Ferran López: "Puigdemont ens va dir que si l'1-O hi havia violència declararia la independència"

El comissari Ferran López ha declarat aquest dimecres al judici del procés que el president Carles Puigdemont va dir als Mossos en una reunió el 28 de setembre del 2017 que declararia la independència si l'1-O hi havia violència.

López, que llavors formava part de la prefectura dels Mossos, juntament amb el major Josep Lluís Trapero i el comissari Joan Carles Molinero, a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha afirmat que Puigdemont ho va dir després que ells li expliquessin el que podia arribar a passar durant el referèndum:

López: "Sí que recordo que el senyor Puigdemont va dir que si es produïa aquest escenari que nosaltres prevèiem, ell en aquest mateix moment declarava la independència."

Zaragoza: "Així ho va dir?"

López: "Sí, ho recordo. Crec que és una frase que recordem tots perfectament, perquè és difícil d'oblidar. La primera part sí que no li puc posar exactament paraules, perquè no recordo si va ser violència, si van ser desordres públics, però si el que estàvem dibuixant es produïa, la reacció havia de ser aquesta."

El fiscal Javier Zaragoza, aquest dimecres interrogant Ferran López al Tribunal Suprem

Forn "tibava en sentit oposat"

Al començament de la declaració, i interrogat per l'advocat de Vox Pedro Fernández, López ha afirmat que l'exconseller Joaquim Forn "tibava en sentit oposat" als Mossos abans del referèndum.

López ho ha dit quan estava assegurant que el cos volia complir el mandat d'impedir el referèndum, i que les declaracions públiques de Forn estaven produint malestar a dins del cos:

"Els Mossos estaven disposats a complir amb el mandat judicial, en una situació que, per a nosaltres, era anòmala, que és que teníem un conseller que tibava en sentit oposat cap a on tibàvem nosaltres."

El comissari ha assegurat, però, que malgrat els seus missatges públics, Forn no va donar mai cap instrucció política als Mossos.

Nota interna desautoritzant Forn

López ha recordat que el 7 de setembre els màxims responsables dels Mossos, entre els quals ell mateix, van rebre una advertència del Tribunal Constitucional perquè el cos impedís el referèndum.

També ha recordat que el cap de setmana anterior el referèndum i després d'unes declaracions de Forn i també de Jordi Turull, van enviar una nota interna a tots els membres del cos per tranquil·litzar-los:

"Aquest mateix dissabte a la tarda jo mateix, a quatre mans, amb el comissari Molinero redactem una nota interna, que va ser de coneixement de tota l'organització, es va penjar a la intranet i l'endemà es va filtrar a tots els mitjans de comunicació i va haver-hi titulars de l'estil: ‘Els Mossos s'enfronten al departament' i ‘Trapero contra Forn'."

Segons ha explicat, els informes que tenien dibuixaven un "clima de tensió" i de "polarització dels dos bàndols" que podien portar a una "situació crítica" el dia 1 d'octubre i que per això van demanar les reunions amb Puigdemont.

La negativa de Pérez de los Cobos

López també ha repartit en direcció contrària: segons ha afirmat, va proposar al coordinador de l'operatiu de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, que els tres cossos policials es coordinessin des de la central dels Mossos, però que aquest ho va rebutjar.

El comissari ha dit que ho va proposar en la reunió de coordinació del dia 25 de setembre, i que llavors tothom li va acceptar:

"En aquesta reunió, ofereixo que la manera de funcionar el dia 1 d'octubre sigui un centre de comandament únic; és a dir, que Secretaria d'Estat, Policia Nacional i Guàrdia Civil haguessin vingut a la seu de Mossos d'Esquadra, a la sala de coordinació, tant a nivell central com a nivell de cadascuna de les regions."

"Així haguéssim seguit el dispositiu de manera directa, de tal manera que el suport que s'havia d'articular a través del binomi, hagués estat i proper."

El comissari ha assegurat que en les reunions de coordinació amb els altres cossos policials l'ambient va ser sempre "cordial", i que en aquella reunió es va acceptar la seva proposta sense problemes.

López ha dit que va ser en una reunió posterior, el dia 29, quan Pérez de los Cobos va canviar-ho, i va decidir dividir la coordinació en "cèl·lules de seguiment" provincials:

"El que articulava era un sistema de cèl·lules de seguiment de tal manera que s'establien 4 cèl·lules de seguiment, una a cadascuna de les subdelegacions del govern, a Barcelona, Tarragona, Girona , a Lleida i a Tarragona."

El "gestor d'esdeveniments" que va fallar

El comissari ha afirmat que en el pla de Pérez de los Cobos aquestes quatre cèl·lules s'havien de comunicar a través d'una aplicació informàtica anomenada "gestor d'esdeveniments".

Segons ha explicat, aquesta aplicació no va arribar a funcionar: només va enviar informació a Madrid, a la secretaria d'Estat de Seguretat, i les cèl·lules no en van rebre cap, i van haver d'anar prenent decisions "a cegues".

40.000 agents necessaris per impedir el referèndum

Pel que fa al desplegament policial pel referèndum, López ha dit que van calcular que els hagués calgut almenys 40.000 agents per poder tancar els 2.300 col·legis electorals, com volia la Fiscalia, i que per això s'hi van oposar:

"Era un dispositiu del qual no teníem precedents, era una xifra aproximada, ens va costar molt saber exactament el que necessitàvem per a complir aquesta ordre."

El comissari ha dit que fins i tot hagués estat un problema aconseguir tots els precintes adhesius necessaris per tancar tots els col·legis.

Pérez de los Cobos va validar el dispositiu

Segons ha explicat, al final es va fixar un operatiu amb dues fases: una patrulla dels Mossos per cada col·legi, que seria l'encarregada de demanar reforços si calia, mentre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional eren els encarregats, en una segona fase, d'aportar aquest reforç.

López ha assegurat que Pérez de los Cobos va validar aquest dispositiu:

"Va validar que fossin una dotació de Mossos a cada centre, va validar que fos amb aquesta capil·laritat, que no fos centrada en pocs centres."

"Va validar el dispositiu i el disseny i l'estructura de la coordinació del dispositiu que, repeteixo, eren 4 cèl·lules connectades amb una aplicació informàtica, el resultat de la qual crec que no cal repetir."

El coordinador es va oblidar de les reunions de l'1-O

El comissari també ha afirmat que, un cop fixat tot, De los Cobos els va convocar a 4 reunions de coordinació durant l'1-O, però que se'n va oblidar:

"Jo, a les 10, em presento a la delegació del govern, entro a la sala on hi ha el senyor De los Cobos, em diu que s'ha oblidat de la reunió, li dic: "Diego, torno més tard", i ell "No, queda't". Vaig estar amb ell uns 15 o 20 minuts, vam estar comentat com anava el dia, com estaven succeint els esdeveniments, el que ens preocupava, l'in crescendo que podia haver d'actuacions."

Segons ha dit, De los Cobos va acabar suspenent totes les reunions.

Pérez de los Cobos i Enric Millo

Sobre aquell mateix dia, ha dit que havia trucat Pérez de los Cobos abans, cap a les 8 del matí, per preguntar-li per què estaven actuant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en alguns col·legis:

"Li pregunto: "Estic veient això per imatges, no és com havíem quedat, no sé si em pots informar de què està passant". Em diu que no ho sap i que més endavant ja em informarà. Més endavant no vaig tenir cap comunicació. Llavors, contesto al que em diu, a la petició d'informació."

López ha retret a l'ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo haver-li atribuït posteriorment a ell mateix la intervenció de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional als col·legis electorals:

"Prop de les 12 del migdia hi ha una roda de premsa del delegat del govern, el senyor Millo, en la qual ensenya, és a l'hemeroteca, ensenya el correu de les 9 i 11 del matí de la qual jo peticiono el suport d'ordre públic a 236 centres, i després ho ensenya com l'objecte de la seva intervenció. Diuen que actuen a petició meva, del comissari de Mossos, que ha demanat l'ajuda de Policia Nacional i de Guàrdia Civil, davant de la meva sorpresa."

No hi va haver espionatge dels Mossos

Pel que fa al presumpte espionatge dels Mossos a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant aquell dia, el comissari ha dit que les patrulles van identificar molta gent aquell dia al voltant dels col·legis electorals, i que ho considera normal.

També ha dit que la famosa "clau 21", que segons les acusacions seria un sistema paral·lel de comunicacions per evitar deixar rastre, és simplement una instrucció que segueixen habitualment les patrulles de trucar per telèfon per no saturar les línies oficials.

També ha assegurat que l'ordre del TSJC d'impedir les votacions no obligava a fer-ho a primera hora del matí:

"Era una ordre que tenia un compliment atemporal, teníem tot el dia per donar compliment a l'ordre judicial. Era aquella parella qui ens havia de dir si era millor fer-ho a les 8 del matí, amb aquest punt d'ebullició de la votació o podia al migdia o la tarda."

López s'ha felicitat d'haver concentrat la brigada mòbil dels Mossos, la Brimo, a Barcelona aquell dia, que era on hi podia haver problemes, i ha afegit que ho tornaria a fer "100 vegades".

Pel que fa a l'actuació dels anomenats "binomis" de Mossos que van anar als col·legis electorals, López ha assegurat que es van investigar 41 casos en què es va considerar que van tenir una actuació "insuficient", i ha recordat un dels casos:

"Aquest binomi, aquest mateix dia i a aquesta hora, va ser retirat a petició nostra, es va ordenar al cap, a la vista que eren imatges que podien arribar a pensar que tenien una actitud excessivament familiar amb els concentrats."

"Baixada del teló" a la Fiscalia

El primer advocat defensor que ha interrogat López ha estat Xavier Melero, de la defensa de Joaquim Forn, que li ha preguntat sobre les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per l'1-O.

Segons ha dit el comissari, no van tenir cap mena de dubte que aquestes ordres substituïen del tot les anteriors de la Fiscalia:

"És que en aquest negoci sabem que si l'autoritat judicial demana coses diferents en un mateix fet que la Fiscalia, no és objecte de debat ni d'una anàlisi jurídica."

López ha dit que això implicava considerar que "la interlocutòria de la magistrada del TSJC abaixava el teló sobre les actuacions de la Fiscalia".

Melero demana un acarament entre López i Pérez de los Cobos

A preguntes de Melero, López ha explicat que mai va rebre cap queixa sobre el dispositiu de l'1-O dels Mossos, i que no va ser fins que va ser cridat a declarar a l'Audiència Nacional que va adonar-se que el coordinador l'havia criticat en la seva declaració.

Després que el testimoni hagi dit això, Melero ha demanat un acarament entre López i Pérez de los Cobos, i el president del tribunal, Manuel Marchena, ha dit que rebria resposta a la tarda:

Xavier Melero: "A la vista de la declaració del testimoni, ja he acabat. L'única cosa, que sotmet a la consideració de la sala, per la via de l'article 719, la pràctica d'una diligència d'acarament entre el senyor dels Cobos i el declarant i la citació testifical del comandant Martínez."

Manuel Marchena: "A l'inici de la següent sessió, a la tarda, li donarem resposta. La sala ho deliberarà."