Mor un jove a Itàlia per la picada d'una aranya violinista: com és i on viu aquesta espècie

Un jove de 23 anys ha mort a causa de les complicacions de la picada d'una aranya violinista ("Loxosceles rufescens") que va patir el 13 de juliol a Collepasso, a la regió de la Pulla, al sud d'Itàlia.

La víctima netejava un camp, quan va sentir la picada del que pensava que era un insecte. No li va donar importància, fins que la ronxa que li havia fet a la cama dreta creixia cada vegada més i va començar a sentir un dolor intens.

Pocs dies més tard, la ferida va formar un abscés a la cama, que va provocar una necrosi de l'extremitat que no va deixar d'empitjorar. Finalment, un mes més tard ha mort en un hospital de Bari per un xoc sèptic i una fallada multiorgànica.

El cas del jove mort a Itàlia ha tornat a posar de relleu el perill d'aquesta espècie d'aràcnid, molt estesa en zones urbanes i agrícoles de tot Itàlia, i que normalment s'amaga a les escletxes que troba a les cases, patis i garatges.
 

El seu verí pot causar la mort d'alguns teixits

El principal component del verí de l'aranya violinista és un enzim anomenat esfingomielinasa-D, que quan entra en contacte amb les membranes cel·lulars de la víctima desencadena alteracions del sistema immunitari que provoquen necrosi tissular, és a dir la mort d'alguns teixits.

La majoria de vegades, la picada de l'aranya violinista és poc simptomàtica, però les vegades que causa una necrosi en la víctima pot ser necessària una intervenció quirúrgica, i en una minoria dels casos provoca la mort.

Fa pocs anys, experts consultats a l'agència EFE pels avisos sobre l'aranya violinista van explicar que aquest insecte fa dècades que habita la península Ibèrica, però que no és agressiva.

Així ho assegurava Carlos Ribera, professor del Departament de Biologia Evolutiva de la Universitat de Barcelona (UB), que apuntava que l'aranya violinista habita "regions càlides repartides per tot el món", i que fa anys que es troba també en zones d'activitat humana a l'Estat espanyol, però que no hi ha motiu d'alarma.
 

L'espècie que viu a la Península és menys perillosa

Coneguda per tenir una taca fosca amb forma de violí a l'encefalotòrax, el seu verí "és prou potent per causar ferides necròtiques als humans", però "no acostuma a ser agressiva" i per això no és gaire comú registrar casos.

Tot i això, Ribera explicava aleshores que els efectes de la picada "depenen de si l'aranya aconsegueix travessar la pell per inocular el verí" i que els símptomes poden derivar-se "de la pròpia substància tòxica o dels paràsits que transmet quan pica".

En aquell mateix article, el catedràtic de la UB i expert en artròpodes Miquel Àngel Arnedo exposava que l'espècie que habita a la Península "és la 'Loxosceles rufescens', mentre que la que té un verí més potent, la Loxosceles laeta, és pròpia de Sudamèrica".

Aquests aràcnids, que també es troben distribuïts per l'Amèrica del Nord i algunes zones de l'Àfrica, fan aproximadament un centímetre de llargada, tenen potes llargues i fines i una cua allargada, i el seu color varia de tonalitats cafè a altres marrons més vermellosos.

Són de costums nocturns, prefereixen els llocs foscos i amagats, i poden aparèixer en coves, a sota de les pedres i en escletxes, però també als racons d'algunes cases i armaris, fet el qual també és coneguda amb el nom de l'aranya del racó.