Moscou, 500 dies de guerra a Ucraïna: "Mai diries que hi ha guerra, la vida continua"

A primera vista tot és normalitat en una de les ciutats més poblades del món: trànsit, pol·lució i el tràfec habitual d'una megalòpolis com Moscou.

Però només cal donar un tomb per algun dels barris del centre per adonar-se que hi ha senyals que el govern disposa perquè la gent no oblidi el que està passant al país veí: són els records constants de la guerra.

Parades de bus, rètols publicitaris, façanes… qualsevol lloc és bo per col·locar-hi la foto d'un home amb indumentària militar acompanyada d'una breu frase per enaltir l'esperit patriòtic: "heroi", "victòria", "orgull" o "pàtria" són paraules que mai falten dins aquesta propaganda bèl·lica.

Hi ha tantes referències que al final et narcotitzes. Són com les imatges dissuasòries que els fumadors veuen als paquets de tabac abans d'agafar una cigarreta. Com més les veus, menys t'afecten.

L'objectiu final és tant positivar l'activitat del bàndol rus com atraure combatents a l'exèrcit. Per això tampoc és estrany veure unes rulots molt especials col·locades estratègicament a les zones de vianants més concorregudes de Moscou. Són punts de reclutament. Llocs on hi vas, signes uns quants papers i avaluen si ets apte per anar a combatre al front.

Val a dir que obren molt poques hores al dia, i --a les de Moscou almenys-- no hi entra absolutament ningú.

Tots aquests elements, dissonants en qualsevol ciutat europea, aquí conviuen amb un Moscou que vibra en una de les poques setmanes de l'any on les temperatures arriben als 30 graus. La gent s'amuntega als parcs i omplen les terrasses per dinar o sopar.

Però la guerra, 500 dies després, encara continua.

"Quan va començar esperava que tot s'acabés aviat", diu la Iúlia. "Evidentment, les meves expectatives no s'han complert." Curiosament, amb la guerra la Iúlia també ha après coses del seu propi país bastant òbvies per a qualsevol que tingui un mínim coneixement sobre la política russa.

"Des que va començar la guerra m'he interessat molt més en política. He intentat aprendre coses sobre el meu país, per entendre què està passant realment. I he esbrinat coses sorprenents, com que aquí hi tenim presos polítics. Això m'ha afectat molt i d'alguna manera m'ha canviat la perspectiva de les coses."

D'altres, com l'Inal, són l'altra cara de la moneda. L'Inal no és rus sinó d'Abkhàsia, una regió rebel de Geòrgia que s'ha convertit en un país fantasma només reconegut per un grapat d'estats, entre els quals Rússia.

Ha vingut a Moscou per triomfar com a actor i es declara un seguidor incondicional de Vladímir Putin.

"Dono suport completament a aquesta operació especial. Vladímir Putin és el nostre home. Ho fa tot bé i és un gran patriota. Per descomptat que no esperava que s'allargués tant el conflicte, però si ha passat deu ser per alguna raó."

Li preguntem sobre què és el que més l'ha sorprès en aquests 500 dies de guerra.

"Sens dubte, el que acaba de passar amb Wagner. Pensava: "Com pot estar passant això, és necessari?" Hem d'estar units, així no serem derrotats. Si hi hagués una confrontació civil tindria uns efectes molt negatius. Això m'amoïna."

Al final del bulevard Tverskoi, al cantó sud, trobem en Denis. Un home d'uns 40 anys, tímid, i que parla fluixet. És el perfil de persona que acostuma a evitar els micròfons, però sorprenentment accedeix a parlar.

"Durant tot aquest temps, el pitjor moment ha sigut la mobilització parcial. Va espantar molta gent. A mi també."

Una resposta molt natural perquè aquells van ser els dies més traumàtics per als homes russos en edat militar. 300.000 persones van ser reclutades per anar a combatre arran de la primera mobilització a Rússia des de la Segona Guerra Mundial.

Aleshores feia 7 mesos que havia començat la invasió, però l'anunci de Putin va suposar que per primera vegada la guerra saltés de la televisió i els telèfons mòbils a ser una realitat de moltes llars a Rússia.

Un moment tens, però per als que se'n van salvar ja s'ha convertit en poc més que un mal record, i això que no fa ni un any.

"Mira Moscou", continua el Denis. "Mai diries que hi ha guerra. La vida continua. La gent corrent no està afectada. Al cap i a la fi, els únics afectats són els que estan servint a l'exèrcit."

I té raó.