que no va oferir "res a ningú per demanar-los res a canvi", sinó que va intentar "ajudar en la mesura del possible".