Mor Silvio Berlusconi, exprimer ministre d'Itàlia amb una vida envoltada d'escàndols

Ha mort als 86 anys l'exprimer ministre d'Itàlia Silvio Berlusconi. Il Cavaliere estava ingressat a l'Hospital San Raffaele de Milà, on havia tornat divendres passat, tres setmanes després de rebre l'alta d'una pneumònia agreujada per la leucèmia que patia des de feia temps, que l'havia debilitat.

De fet, la salut del tres vegades cap de l'executiu italià i líder de Forza Italia s'havia deteriorat bastant, els últims temps, amb ingressos hospitalaris periòdics i una operació a cor obert.

Figura controvertida de la política italiana, que ha marcat durant tres dècades, la vida de Silvio Berlusconi ha estat presidida pels escàndols, com ara els relacionats amb les festes sexuals que organitzava, i les causes judicials, relacionades, sobretot, amb la corrupció i amb les relacions sexuals amb menors i la prostitució. Malgrat tot, continuava sent una figura popular a Itàlia.

35 causes judicials, una sentència ferma

En total, Berlusconi va veure com li obrien 35 causes judicials, només una de les quals va acabar amb una sentència ferma, un recorregut que acostuma a durar anys mentre el condemnat recorre primer a un tribunal d'apel·lacions i després al Tribunal de Cassació, equivalent del Tribunal Suprem a Espanya.

Aquesta sentència ferma va ser pels delictes de frau fiscal, falsedat comptable i malversació, relacionats amb Mediaset. L'any 2013, l'alt tribunal va confirmar la condemna a Berlusconi de quatre anys de presó, tres dels quals eren coberts per un indult. A més, per la seva edat, 77 anys, va poder complir la condemna com a servei comunitari. D'altra banda, va quedar inhabilitat per exercir càrrecs polítics fins al 2018.

De tota manera, la causa judicial més mediàtica va ser la relacionada amb l'anomenat cas Ruby Trencacors, pel sobrenom amb què era coneguda Karima el Mahroug, ballarina en un club nocturn.

El 2013, Berlusconi va ser considerat culpable d'abús de poder i de de pagar per tenir relacions sexuals amb una menor, perquè ella aleshores tenia 17 anys. El 2014, però, un tribunal d'apel·lacions va resoldre que l'aleshores primer ministre no podia saber que la noia era menor. I el 2015 el Tribunal de Cassació va ratificar la seva absolució.

Relacionades amb el cas Ruby hi ha les causes obertes sobre les anomenades festes "bunga-bunga", organitzades per Berlusconi a la seva residència d'Arcore, a la Llombardia, festes sexuals amb noies, entre les quals hi havia prostitutes, que algun jutge va dir que eren "sistema de prostitució". Berlusconi va ser acusat de subornar testimonis, assistents a les festes, perquè mentissin en el judici del cas Ruby. Una per una, però, aquestes causes han anat caient, l'última a Milà, aquest febrer.
 

Deu absolucions i deu inadmissions

Des del govern, Berlusconi va maniobrar, modificant les lleis, per esquivar l'acció de la justícia. D'aquesta manera va aconseguir ser absolt d'algun cas, perquè el suposat delicte pel qual se'l jutjava havia deixat de ser-ho.

En altres judicis, sobretot per suposats delictes d'evasió d'impostos i suborns a jutges i inspectors fiscals, els jutges van considerar que no hi havia prou proves.

Els canvis legislatius introduïts pels governs presidits per Berlusconi també li van servir perquè deu causes fossin directament inadmeses, en haver-se avançat la prescripció del delicte.

Entre aquesta desena de causes n'hi havia una per la qual, en primera instància, va ser considerat culpable de subornar un senador, el 2006, per fer caure el govern de centreesquerra presidit per Romano Prodi.

La mort de Berlusconi farà que es tanqui un altre cas de suposat suborn a un testimoni d'un judici: un tribunal de Bari investigava els pagaments a un empresari perquè mentís als jutges que investigaven, si entre 2008 i 2009, quan era primer ministre, Berlusconi havia fet portar prostitutes a la residència oficial.

Un multimilionari al palau Chigi

Nascut a Milà el 29 de setembre de 1936, Berlusconi no va entrar en política fins al 1994, amb 58 anys, després de fundar el partit Forza Italia, de centredreta i populista. Abans ja era un conegut empresari de la construcció i de la televisió i un dels homes més rics d'Itàlia.

Va entrar per primera vegada al palau Chigi, residència del president del Consell de Ministres d'Itàlia, el maig de 1994. Va ser només per uns mesos, perquè va deixar el càrrec el gener de 1995. Va repetir entre el juny de 2001 i maig de 2006, però; i encara ho va tornar a ser entre el maig de 2008 i el novembre de 2011.

A més de diputat, Berlusconi ha estat senador i diputat del Parlament Europeu.

Berlusconi va fundar la seva primera empresa constructora Cantieri Riuniti Milanese, amb 25 anys. Una dècada més tard va fundar una televisió per cable que emetia a Milà i va acabar creant la televisió Canale 5. A més, va entrar en l'accionariat del diari Il Giornale.

Amb 42 anys, el 1978 va fundar Fininvest, la societat inversora que ha acabat convertint-se en un imperi que inclou l'editorial Mondadori, la productora cinematogràfica Medusa i el grup audiovisual Mediaset.

Aficionat al futbol, va ser propietari i president del Milan fins al 2017. Més tard va comprar el Monza, aleshores un equip modest, que va pujar fins a la Sèrie A, la Primera Divisió de la Lliga italiana.