Mor Tina Turner, la reina del rock, als 83 anys
Considerada una de les més grans artistes de tots els temps, ha passat a la història amb cançons com "The best", "We don't need another hero" o "What's love got to do with it"
La "reina del rock", la cantant nord-americana Tina Turner, ha mort aquest dimecres als 83 anys a casa seva, a Kusnacht, a Suïssa, després d'una llarga malaltia.
Nascuda a Brownsville, Tennessee, als Estats Units, el 26 de novembre de 1939, com a Anna Mae Bullock, es va acabar convertint en una de les veus més emblemàtiques del rock i el soul dels Estats Units, tot i que el 2013, ja retirada dels escenaris, va adquirir la ciutadania suïssa.
Fent virtut de l'adversitat, ni les sabates de taló alt, ni els seus vestits arrapats aconseguien frenar les seves característiques coreografies. Cicló, tempesta, terratrèmol... l'energia escènica de Tina Turner s'ha associat sempre amb fenòmens de la naturalesa.
Però va ser versionant un riu, el famós "Proud Mary" dels Creedence Clearwater Revival, que va aconseguir el seu primer gran èxit i va guanyar un premi Grammy.
Va gravar la cançó amb Ike Turner, amb qui va conviure artísticament i personalment. Es van casar el 1962 i, junts, van aconseguir la fama internacional amb senzills famosíssims i enèrgics com "A fool in love":
El matrimoni es va catapultar amb èxits mundials com com "River deep - Mountain high" (1966) o "Nutbush city limits" (1973).
Amb Ike, va deixar de ser Anna Mae Bullock. Bons temps de portes enfora, però de malson domèstic, perquè amb Ike va viure una tèrbola història d'abusos a què va aconseguir posar fi a finals dels 70, farta dels maltractaments a què va sotmetre-la.
"Vivia una vida de mort. Jo no existia, però vaig sobreviure. Quan vaig marxar, ja no vaig tornar enrere", va dir sobre aquests anys en el documental "Tina", emès al "Sense ficció":
Filla de grangers de cotó, la petita Tina ja havia viscut maltractaments a la família, al seu Tennessee natal, on el seu pare maltractava la seva mare, que va acabar marxant de casa i no va tornar-hi mai a buscar els fills.
Una carrera apoteòsica en solitari
El trencament amb Ike Turner va suposar l'inici de la carrera en solitari de la cantant, tant o més reeixida que la dels primers anys. Lluny d'enfonsar-se, el divorci li va servir com a punt de partida d'una carrera en solitari apoteòsica. Sobretot a partir del 1984, amb l'àlbum "Private dancer", en què hi havia la cançó del mateix nom:
Dins d'aquell mateix àlbum també hi havia "What's love got to do with it", que va guanyar tres premis Grammy.
És un dels molts himnes del rock de la trajectòria artística de Tina Turner, entre els quals destaca "The best", enregistrat a finals dels 80 i inclòs en l'àlbum "Foreign affair". De l'àlbum se'n van vendre sis milions d'exemplars i la cançó va ser escollida per promoure el campìonat de rugbi d'Austràlia. A partir d'aquí, es va convertir en una cançó habitual als estadis.
Tina es va convertir en una màquina ompleestadis amb els seus espectacles elèctrics. També, a Barcelona, com aquest concert de 1987 a la plaça de toros Monumental:
Tina Turner ha estat un referent per a totes les grans vocalistes dels Estats Units, amb moltes de les quals ha compartit escenari, com Cher o Beyoncé.
Durant la seva trajectòria, va actuar amb superestrelles com Mick Jagger, Paul McCartney, Elton John, Eric Clapton, Eros Ramazzotti o Bryan Adams, amb qui va gravar "It's only love":
Hollywood es va fixar en ella i va posar la seva estrella al passeig de la fama després de protagonitzar pel·lícules com "Tommy" o la tercera part de Mad Max, un film que tenia a la banda sonora "We don't need another hero":
Però la seva relació amb el cinema no es va quedar aquí. La seva pròpia vida va acabar a la gran pantalla a "Tina: what's love got to do with it", protagonitzada per Angela Bassett i Laurence Fishburne.
I també va fer la banda sonora de la pel·lícula de James Bond "Goldeneye":
I mentre el temps anava passant per a la resta dels mortals, no semblava que passés per a ella. El seu particular pacte amb el diable la va mantenir ben activa fins al 1999, quan amb 60 anys va publicar el seu últim àlbum d'estudi.
Després d'un primer intent de retirada, Tina encara es guardava una última bala i una dècada després es va embarcar en la seva última gira.
Trasllat a Suïssa i renúncia a la ciutadania nord-americana
L'any 1986 va conèixer el productor musical alemany Erwin Bach i l'any 1995 van anar a viure a Suïssa. L'any 2013 es van casar.
Aquell mateix any es va retirar definitivament de la música i, per a sorpresa de molts, va renunciar a la nacionalitat nord-americana i es va convertir en ciutadana suïssa.
Els problemes de salut i el tràgic suïcidi del seu fill gran van marcar, però, la que havia de ser la retirada daurada d'aquesta gran dona del rock'n'roll.