Mor Philip Zimbardo, el psicòleg del controvertit "Experiment de la presó de Stanford"
Dels més reconeguts psicòlegs del món, professor i investigador, es va dedicar a l'estudi de la psicologia del mal i l'ètica i de la influència dels entorns en el comportament humà
Philip G. Zimbardo, conegut per un dels experiments d'investigació psicològica més famós del món, l'"Experiment de la presó de Stanford", ha mort als 91 anys, segons ha informat la Universitat Stanford, on va ser professor durant 35 anys. L'investigador del comportament social, un dels psicòlegs més influents del segle XX, va morir dilluns passat, 14 d'octubre, a casa seva, a San Francisco.
Durant més de mig segle de carrera, Zimbardo, més enllà de l'experiment de la presó de Stanford, ha investigat temes com la persuasió, el canvi de comportament, la dissonància cognitiva, la hipnosi, els cultes, l'alienació, la timidesa, la perspectiva del temps, l'altruisme i la compassió.
Philip George Zimbardo, nascut a Nova York el 1933, el gran de quatre fills d'una família pobra al Bronx, va estudiar al Brooklyn College i va fer el postgrau en Psicologia a la Universitat de Yale. Després de treballar com a professor a la Universitat de Nova York (NYU) i a la Universitat de Colúmbia, va entrar a la Universitat Stanford el 1968 i hi va ser fins al 2003, quan es va jubilar com a professor, però sense deixar de liderar diverses iniciatives.
Apreciat com a professor pels seus alumnes, el 1969 Zimbardo va travessar les parets de la universitat amb el seu estudi sobre les causes del vandalisme: creia que l'anonimat i la falta de comunitat podrien conduir a un comportament antisocial.
Un treball que el va portar a fer l'experiment de la presó de Stanford el 1971. L'estudi, destinat a examinar les experiències psicològiques de la presó, va revelar fins a quin punt les circumstàncies poden alterar el comportament individual.
Fins al dia d'avui, s'utilitza com a cas d'estudi a les classes de psicologia per destacar tant la psicologia del mal com l'ètica de fer investigació psicològica amb subjectes humans.
Com va ser el polèmic experiment de la presó de Stanford
L'agost de 1971, Zimbardo i un equip d'estudiants de postgrau van reclutar 12 joves en edat universitària per passar dues setmanes en una presó simulada al soterrani d'un edifici del campus de Stanford. La meitat havien de fer de guàrdies i l'altra meitat, de presoners. Els rols es van sortejar tirant una moneda a l'aire.
L'estudi haver de suspendre's sis dies després, quan els estudiants que feien de guàrdies van adoptar comportaments tirànics i abusius, i els que feien de presoners presentaven ansietat aguda, depressió emocional, plors i ràbia. El resultat va ser "impactant i inesperat " i "fora de control", va reconèixer més tard Zimbardo.
"En només sis dies, els nostres guàrdies es van tornar sàdics i els nostres presoners es van deprimir i van mostrar signes d'estrès extrem."
Tot i que volia investigar sobre la dinàmica de la vida a la presó, Zimbardo estava especialment interessat en la influència dels rols socials en el comportament humà.
"La majoria de les persones fan la seva vida diària assumint que tenen més control sobre el seu comportament del que realment tenen", va dir Zimbardo a l'Stanford News Service de 1971. "Sovint no som conscients de l'enorme poder que les situacions socials exerceixen sobre nosaltres per modelar, guiar i manipular el nostre comportament", va afegir.
Zimbardo va ser criticat per haver assumit el paper de superintendent de la presó fictícia. En el moment que era un participant actiu a l'estudi, deixava de ser un observador neutral i, per tant, va restar valor científic a l'experiment. I també va ser qüestionat sobre l'ètica de sotmetre persones en experiments com a conillets díndies. Un fet que posteriorment va obligar a establir uns requisits per a la validesa dels treballs científics.
Tímids, herois o malvats
Zimbardo va veure aspectes del comportament de la presó reflectits en altres àmbits de la vida, des de les escoles fins als matrimonis, fins i tot emocions com la timidesa, de la qual més tard se li va reconèixer ser pioner en el seu estudi. "La timidesa esdevé una forma d'empresonament, en la qual la persona fa tant el paper de guàrdia com de presoner", va escriure l'investigador.
El 1977 va escriure "Shyness: what it is, what to do about it" ("Timidesa: què és i què hi pots fer") i va fundar la Stanford Shyness Clinic.
Zimbardo també va ser considerat un dels principals experts en l'efecte espectador. Una teoria que planteja que, en presència d'altres, és menys probable que les persones intervinguin i ajudin algú que ho necessita. Com a l'experiment de la presó de Stanford, Zimbardo va atribuir aquest comportament a la pressió o la inhibició que exerceixen les situacions i el rol social sobre l'individu.
També va explorar el control mental i l'atracció als cultes i les sectes.
Però si hi ha situacions que poden treure el pitjor de les persones, Zimbardo també va explorar les que en treuen el millor. Creia que dins de cadascú hi ha un "heroi quotidià". Això va inspirar el Heroic Imagination Project, una ONG que va fundar per preparar la gent per ajudar els altres en un moment de necessitat.
La teoria de la perspectiva del temps és una altra de les investigacions de Zimbardo: com la gent percep el temps i compartimenta les experiències en diferents categories temporals com el passat, el present i el futur. I la manera com això afecta en la presa de decisions i el comportament.
El llegat de Zimbardo
Zimbardo va deixar la informació de l'"Experiment de la presó de Stanford" oberta i a disposició pública d'estudiants, investigadors i educadors. Com a professor que convida els seus alumnes a investigar i a reflexionar sobre el comportament humà, l'any 1992 va protagonitzar "Quiet rage", un documental de 50 minuts sobre aquest experiment clàssic en la investigació psicològica.
L'experiència va inspirar alguns films per a la televisió a Itàlia --"La gabbia" (1977), on actua un jove Miguel Bosè--, al cinema alemany --"Das Experiment" (2001)--, del qual es va fer un remake en anglès --The Experiment (2010), amb Adrien Brody i Forest Whitaker.
El 2015 es va fer un llargmetratge basat en l'experiment, "The Stanford Prison Experiment", que va obtenir el premi a millor guió al Festival de Sundance.
El 2007, Zimbardo va escriure el llibre "The Lucifer Effect" (L'efecte Llucifer), que es va convertir en un best seller, en el qual planteja una pregunta: "com és possible que la gent normal, mitjana, fins i tot bona, es converteixi en autor del mal?"
Un llibre en el qual reflexiona i fa reflexionar sobre la naturalesa humana. "Repto els lectors a reflexionar sobre com de bé es coneixen a si mateixos i com n'estan de segurs del que farien o no farien mai, de quin seria el seu comportament si es troben en situacions determinades", diu l'autor.
